Els refugiats aportaran a l'economia el doble del que la UE gastarà a acollir-los

BarcelonaEls refugiats són un negoci per a les economies europees. En només cinc anys hauran aportat el doble de les despeses que haurà generat la seva acollida, segons una de les primeres grans investigacions sobre l'impacte en les comunitats d'arribada del poc més d'un milió de refugiats que es van instal·lar l'any passat a la UE.

L'acollida no és només un deure humanitari i moral: també és una inversió molt rendible. Els refugiats creen més llocs de treball, fan augmentar el consum i la demanda de serveis, omplen els buits de la mà d'obra europea i la seva aportació ajudarà a pal·liar la disminució dels fons de la Seguretat Social, a més d'eixugar una part del deute. Són les conclusions de l'estudi de Philippe Legrain, investigador de la London School of Economics i exassessor de la Comissió Europea, que han presentat aquest dimecres el 'think tank' Open i l'ONG Tent, que coordina empreses i ONG que treballen amb refugiats.

"Els refugiats no són una càrrega a evitar: són una oportunitat que ha de ser benvinguda. Com va passar amb els espanyols que fugien de la dictadura de Franco, la gent que emigra per motius polítics també pot contribuir econòmicament a la societat d'arribada. Els refugiats aporten com a treballadors, empresaris, inventors, consumidors, contribuents i inversors", explica a l'ARA l'autor de l'estudi. Els càlculs s'han basat en les dades del Fons Monetari Internacional i conclouen que per cada euro gastat en l'acollida, els refugiats n'aporten dos en forma de riquesa per al país: l'acollida dels refugiats augmentarà el deute públic en gairebé 69.000 milions d'euros entre 2015 i 2020, però també aportarà un creixement del PIB de 126.600 milions d'euros.

Legrain també desfà un altre mite: que els refugiats faran caure els salaris o augmentaran l'atur entre els treballadors autòctons. "No hi ha un nombre fix de llocs de treball per a tots", defensa l'informe. "Els refugiats que ocupen llocs de treball també en creen. Quan gasten els seus salaris impulsen la demanda que produeixen els béns i serveis que consumeixen. I també creen llocs de treball: els refugiats que es dediquen a la construcció, per exemple, creen llocs de treball per als locals que són supervisors o venen materials".

Legrain també destaca com els refugiats podrien resoldre un problema demogràfic imminent a Europa. "Per al 2030 es projecta que la població en edat de treballar es reduirà en més de 8,7 milions de persones, mentre que la població envellida creixerà en més d'una quarta part [4,7 milions de persones]". Així, l'afluència de refugiats més joves podria ajudar a tenir cura i pagar per la creixent població de jubilats.

De l'estudi es desprèn, doncs, que la política més efectiva des d'un punt de vista econòmic seria "fer que els demandants d'asil i els refugiats es posin a treballar ràpidament", diu l'investigador. "Per això necessiten dret a treballar, formació i oportunitats laborals: els governs poden fer molt per ajudar els refugiats a progressar més ràpid i contribuir més al país, des d'oferir classes d'idiomes fins a facilitar l'homologació de títols o millorar la intermediació al mercat laboral".

Informe REFUGEES WORK: A HUMANITARIAN INVESTMENT THAT YIELDS ECONOMIC DIVIDENDS