El metge suec que tracta els nens refugiats en coma: "Al principi, el govern deia que fingien"

BarcelonaDes dels inicis, la síndrome de la resignació –un estrany coma que només afecta els nens i adolescents refugiats que han arribat a Suècia– ha anat acompanyat d’una polèmica política. Sobretot quan es van diagnosticar els primers casos, a principis de la dècada dels 2000. Una part de la societat sueca –també dels grups polítics del país– deia que fingien els símptomes per tal d’evitar que fossin expulsats. Argumentaven que els nens eren induïts al coma pels seus pares.

“Durant l’època que els socialdemòcrates estaven al poder, Göran Person [primer ministre suec entre el 1996 i el 2006] no estava gens content amb l’arribada d’immigrants; de fet, els anomenava turistes socials”, explica a l’ARA Göran Bodegård, director de la unitat de psiquiatria infantil de l’Hospital Universitari de Karolinska, a Estocolm, i un dels professionals que més han tractat la síndrome.

A més, el fet que la immensa majoria de menors refugiats que n'eren víctimes fossin de repúbliques exsoviètiques potenciava aquest discurs. “Com que no hi havia cap guerra en aquests països, aquestes persones no eren considerades refugiades i, per tant, es creia que venien aquí perquè volien, i simulaven la malaltia per quedar-s’hi”, segueix Bodegård, que apunta que “això va ser molt desagradable per a les famílies amb nens apàtics, a les quals se les acusava d’estar mentint”.

De fet, explica Bodegård, durant un temps davant de cada nou cas de la síndrome de la resignació hi havia dubtes. “Molts d’aquests nens van venir a la meva clínica i jo sabia distingir si es tractava d’un malalt de veritat o d’un que ho simulava”, recorda Bodegård. “Finalment, vaig demostrar que aquests nens estaven greument malalts i que necessitaven tractament i ajuda, no només permís d’asil”, conclou aquest metge suec, que apunta que durant aquests anys “la meva feina no va ser acceptada” i que li van tancar la clínica i el van privar de fer-se càrrec de més famílies.

Molts informes reconeixen que, tot i que algunes famílies han provat de provocar o simular aquest coma, la immensa majoria de casos són reals, i aquest estat letàrgic pot durar anys.

Debat polític

Amb el temps, la societat sueca es va mobilitzar per exigir respostes i frenar aquesta desconeguda síndrome. El 2005 desenes de milers de suecs van signar una petició per aturar les deportacions de nens apàtics i buscar alternatives a tots els sol·licitants d'asil. Gairebé tots els grups polítics del país van exigir el mateix.

Davant la pressió social, el parlament suec va aprovar un decret temporal que permetia revisar les sol·licituds d'asil d'unes trenta mil persones que estaven a punt de ser deportades. També es va començar a permetre que molts dels nens apàtics i les seves famílies es quedessin.

Però la polèmica no s'ha esvaït. El govern suec, com la majoria de governs europeus, segueix deportant famílies si no reuneixen els requisits per a l'asil. De fet, després que fa poc més d’un any es destapés aquesta situació, hi ha hagut protestes al carrer per reclamar ajuda per als nens apàtics i les seves famílies.