Un referèndum que pot acabar amb Merkel

Berlín“Estrangers poden votar sobre el govern alemany”. Aquest era el titular de portada de Bild Zeitung dimecres passat sobre el referèndum en què les bases socialdemòcrates decidiran si accepten o no l’acord de govern de Gran Coalició amb els conservadors d’Angela Merkel. Si bé és cert que militants amb passaport estranger recentment afiliats al Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) tenen dret a participar en la consulta, no ho és menys que també hi poden votar ciutadans alemanys i estrangers que fa dècades que treballen i paguen impostos al país sense poder accedir a la nacionalitat alemanya i al dret de vot. Costa, per tant, no veure una voluntat xenòfoba a la portada.

El tabloide no és un diari qualsevol. És el més venut d’Alemanya i molt consumit per la classe treballadora, utilitzada en moltes ocasions per l’establishment del país més poderós de la UE. La portada evidencia nerviosisme.

L’acord de Gran Coalició presentat aquesta setmana és més una solució d’urgència que no pas un pacte volgut per les tres formacions implicades (democristians de la CDU, socialcristians bavaresos de la CSU i l’SPD). Alemanya està a punt de complir cinc mesos sense nou govern, una situació inèdita. Fracassat l’intent de coalició Jamaica (govern a quatre bandes entre conservadors, liberals i ecologistes), la Gran Coalició va ser la sortida d’emergència a una situació política cada vegada més insostenible.

Oposició interna a l’SPD i la CDU

Però la solució té un preu. Les baralles a la direcció socialdemòcrata han deixat de ser un secret a veus i es ventilen en públic, com ha quedat en evidència aquesta mateixa setmana: el ministre d’Exteriors en funcions, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, va atacar durament l’encara president del seu partit, Martin Schulz, que, pressionat per les seves pròpies files, ha hagut de renunciar a ser ministre de Merkel i també a la mateixa presidència de l’SPD.

Les veus en contra de Merkel també són cada vegada més nombroses a l’interior de la CDU. Importants segments del conservadorisme alemany consideren que la cancellera en funcions ha fet massa concessions als socialdemòcrates per mantenir el poder i demanen que comenci la transició cap a un nou lideratge.

Aquest nerviosisme generalitzat als partits que s’han alternat en el poder a Alemanya des del 1949 no es pot entendre, d’altra banda, sense l’avenç del jove partit ultradretà AfD, que és la tercera força del Bundestag des de les eleccions del setembre i continua creixent a les enquestes davant la incapacitat de les formacions tradicionals per formar govern. Enmig d’aquesta enrevessada situació, el referèndum de les bases socialdemòcrates arriba en el pitjor moment per a la cancellera Merkel, el futur polític de la qual sembla avui més lligat que mai a la viabilitat de la tercera Gran Coalició en quatre legislatures.

La joventut de l’SPD, pel no

Les joventuts socialdemòcrates dels Jusos, amb el seu líder Kevin Kühnert al capdavant, han organitzat una agressiva campanya per impulsar la victòria del no en la consulta. El que feia una setmana semblava una victòria segura de la direcció socialdemòcrata ha donat pas a la incertesa sobre el desenllaç de la votació. Una possible victòria del no deixaria moltes preguntes obertes: ¿s’abocaria l’SPD a una escissió? ¿Quina seria la reacció dels diputats socialdemòcrates que haurien de votar una investidura efectiva de Merkel? ¿La cancellera en funcions podria continuar aspirant a governar Alemanya per quarta legislatura consecutiva? Els 463.723 afiliats de l’SPD tenen la paraula.