Els refugiats fan aflorar la xenofòbia a l’Europa de l’Est

Les ONG de drets humans denuncien el rebuig social que pateixen

El Parlament hongarès ha adoptat aquesta setmana una nova normativa que autoritza la mobilització de l’exèrcit a la frontera i l’ús d’armes no letals contra els refugiats, com bales de goma i gasos lacrimògens. Per la seva banda, Romania ha rebutjat acollir els 6.351 refugiats que els ha assignat la Comissió Europea, al·legant que només té capacitat per rebre 1.785 persones. I ho ha fet mentre el ministeri de l’Interior romanès ha tret a concurs 6.400 places de policies per rebre els refugiats. Traian Basescu, anterior president de Romania, va declarar que “l’arribada dels refugiats significa un greu problema de seguretat per a Romania i per a Europa”. No obstant això, tres milions de romanesos viuen fora del país i més de 600.000 hongaresos treballen a Alemanya i la Gran Bretanya. A què es deu, doncs, l’onada de xenofòbia i racisme que sacseja amplis sectors de la societat hongaresa o romanesa?

“D’acord amb els sondejos, les ONG que defensen els drets humans són les institucions més odiades de l’Europa de l’Est, sobretot pels treballadors, perquè creuen que tenen alguna cosa contra ells. A Hongria el règim de dretes es proposa defensar-nos de diversos perills: des del jihadisme fins a l’eix Nova York - Tel Aviv, per no parlar de la criminalitat dels gitanos, l’expressió preferida de la dreta”, explica el filòsof hongarès G.M. Tamás.

Fonamentalisme religiós

La xenofòbia davant l’arribada dels refugiats no és gaire diferent d’altres fenòmens que ja existeixen en les dues societats i que s’han manifestat amb força des de fa temps: un antisemitisme en auge i un racisme contra els gitanos, en un context d’augment del fonamentalisme religiós. A la declaració de Viktor Orbán “Els refugiats amenacen el cristianisme a Europa” la segueix la preocupació de Romania per la integració dels refugiats dins dels seus valors ortodoxos. A Romania, tot i que és un antic país socialista, el fonamentalisme religiós i el nacionalisme han acaparat el discurs públic en els últims anys de crisi econòmica. Per cada escola construïda en els últims deu anys s’han aixecat cinc esglésies. En aquest context, l’arribada dels refugiats es veu com una amenaça als valors cristians.

Ioana Vrăbiescu, analista i investigadora romanesa de l’Institut de les Migracions i Estudis Ètnics d’Amsterdam, explica l’actual onada de racisme: “L’adhesió a la civilització, a la UE, es converteix en un concurs de bellesa en què les lleis han de desembolicar els fils de la identitat, dels drets i de les polítiques de moltes ètnies. El resultat és assenyalar un altre que no forma part d’aquesta Europa civilitzada”, diu. A l’Europa de l’Est -països sense immigració fins ara- aquest altre havia sigut “el gitano, el primitiu que ha de quedar enrere perquè es demostri la seva diferència amb la raça blanca romanesa, hongaresa, eslovaca...”, afegeix Vrăbiescu.

Amenaça a la pròpia identitat

Els discursos racistes que parlen del perill musulmà representat per l’arribada dels refugiats tampoc són nous. “Des de la dècada dels noranta, les campanyes electorals de Croàcia, Eslovènia i Polònia clamaven l’alliberament de la foscor balcànica i subratllaven el paper del seu país com a bastió del cristianisme europeu davant del perill otomà”, afirma Manuela Boatca, sociòloga a la Universitat Lliure de Berlín. I afegeix que, per aquest motiu, l’emigració dels europeus de l’Est als països occidentals es veu com un retorn a la civilització europea -encara que sigui en una posició d’inferioritat-, mentre que la migració dels refugiats es percep com una amenaça a la pròpia identitat europea acabada de reconquerir.

Competència pels llocs de treball

La competència pels llocs de treball disponibles als països occidentals seria una altra explicació de les actuals polítiques xenòfobes, segons G.M. Tamás, ja que un alt percentatge dels joves i no tan joves han emigrat: “Que aquesta mà d’obra fos reemplaçada pels refugiats significaria un desastre econòmic perquè les poblacions envellides de l’Europa de l’Est no poden sobreviure sense les remeses enviades pels seus néts des d’Occident. Alhora, encara que es construeixin tanques contra els refugiats, el govern hongarès ha autoritzat una estranya companyia offshore a vendre de manera oficial la ciutadania hongaresa als estrangers rics”, escriu G.M. Tamás en un article recent.

Més continguts de