La revolta romanesa
Entre 200.000 i 300.000 persones, a temperatures sota zero, es manifesten aquesta setmana pels carrers de Romania cridant “lladres” i “dimissió”. Les protestes més multitudinàries des de la caiguda del dictador Nicolae Ceausescu el desembre del 1989 clamen contra un decret governamental que perdona la corrupció per sota dels 44.000 euros. L’excusa oficial és que cal rebaixar la superpoblació de les presons romaneses. La realitat és que es tracta d’una concessió a mida per a Liviu Dragnea, el líder de l’actual partit al govern, els socialdemòcrates, i d’una classe política perseguida per les acusacions d’abús de poder i corrupció. Alcaldes, diputats, exministres, primers ministres i així fins a un miler de casos d’abusos han sigut processats els últims anys per l’Agència Anticorrupció romanesa però, malgrat tot, el país ocupa el 57è lloc en l’índex que publica anualment Transparència Internacional, davant de Cuba i darrere de Jordània.
Feia només unes setmanes que els socialdemòcrates havien tornat al poder, després de guanyar les eleccions del desembre passat i només un any més tard de l’onada de protestes ciutadanes que ja els van obligar a plegar anticipadament en l’última legislatura. L’aleshores primer ministre, Victor Ponta, ja va ser acusat d’evasió fiscal i blanqueig de diners.
Hi ha una constant en aquesta mobilització: la societat romanesa s’ha convertit en un contrapoder real, en l’eina més efectiva de pressió i exigència de control democràtic. Els últims anys han sortit reiteradament al carrer per demostrar que la revolta romanesa no afluixa. Aquest cop, a més, el president del país, Klaus Iohannis, candidat d’una plataforma anticorrupció, s’ha afegit a les manifestacions, i dirigents socialdemòcrates han demanat la retirada del decret.
L’anunci del govern romanès és també un cop per a Brussel·les, que fa només una setmana -en l’informe que monitoritza el procés de reformes a Romania i Bulgària, com a eterns aspirants a formar part de la zona Schengen- havia valorat positivament els esforços en la lluita contra el crim que es feien des de Bucarest. Per això el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el seu vicepresident, Frans Timmermans (també socialdemòcrata), han sortit a criticar durament la iniciativa del primer ministre, considerat per a alguns un home de palla de Dragnea.
El cas polonès
Hi ha certs paral·lelismes també entre el pols polític que es viu a Romania i la contestació que es resisteix a l’abús del poder polític a Polònia o Hongria. A Varsòvia, per exemple, s’ha viscut gairebé un mes de protestes espontànies contra el partit de Kaczynski. Des que el desembre passat el partit governamental Llei i Justícia va decidir prohibir l’entrada de periodistes al Parlament, alguns diputats de l’oposició van prendre control de la cambra ocupant el faristol en senyal de protesta. La formació de Kaczynski va intentar aprovar els pressupostos per al 2017 en una sala contigua a l’hemicicle però els polonesos van improvisar protestes a Varsòvia i altres ciutats del país per intentar pressionar el govern. El Parlament ja ha recuperat aquesta setmana certa normalitat però no la vida política i social d’un país en plena ofensiva conservadora i de control de tots els poders de l’estat.
La UE ha d’encarar la degradació democràtica de Polònia, d’Hongria i de Romania amb més fermesa i traduir les condemnes verbals en exigències polítiques. És la manera de fer costat als que es manifesten al carrer.
