La radicalització de Sarkozy acosta Hollande a l'Elisi

PARÍSFrançois Hollande capitalitza la seva actitud reposada dels últims dies. El candidat socialista s'ha mantingut en el registre d'home d'estat que ha caracteritzat la seva campanya, sense entrar en el combat cos a cos, mesurant la distància respecte als seus aliats de l'esquerra antiliberal, que Nicolas Sarkozy volia utilitzar per enfonsar-lo. A més, les veus de suport arribades des d'Europa per a les seves propostes de moderació de l'austeritat i reforç del creixement han donat credibilitat a un projecte econòmic que, fa només uns mesos, era considerat pràcticament ciència-ficció.

Els sondejos reflecteixen clarament la seva posició de força. Segons un estudi BVA per a l'emissora RTL que va ser difós ahir, Hollande recolliria el 54,5% dels vots a la segona volta, davant del 45,5% de Sarkozy. La distància entre els dos ha augmentat tres punts des de dilluns, quan només els separava un 6% dels vots. Un sondeig Ifop per al setmanari Paris-Match fins i tot va ampliar la distància a deu punts.

Igual que Nicolas Sarkozy, Hollande està convençut de la necessitat de no deixar escapar el 18% de vot contestatari que havia apostat per la líder ultradretana Marine Le Pen a la primera volta. Però s'hi ha dirigit d'una manera més prudent -fins i tot sibil·lina- que el president sortint. "Parlo a tots els francesos. Si no ho fes, no seria candidat a la presidència. La diferència són els arguments que faig servir", va admetre dijous al vespre en una intervenció televisiva. "Jo no necessito parlar igual que el Front Nacional", va afegir, en clara referència al seu rival.

La immigració en campanya

Hollande manté intactes les 60 propostes del seu programa presidencial, però ha introduït assumptes espinosos que fins ara no havia abordat gaire per intentar neutralitzar les preocupacions de l'electorat frontista. En primer lloc, la immigració. El candidat socialista va explicar ahir que no creu en "la immigració zero", però que caldrà "limitar-ne l'arribada". El seu entorn va xifrar en un 30% la reducció de l'anomenada immigració econòmica. En canvi, no vol tocar les arribades per motius d'estudis ni el reagrupament familiar, com sí que ha fet Sarkozy.

Més que pels mèrits del candidat socialista, l'avantatge creixent d'Hollande a les enquestes sembla explicar-se pels errors del seu rival. El gir tàctic de Nicolas Sarkozy cap a terrenys de l'extrema dreta no l'hauria beneficiat. El president candidat sembla perseguir la reelecció de manera desesperada i l'estratègia s'ha revelat contraproduent. Fins i tot els electors de Marine Le Pen s'haurien mostrat irritats pels jocs de seducció de Sarkozy. Si dilluns prop d'un 60% dels votants del Front Nacional deien que apostarien pel president sortint, avui només són un 47%. Per invertir la tendència, el candidat de la UMP no ha dubtat a presentar-se com víctima d'un "procés estalinià" conjurat pel sistema mediàtic francès.

El futur primer ministre

Un François Hollande cada cop més segur va començar a dibuixar ahir el retrat robot del seu futur primer ministre. El socialista va afirmar que encara no ha triat qui ocuparà el Palau de Matignon, però ha especificat: "Hauria de ser una personalitat que conegui bé el partit, el Parlament i que tingui amb mi una relació immillorable". Totes les pistes semblen portar al cap del grup socialista a l'Assemblea, Jean-Marc Ayrault, històric alcalde de Nantes, fidel entre els fidels i que ja va sonar com a possible primer ministre de Ségolène Royal el 2007.

Martine Aubry, que ni és diputada ni té bones relacions amb el candidat, perd posicions a les travesses.