Els rostres de 'la caravana dels somnis'

Una exposició a Barcelona mostra des de dins les caravanes de migrants als EUA

Integrants de la caravana esperant sobre un camió: una de les imatges de l'exposició / ASIER VERA

A finals del 2018 els països centreamericans van ser escenari d'un èxode singular i històric per les seves dimensions i repercussió: 7.000 persones d'Hondures, Guatemala i el Salvador es van unir de manera inèdita per conformar diverses caravanes migrants en direcció als Estats Units, amb l'objectiu de deixar enrere unes condicions de vida molt dures als seus països i de complir amb el seu particular somni americà. Durant dos mesos, els integrants d'aquestes riuades humanes van caminar travessant rius, passos fronterers i carreteres per arribar als peus del mur que separa Mèxic dels Estats Units a la recerca d'una nova vida molt incerta.

Amb ells va caminar, menjar i dormir durant més d'un mes Asier Vera, un periodista basc establert a Guatemala que es va adherir a la caravana quan entrava en territori mexicà. Convivint amb ells, Vera va realitzar un reportatge fotogràfic que compta amb el punt de vista singular de qui ha compartit aquesta experiència, una mirada que va més enllà de la cobertura mediàtica convencional. Fins al 28 de febrer, les seves imatges es poden veure de franc a la Casa Elizalde de Barcelona.

"Vaig arribar a Huixtla, a Chiapas, al costat de la frontera entre Guatemala i Mèxic, i em va impactar moltíssim el que vaig veure: moltíssimes persones dormint al carrer, nens i nenes, dones viatjant soles amb els fills... Em vaig preguntar com cobriria jo tot això, i em vaig posar a caminar i a seguir la multitud, com si fos un més. Vaig voler caminar amb aquestes persones i així impregnar-me de les seves històries", explica el mateix Vera.

Certament, les seves fotografies es despleguen com un cúmul d'històries, cadascuna com una vivència personal d'un relat compartit molt més gran. Així és també com s'estructura aquesta exposició, amb una renglera de fotografies impreses a les parets que reflecteixen les dimensions més objectives del viatge –les diferents etapes, els moments d'esbarjo, la seva quotidianitat particular, el medi on tot es desenvolupa– i una pantalla on es succeeixen imatges fetes en un pla més íntim, en què destaca l'especificitat més subjectiva del que els protagonistes viuen en cada moment. Les seves històries personals, en definitiva.

Però el que realment crida l'atenció són els rostres dels fotografiats, la seva mirada, una mena d'optimisme que contrasta amb els espais desolats o directament hostils que travessen. "Ho anomeno la caravana dels somnis perquè això, un somni, era la benzina que els feia avançar cada dia. El somni de millorar la seva vida els permetia caminar cada dia sota un sol de justícia, a 40 graus de temperatura, i després a través de les nits gèlides del desert de Sonora. A més, ells eren conscients que al final de Mèxic hi trobarien un mur, i que als EUA no els esperava ningú, però tenien molta confiança en el seu objectiu", diu Vera.

Entre els seus països d'origen, on deixaven la violència i la falta d'oportunitats, però també casa seva, i el mur, els caminants es van haver d'enfrontar a una reacció cada cop menys acollidora de les autoritats mexicanes, obligades a gestionar el flux migratori sota la pressió del govern de Donald Trump. El president nord-americà va arribar a afirmar a Twitter que a la caravana hi havia criminals i "individus del Pròxim Orient" infiltrats. A les imatges, els antidisturbis estan presents constantment. Els migrants van respondre cooperant i mostrant solidaritat entre ells –i amb el mateix Vera–, cosa que els va permetre mantenir-se units fins a la frontera nord-americana.

 

La caravana va tenir desenllaços dispars. Un cop al mur, la riuada humana es va dissoldre i cadascú va buscar el seu propi destí: alguns van ser deportats, d'altres internats en centres de detenció d'immigrants, d'altres van aconseguir saltar el mur o nedar vora el seu límit marítim. Vera explica la història d'una família hondurenya que va arribar a territori dels Estats Units i va ser acollida per una dona nord-americana: "L'Isaac, el fill, va ser estudiant del mes al seu institut de secundària, i la seva germana, la Celeste, s'ha graduat un any abans del que li tocava. Són la prova que això no era una caravana de delinqüents, com deia Trump, sinó gent que podia dur coses positives als Estats Units".