“I do not love Brussels. I love Britain”

Europa aguanta la respiració davant d’un referèndum que la pot canviar per sempre

En una Europa mig defallida per la crisi de l’euro i la dels refugiats, atacada pels recels entre països d’una i altra banda, acaba de sonar el tret de sortida d’un referèndum que la pot canviar per sempre. D’aquí quatre mesos, els britànics decidiran a les urnes si volen quedar-se o sortir de la UE. Sobre la taula tenen l’acord aconseguit divendres que consagra l’estatus especial que el Regne Unit tindrà si decideix quedar-se al club europeu.

De fet, els britànics han gaudit sempre d’una relació sui generis amb la UE que els ha mantingut al marge de dos grans pilars europeus: l’euro i Schengen -l’àrea de lliure circulació de persones-. Justament per això, l’acord de Brussel·les sembla més una escenificació que no pas la “reforma” en profunditat que el primer ministre britànic, David Cameron, va reclamar per quedar-se a la UE. Les urnes diran el què.

Sigui com sigui, just quan la prescripció de més Europa sembla l’únic horitzó viable en un món multipolar, els britànics tenen a les seves mans prendre la medicina contrària i girar-li l’esquena. Des de divendres, Cameron ha capgirat el seu discurs tradicionalment crític amb la UE i s’ha vestit d’europeista per demanar el sí al referèndum. Un canvi tan arriscat com forçada és la frase que va deixar anar poc després de l’acord: “ I do not love Brussels. I love Britain ” (No m’estimo Brussel·les. M’estimo la Gran Bretanya).

Els socis europeus van treballar durant els dos dies de la cimera sobre la base d’evitar un Brexit de conseqüències imprevisibles i minimitzar alhora -tant com fos possible- un efecte contagi que arrossegués altres països de la UE a demanar el mateix tractament. Van ser 30 hores més o menys calculades d’una negociació -sobretot de lletra petita- que deixen clar que, tingui l’estatus que tingui, el Regne Unit és, ara mateix, un soci més dels Vint-i-vuit. I que l’entesa de divendres era la part fàcil de la feina que tot just comença ara per evitar el Brexit. Ara toca convèncer els britànics.

Merkel, debilitada

¿I on és el lideratge europeu d’Angela Merkel? La foto a Twitter de la cancellera amb una paperina de patates fregides, en un quiosc al carrer -en plena cimera-, és una mostra que alguna cosa està canviant. Els retrets a la seva política de portes obertes amb els refugiats -dels països de l’Est i altres socis influents- sembla que han debilitat la seva capacitat de marcar el pas.

Amb Merkel en hores baixes, el Regne Unit a un pas de tocar el dos, l’eurofòbia que guanya pes en cada cita electoral i les tensions internes entre el nord i el sud, i l’est i l’oest de la Unió, s’acosten temps nous per a una construcció europea que s’endinsa en aigües desconegudes.

Més continguts de