ELECCIONS IRANIANES

Els radicals, favorits per aconseguir el control del Parlament a l’Iran

Es preveu una abstenció històrica que beneficiarà clarament els candidats ultraconservadors
Una dona caminant per un carrer de Teheran. / ABEDIN TAHERKENAREH / EFE

Desenes de cotxes feien cua ahir a la gasolinera de la carretera de Pasdaran, una de les més populars al nord-est de Teheran. Hi havia tants vehicles que els conductors formaven una fila índia al llarg de la carretera, un darrere l’altre, amb les mans al volant intentant veure a través dels parabrises entelats per la pluja que va caure a la capital iraniana durant gairebé tota la jornada. Quan els tocava el torn, baixaven del cotxe, posaven benzina i pagaven sense dir ni piu, tot i que el preu de la gasolina és ara tres vegades més alt que fa tres mesos. El govern el va apujar al novembre i l’augment va fer que la gent es llancés al carrer a protestar, que el règim respongués obrint foc i que els morts es comptessin per desenes. No hi ha una xifra exacta, però en van ser molts. Amnistia Internacional parla de més de dos-cents.

“Després d’allò va disminuir el nombre de clients durant alguns dies”, comenta el responsable de la benzinera, Morteza Kashani, però ara sembla que tot ha tornat a la normalitat. I d’aquella pols venen aquests fangs: avui se celebren eleccions legislatives a l’Iran i es preveu que la participació sigui baixíssima. És la manera que els iranians tenen de protestar. Es queixen del que va passar al novembre i, especialment, es queixen que el Parlament no tingués ni veu ni vot en la decisió d’incrementar el preu de la gasolina.

Però també es queixen de tot el que va venir després: de l’incident de l’avió ucraïnès que, en plena escalada de conflicte amb els Estats Units arran de l’assassinat del general Qasem Soleimani a mans de la Casa Blanca, es va estavellar als afores de Teheran amb 176 persones a bord, i de les mentides del govern, que primer va dir que l’aeronau havia patit un accident i després va reconèixer que havia sigut abatuda per la Guàrdia de la Revolució Islàmica, que suposadament la va confondre amb un míssil.

“Votar? Per a què? Si el meu vot no serveix per a res”, afirma el Milat, un jove comptable de 30 anys que és un dels pocs disposats a contestar si avui acudirà a les urnes. La majoria defuig la pregunta al carrer quan sent que la formula una periodista estrangera. “No puc votar perquè no tinc targeta identificativa”, s’escuda d’entrada una dona de mitjana edat, la Nayereh, encara que després reconeix que no anirà a votar perquè no la convencen ni els uns ni els altres. És a dir, ni els reformistes que ara controlen la majoria dels 290 escons del Parlament ni els ultraconservadors. “Han demostrat que són tots iguals”, afegeix.

Apatia política

L’analista per a l’Iran de l’International Crisis Group, Ali Vaez, corrobora que hi ha una “apatia política” i que la participació en aquestes eleccions no tindrà res a veure amb la de convocatòries anteriors, que sempre va arribar al 50%. De fet, aquests dies a Teheran gairebé no hi ha cartells electorals als carrers, tot i que es presenten més de 7.000 candidats als comicis i a l’Iran no hi ha un sistema de partits. Cada candidat concorre a les eleccions de manera individual i independent. Els carrers haurien de ser un eixam de pòsters.

Aquesta apatia política pot provocar que els ultraconservadors aconsegueixin el control del Parlament. I més encara després de la purga històrica que va fer setmanes enrere el Consell dels Guardians, l’òrgan que en última instància decideix qui pot participar en les eleccions i qui no -va desqualificar més de la meitat dels candidats, la majoria reformistes, entre els quals hi havia fins a un terç dels actuals diputats, que aspiraven a revalidar el seu escó.

El Consell està format per vuit clergues triats pel líder suprem i vuit juristes nomenats pel Parlament a proposta del cap de la judicatura, que al seu torn també és designat pel líder suprem. En definitiva, l’imam Khamenei és qui té la paella pel mànec en els comicis. “És evident que ha volgut desfer-se dels candidats crítics en un moment d’inestabilitat interna i de pressió internacional”, afirma l’expert de l’International Crisis Group.

El portaveu del Consell dels Guardians, Abbas Ali Kadkhodaei, va oferir una roda de premsa dimecres a Teheran a la qual van assistir més de 200 periodistes, nacionals i internacionals. Els reporters li van preguntar per activa i per passiva, almenys una desena de vegades, pels candidats desqualificats. Però Kadkhodaei va actuar com un autèntic porter de futbol i va desviar totes les qüestions a un mateix racó del terreny de joc: el de la llei electoral. Segons va dir, tots els candidats desqualificats violaven la legislació. ¿Per quina raó? Això ja no ho va concretar. “És un tema confidencial i les raons les hem comunicat per carta als afectats”, va argumentar.

Un ‘déjà-vu’

En tot cas, si els radicals aconsegueixen el control del Parlament, serà un déjà-vu. El 2004 els reformistes de Mohammad Khatami també van quedar desacreditats davant el seu electorat per la impossibilitat d’aconseguir segellar un acord nuclear, l’abstenció va ser molt alta i la conseqüència va ser que el radical Mahmud Ahmadinejad i els seus aliats van arribar al poder.

A principis de febrer l’aiatol·là Khamenei va animar els iranians a anar a votar a les eleccions legislatives, i ho va fer a través d’un missatge de Twitter, una xarxa social que, per cert, està bloquejada a l’Iran. Només es pot consultar utilitzant una VPN, una xarxa virtual privada. Una prova més que a l’Iran tot pot tenir una doble lectura. Està previst que avui Khamenei sigui un dels primers que dipositi el vot a l’urna.