260 restaurants tanquen al Líban després de 44 dies de protestes

La moneda local es devalua i moltes botigues rebaixen els productes fins al 70% per evitar pèrdues

Aquests dies al Líban, com en altres parts de món que imiten la cultura dels Estats Units, se celebra l'anomenat Black Friday. Amb tot, al conegut barri cristià de Geitawi, de classe mitjana, ja fa setmanes que hi ha comerços amb rebaixes de fins al 70%. "Què vols que faci? No em queda més remei que vendre a preu de cost per, almenys, no perdre els diners que he invertit en tota aquesta roba", es queixa a l'ARA la Nura, gerent d'un petit comerç de roba de dona.

A excepció dels centres comercials de marques internacionals, centenars de petits comerços de Beirut i d'altres ciutats libaneses han hagut d'avançar les rebaixes dos mesos per poder sobreviure al sotrac econòmic que viu el Líban. La crisi econòmica s'arrossega des de molt abans de les protestes, però la situació ha empitjorat a causa dels talls de carreteres i les vagues generals –tant del sector privat com del públic– que se succeeixen de forma intermitent des de fa 44 dies.

Per posar un altre exemple més significatiu, a Beirut era "missió impossible" sortir a menjar un diumenge sense haver reservat taula abans. Ara, en canvi, un pot triar restaurant sense reserva els dies festius, sempre que l'escollit no estigui tancat per la crisi econòmica. Les xifres parlen per si mateixes. Més de 260 negocis del sector de la restauració han hagut de tancar per no poder pagar els seus empleats i no mantenir un mínim de clients. Així ho va anunciar recentment el Sindicat de Propietaris de Restaurants, que ha advertit que calcula que "uns altres 200 restaurants tancaran a finals d'aquest mes, cosa que farà augmentar la xifra total a 465".

Les dones de la revolta libanesa

El centre de Beirut, cor econòmic de la ciutat, ple de negocis i restaurants, sembla una ciutat fantasma. Molts comerços han tancat perquè ara aquesta zona està "ocupada" pels manifestants i tancada al trànsit amb concertines o tanques de seguretat col·locades per l'exèrcit per "protegir" la zona.

El tancament de restaurants és només un exemple de la disminució de l'activitat comercial en gairebé tots els sectors. "Moltes empreses han acomiadat la majoria del seu personal o han reduït els salaris a la meitat per fer front a la crisi", adverteix la Najla, que és mestressa de casa i mare de quatre fills. El seu marit ha estat acomiadat de la companyia on treballava, dedicada a la importació de vehicles europeus.

La majoria d'empreses privades de tots els sectors econòmics utilitzen el dòlar per pagar les importacions. Ara, que ningú sap què està passant amb els dòlars als bancs, que desapareixen misteriosament, molts empresaris es veuen amb la soga a coll. Per continuar pagant en dòlars –si és que aconsegueixen reunir-ne la quantitat necessària–, han d'abonar entre un 30 i 40% més que fa un mes i mig.

El Líban, a punt del col·lapse després d’un mes de protestes

El dòlar, que des de la fi de la guerra civil equivalia a unes 1.500 lliures libaneses, ara està al mercat a 2.260 lliures. Això ha fet que els hospitals i les farmàcies pateixin escassedat de subministrament de medicaments i que les gasolineres estiguin a punt d'esgotar les reserves. Precisament aquest dijous el Sindicat d'Estacions de Servei ha convocat una vaga indefinida de gasolineres. El sindicat ha explicat que la mesura es deu a "les pèrdues patides pel sector davant la pujada del combustible a l'hora d'importar". Les estacions de servei cobren als clients en lliures, però han de pagar en dòlars a les empreses privades que importen el combustible.

La caiguda de la lliura ha portat a una inflació de tots els productes importats. Als grans supermercats, on abunden els productes francesos o d'altres països, ara els consumidors han de pagar la diferència per equiparar el preu en dòlars. En molts negocis es cobra indistintament en moneda local o dòlar i, si es paga amb targeta de crèdit, el cobrament ja no es fa en dòlars sinó en lliures (amb el preu fluctuant al mercat), cosa que ha fet encarir la cistella de la compra.

Els clients que tenen un compte corrent en dòlars poden continuar retirant dòlars del banc, però amb restriccions setmanals. El Banc Central Libanès ha establert que cada client pot retirar un màxim de 1.000 dòlars a la setmana, però a la pràctica cada banc fa el que vol. Per exemple, el BLOM Bank, un dels més grans del Líban, ha reduït gradualment la quantitat màxima de dòlars que cada client pot obtenir cada setmana i ha passat dels 2.500 als 500 dòlars, i al Bank Audi el límit és de 300 dòlars a la setmana.
 

Més continguts de