La renúncia del fiscal general podria deixar en l’aire el Russiagate

Nova YorkA Donald Trump se li ha acabat la paciència. Ara que les eleccions de mig mandat són història i abans que els demòcrates prenguin possessió de la seva nova majoria a la cambra baixa, ha forçat la sortida del fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions. La decisió del president nord-americà posa en perill el cas Russiagate -que investiga la ingerència de Moscou en les eleccions presidencials del 2016-. El substitut temporal de Sessions, Matthew Whitaker, havia qüestionat l’abast d’aquesta investigació i s’havia declarat partidari de limitar-la.

Fins ara, el número dos del departament de Justícia, Rod Rosenstein, era l’encarregat de supervisar el cas. Però Whitaker, que era cap de personal del fiscal general, li prendrà el control. El març del 2017 Sessions es va recusar de la investigació per la seva relació amb l’equip electoral de Trump i perquè es va saber que va ocultar al Senat dues trobades amb el llavors ambaixador de Rússia a Washington, Serguei Kilyak. Aquest pas i el posterior acomiadament del director de l’FBI, James Comey, van provocar el nomenament d’un fiscal especial per al cas: un dels antecessors de Comey, Robert Mueller.

Un fiscal especial independent

El lideratge de Mueller -advocat amb una bona reputació d’independent perquè va dirigir la policia federal durant la presidència de Bush i dels primers anys d’Obama- va enfurismar Trump. I, des de llavors, va tenir una relació molt dolenta amb Sessions. Els seus atacs personals contra el fiscal general i les seves amenaces d’acomiadar-lo han sigut una constant en l’últim any i mig.

A l’inici de la seva presidència va escollir el llavors senador d’Alabama, conegut per les seves idees dures en immigració, com el seu fiscal. Sessions, a més, va ser el primer pes pesant del Partit Republicà que li va donar suport durant les primàries per la Casa Blanca. Però la seva bona relació de seguida es va tornar tòxica, poques setmanes després que Sessions jurés el càrrec i es recusés del cas Russiagate. Trump es va sentir traït, ja que el nomenament d’un fiscal independent va reduir les seves opcions per limitar la investigació.

El líder nord-americà va anunciar la dimissió de Sessions dimecres en un tuit concís en el qual també li va agrair la seva feina. Més tard, Sessions va fer pública la seva carta de renúncia als mitjans. Sense elogis efusius per al president nord-americà, va deixar clar que la seva sortida havia sigut forçada. “Des del dia que vaig tenir l’honor de jurar el càrrec de fiscal general dels Estats Units vaig venir a treballar al departament de Justícia determinat a complir amb el meu deure i servir el meu país”, va escriure.

Els dos líders dels demòcrates al Congrés, Nancy Pelosi i el senador Chuck Schumer, van dir que Whitaker s’hauria de recusar pels comentaris que ha fet sobre la trama russa. El nou fiscal general interí, exfiscal d’Iowa, va explicar en un article a la web CNN que el departament de Justícia podria reduir el pressupost de Mueller per “aturar gairebé de manera completa” el cas. “Mueller està a punt de creuar una perillosa línia vermella en la seva investigació”, va opinar Whitaker, que creu que no s’haurien d’indagar els negocis del president.

El cas ja ha produït 32 acusacions criminals i declaracions de culpabilitat de quatre excol·laboradors de Trump. Però encara s’han d’abordar temes importants que podrien afectar dràsticament la resta del seu mandat. Mueller no s’ha pronunciat sobre si el president va cometre obstrucció a la justícia quan va acomiadar el director de l’FBI, o si hi va haver col·lusió entre la seva campanya i Moscou.

Whitaker, a qui alguns mitjans descriuen com un home “lleial” al president nord-americà, podria ordenar Mueller que deixés d’investigar un assumpte particular o rebutjar la sol·licitud del fiscal especial per ampliar el cas o per citar Trump a declarar. A més, podria reduir el seu personal i els seus recursos econòmics, i impedir la publicació de les seves troballes. Tot i així, en principi no el podria acomiadar sense una causa clara, com una mala conducta o una negligència.

Reacció demòcrata

Els demòcrates, que dimarts van aconseguir el control de la Cambra de Representants a les eleccions de mig mandat, s’han mobilitzat per protegir la investigació. “El poble nord-americà entén que cap persona està per sobre de la llei i ha exigit rendició de comptes del seu govern”, va assegurar ahir el legislador de Nova York, Jerrold Nadler, que al gener -quan el nou Congrés prengui possessió- es convertirà en el president del comitè de justícia de la cambra baixa. Nadler també va dir que el seu partit pensa iniciar una investigació sobre l’acomiadament de Sessions, ja que creuen que Trump hauria pogut cometre obstrucció a la justícia.

D’altra banda, també estan considerant una comissió bipartidista per investigar la ingerència electoral russa, que podria comptar amb els serveis de Mueller. D’aquesta manera, la feina del fiscal especial ja no dependria de la fiscalia i seria protegida pels legisladors. A més, gràcies a la majoria que tindran a la cambra baixa, els demòcrates podran citar Trump a declarar. S’inicien nous temps a Washington. Una oposició reforçada s’enfrontarà al president si decideix debilitar el cas Russiagate. I Trump ha deixat clar que si l’investiguen els combatrà amb la majoria del Senat i el suport dels seus votants.