La revolta popular fa caure el primer ministre d’Armènia

Sargsian dimiteix després de manifestacions massives contra el seu intent de perpetuar-se en el poder

Els manifestants de la plaça de la República d’Erevan, la capital d’Armènia, estan de festa per la dimissió ahir del primer ministre i expresident, Serj Sargsian, després d’onze dies de protestes multitudinàries que exigien que plegués i de centenars de detencions. “Nikol Paixinian -el líder opositor que ha encapçalat les protestes, detingut i deixat en llibertat- tenia raó. Jo estava equivocat. La situació que s’ha generat té diverses solucions però no n’accepto cap. No és el meu estil. Deixo el càrrec de primer ministre”, deia el comunicat de Sargsian difós per l’agència de notícies Armenpress. Sargsian afegia que compleix les exigències del moviment popular contra la seva gestió i desitjava al país “Pau, harmonia i lògica”.

Sargsian ha sigut president durant dos mandats de cinc anys i en aquest temps a Armènia s’ha fet una reforma constitucional que amplia les competències del primer ministre i deixa en el president una funció més aviat simbòlica. Al març el Parlament va elegir com a nou president el candidat del governant Partit Republicà, Armen Sarkissian, exambaixador a la Gran Bretanya. I malgrat que Sargsian s’havia compromès a no presentar-se, el 17 d’abril el nou cap d’estat el va nomenar com a nou primer ministre, un fet que va desfermar les protestes.

Protesta pacífica

La majoria d’observadors destaquen el caràcter pacífic d’unes manifestacions que s’han estès per tot el país i celebren que no hi hagi hagut cap vessament de sang per dissoldre-les. Arman Suleimanian, periodista de Para.tv i participant a les protestes, diu que Sargsian, després que diumenge 160.000 persones sortissin al carrer contra ell a Erevan, només tenia dues opcions: “Disparar o no disparar”. Segons aquest periodista, ara la prioritat és crear unes institucions més serioses.

Suleimanian creu que avui serà “un dia de record, però també de renaixement”. Precisament el 24 d’abril és el dia en què es recorda el genocidi armeni. El líder del bloc opositor Sortida, Alen Simonian, va celebrar que la crisi s’hagi resolt abans de la commemoració: “El 24 i el 25 d’abril són uns dies tan especials que cap líder d’Armènia gosaria utilitzar la força contra el poble”.

El primer vice primer ministre, Karen Karapetian, que havia sigut primer ministre fins a principis d’abril, va ser nomenat ahir cap de govern. Karapetian ha estat vinculat a les companyies energètiques Armenergo i Gazprom, el monopoli estatal rus del gas.

Araik Stepanian, membre de la presidència de l’Acadèmia de Problemes Geopolítics de Rússia i armeni d’origen, explica a l’ARA que el descontentament s’ha anat gestant durant anys en què el poder ha parlat molt de consignes de modernització i dels avantatges d’entrar a la Unió Duanera -juntament amb Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan- però que a la pràctica el poble no ha palpat els resultats. Per a aquest politòleg, el problema més important d’Armènia és que l’economia estigui controlada per monopolis que no donen marge de maniobra a la petita empresa. “La política interior està fatal, no s’ha fet res per millorar l’economia de la gent i en general el nivell de vida ha empitjorat. En els últims anys han marxat mig milió de persones a treballar fora, la gent jove no veu perspectives de futur”, sentencia. “El poble ha sortit al carrer perquè s’ha sentit enganyat” per Sargsian, que va prometre no perpetuar-se en el poder. Segons Stepanian, “el primer ministre ha vist que la major part del poble està contra ell, que tampoc té el suport de les diàspores i que no l’hauria ajudat cap país estranger, ni Rússia”.

Alguns politòlegs armenis especulen que Sargsian estava molt lligat a Vladímir Putin. Ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir que observen atentament què passa a Armènia però que es tracta d’un afer intern d’un país que ha titllat de “molt important per a Rússia”.

Stepanian considera que Sargsian creia en la consigna “Tant Rússia com Europa” i que l’aliança amb Moscou és estratègica i està justificada per motius geopolítics perquè Armènia està rodejada de dos països enemics, Turquia i Azerbaidjan, amb el qual hi ha en disputa la regió del Nagorno-Karabakh. Els acords militars de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva -6 repúbliques exsoviètiques- vetllen, diu, per la seguretat d’Armènia.

El 24 d’abril, dia de dol pel genocidi armeni

Genocidi

Entre el 1915 i el 1925 els armenis van ser víctimes d’una massacre planificada pel govern de l’Imperi Otomà -del qual Armènia formava part- en què van morir prop d’un milió i mig de persones. Al món hi ha uns dotze milions d’armenis, dels quals només tres viuen a la República d’Armènia.

Religió

L’Imperi Otomà ja estava en decadència i les minories es veien com un obstacle per crear un imperi basat en l’ètnia turca i la religió musulmana. Armènia havia sigut el primer estat que va adoptar el cristianisme com a religió oficial, l’any 301. La massacre va començar en el context de la Primera Guerra Mundial, en què es va acusar els armenis de col·laboracionisme amb Rússia.

Reconeixement

Una trentena d’estats, i també els Parlaments de Catalunya i de 4 autonomies més, qualifiquen aquells fets tràgics de “genocidi”. El 13 d’abril la comissió d’exteriors del Congrés de Diputats va rebutjar una moció presentada per Esquerra Republicana en què es demanava el reconeixement del genocidi armeni.