Tsipras també paga a les urnes el cost de l’austeritat

Syriza s'enfonsa a les eleccions deu punts per darrere de la dreta i precipita eleccions anticipades

La derrota de Syriza a les eleccions europees a Grècia no té pal·liatius: la formació d’Alexis Tsipras, la mateixa que el 5 de juliol del 2015 guanyava amb el 62,5% el referèndum per dir no als plans d’austeritat de la UE, es va quedar diumenge amb el 23,7% dels vots, gairebé 10 punts per darrere dels conservadors de Nova Democràcia. Grècia aportarà més diputats conservadors que d’esquerres al pròxim Parlament Europeu. El resultat a les municipals i regionals va ser semblant.

Grècia surt del rescat amb les ferides obertes

El fracàs és tan rotund que Tsipras s’ha vist obligat a convocar eleccions anticipades com més aviat millor, perquè com més temps passi més dura serà la caiguda. Previsiblement les eleccions seran el 30 de juny. El comitè central de Syriza es va reunir ahir per intentar mantenir la unitat interna, almenys fins a les eleccions. Ni raste de “l’esperança”, el lema electoral amb què Tsipras es va presentar davant dels grecs el 2015. Els resultats haurien sigut encara pitjors si no fos perquè la nova llei electoral, aprovada el 2016, ha permès votar als joves que havien fet els 17 anys.

Grècia: la recepta de l’austeritat ha escanyat els de sota

Tal com va passar als seus predecessors, els socialdemòcrates del Pasok i Nova Democràcia, Syriza paga el preu a les urnes d’haver aplicat els plans d’austeritat. I és que el tercer memoràndum que Tsipras va negociar amb els creditors ha caigut com una llosa contra el seu propi electorat -que ja portava anys patint les retallades i que s’havia revoltat precisament elegint Syriza-. Algunes veus dins del partit critiquen també l’arrogància amb què han actuat els seus dirigents els últims anys.

Els que més han patit les retallades del tercer rescat han sigut els pensionistes. Tsipras havia convertit les eleccions de diumenge en un referèndum a la seva gestió, que justifica com l’única possible per mantenir Grècia dins l’euro. Com a incentiu, oferia una sèrie de mesures socials que el govern hauria de poder aprovar a partir de l’agost, un cop acabat el rescat. Però la credibilitat d’un primer ministre que va passar d’antisistema a gestor de les retallades s’ha esgotat.

I en la mesura que Syriza es desgasta, el Pasok, el vell partit socialdemòcrata que s’ha refundat amb aliances del centreesquerra a Kinal (Moviment pel Canvi), comença a recuperar-se, tot i que amb el 7% dels vots a les europees continua lluny de l’esquema d’hegemonia bipartida. El retrocés dels neonazis d’Alba Daurada, que queden per sota del 5%, amb la meitat dels vots del 2014, no ha impedit que obtinguin dos escons al Parlament Europeu. I els ha sortit competència. Solució Grega, un partit euroescèptic, pro-rus i cristià que ha crescut amb la polèmica per l’acord sobre el nom de la veïna Macedònia del Nord, ha obtingut un eurodiputat. Els comunistes del KKE tindran dos representants a l’Eurocambra.

Més continguts de