Internacional 15/09/2014

Com es finança l'Estat Islàmic?

Les victòries militars, els impostos i les xarxes socials són algunes de les fonts d'ingressos principals

Jordi Ribàs
2 min

BarcelonaA partir dels atemptats de l'11-S de fa 13 anys, els Estats Units i els seus aliats van centrar gran part dels seus esforços en escanyar econòmicament els grups terroristes islàmics, fins al punt que fins i tot Osama Bin Laden va mencionar la falta de recursos d'Al-Qaida. Ara, però, els grups terroristes com l'Estat Islàmic han après a trobar fonts d'ingressos alternatives.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Expansió armada

La via més directa i efectiva amb què l'Estat Islàmic ha aconseguit abastir les seves arques ha estat a través de les victòries militars, les conquestes i el pillatge. El 10 de juny van prendre Mossul, la segona ciutat més important de l'Iraq, i, amb ella, tot el "botí" d'oficines, presons, comissaries i bancs, d'un valor que s'eleva fins als 300 milions d'euros.

Ara bé, com s'expliquen aquestes victòries militars de l'EI? Abans de la implicació directa dels Estats Units amb bombardejos aeris, el jihadistes van obrir-se pas amb relativa facilitat entre les milícies i l'exèrcit de Síria i de l'Iraq i els pershmerga kurds. I és que les forces de l'Estat Islàmic barregen la formació i tàctiques militars amb pràctiques terroristes, una combinació difícil de contrarestar. Entre les seves files hi ha exgenerals i extropes de l'exèrcit iraquià de Saddam Hussein, però també els jihadistes que han aconseguit resistir durant llargs anys els atacs de l'exèrcit nord-americà.

Recaptació local

A més a més, el territori conquerit o sota la seva influència serveix a l'Estat Islàmic de base de recaptació local de diners. Per exemple, al nord de l'Àfrica han sigut freqüents els segrests perpetrats per les milícies jihadistes -i, per tant, nombrosos els rescats pagats pels estats occidentals per tal d'alliberar els seus ciutadans. També a l'Afganistan i el Pakistan s'acostumen a registrar segrests, a més a més de ser un focus de tràfic i contraban d'heroïna.

Als seus inicis, els jihadistes se centraven en el pillatge, el contraban i el robatori de bancs. Ara, en canvi, s'han fet amb el control de recursos clau sirians i iraquians- autèntiques màquines de fer diners-, com ara instal·lacions d'extracció de petroli, preses i graners. També recapten "impostos" als negocis locals, alhora que venen el material i l'equipament dels edificis governamentals ocupats.

Xarxa internacional

Per últim, una altra font d'ingressos de l'Estat Islàmic són les donacions monetàries de simpatitzants i col·laboradors d'arreu del món. En aquest sentit, l'us exhaustiu de les xarxes socials per expandir la difusió i la propaganda jihadista a nivell global ha jugat un paper clau. Plataformes com el Twitter, però també el seu propi mitjà de comunicació, Al-Naba ("Les notícies"), els permeten mantenir un feedback amb els donants, ensenyant-los els nous equipaments militars i celebrant amb ells les victòries en combat.

Ara bé, no tots són jihadistes convençuts. La guerra civil a Síria a propiciat moltes campanyes de recaptació solidària - però també molta confusió. Part dels diners enviats ha arribat fins a mans de membres de l'Estat Islàmic, que, enlloc de gastar-los en material humanitari, els han fet servir per comprar armament i munició.

stats