PRÒXIM ORIENT

Les sancions dels EUA a l’Iran també afecten els països del voltant

L’activitat comercial a la frontera s’ha reduït un 40% en només dos anys

Omnipresents i exercint de gran germà, dos grans retrats dels aiatol·làs Khomeini i Khamenei fiscalitzen el trànsit d’entrada i de sortida a la frontera de Baixmakh, un dels set passos fronterers internacionals que comparteixen l’Iraq i l’Iran. Situada al Kurdistan iraquià, 100 quilòmetres a l’est de la ciutat de Sulaimaniya, aquesta duana ha vist notablement reduïda la seva activitat des de la reimposició l’agost del 2018 de les sancions dels Estats Units sobre el règim iranià.

“Compartim 1.400 quilòmetres de frontera i, per tant, cada sanció i cada càstig sobre l’Iran també té efectes indirectes sobre nosaltres”, explica a l’ARA Shakhawan Mohamed, director de la duana de Baixmakh. Aquest funcionari del govern regional del Kurdistan iraquià indica que l’activitat comercial en aquest punt fronterer s’ha vist reduïda un 40% els últims dos anys. “El bloqueig temporal que ens van imposar Ankara i Teheran després de la celebració del referèndum d’independència el setembre del 2017, però sobretot les últimes sancions de Washington a l’Iran, expliquen aquesta important davallada”, assenyala el responsable duaner.

La Casa Blanca va tornar a imposar sancions al govern de Hassan Rouhani l’any passat després que Donald Trump trenqués el pacte nuclear signat pel seu predecessor, Barack Obama, l’any 2015. La primera ronda de sancions va entrar en vigor l’agost del 2018 i penalitza, entre altres coses, el comerç d’or i de metalls com l’alumini i l’acer, l’activitat amb el sector automobilístic iranià, la compravenda de rials -la moneda iraniana- o qualsevol tipus d’operació relacionada amb l’emissió de deute sobirà iranià. Però són les sancions que van entrar en vigor el novembre de l’any passat, com la compra de petroli iranià o la prohibició de fer transaccions financeres amb el Banc Central de l’Iran, les que estan tenint efectes directes en països com l’Iraq i Turquia.

Si bé el govern iraquià té un permís especial dels EUA -caduca avui i encara es desconeix si hi haurà moratòria- per poder importar de l’Iran matèries energètiques com gas natural i electricitat, el cert és que la penalització per treballar amb entitats financeres iranianes dificulta a les empreses privades iraquianes fer negocis amb companyies iranianes. Un entrebanc important si tenim en compte que, segons xifres oficials, l’Iraq importa diàriament productes iranians per valor de 25 milions de dòlars.

Problemes per pagar

“Tenim força problemes per pagar als nostres proveïdors iranians. Per por que els diners es perdin ja no utilitzem el sistema bancari sinó cases de transferències”, explica Kameran Rafiq, un empresari kurdoiraquià que importa hivernacles i sistemes d’irrigació per a l’agricultura tant de l’Iran com de la Unió Europea. “Conec casos en què s’ha fet una transferència al compte d’un banc iranià i al final del dia aquesta entitat bancària ha estat tancada i, per tant, els diners han quedat als llimbs”, explica Rafiq. L’importador de sistemes agrícoles explica que un grup d’empresaris iraquians va veure com 500 milions de dòlars quedaven en aquesta situació. “Va ser una autèntica bogeria. Només han pogut recuperar una part dels diners, i per fer-ho han hagut d’invertir molts recursos econòmics en assessors jurídics”.

Un problema que no afecta només la importació de productes de l’Iran exclosos de les sancions, sinó també l’ús de ports iranians per fer arribar mercaderies provinents, principalment, del sud-est asiàtic. “La gran majoria de productes que importa el Kurdistan iraquià provenen de la Xina, Corea del Sud i els Emirats Àrabs Units. Són mercaderies que arriben aquí per via terrestre després d’haver estat descarregades al port iranià de Bandar Abbàs”, assenyala Shakhawan Mohamed, el director de la duana de Baixmakh. Les taxes a la duana portuària iraniana, que són molt baixes, com també les tarifes de transport per carretera gràcies al preu tan reduït de la benzina, fan que els ports iranians siguin els més utilitzats per importar productes cap al nord de l’Iraq.

El funcionari kurdoiraquià comenta que alguns empresaris s’arrisquen a ser penalitzats i desobeeixen les sancions, però d’altres han buscat ports alternatius a l’estret d’Ormuz per fer arribar les importacions. “Hi ha dues opcions: el port turc de Mersin i el port iraquià d’Um Kassar, a prop de Bàssora. El que passa és que a través d’aquests dos molls els costos d’importació són molt més elevats que via Iran”, subratlla.

Menys seguretat

Mentre que les taxes turques són força més elevades que les iranianes, el principal problema al port d’Um Kassar és la seguretat. “L’estabilitat al sud de l’Iraq no és la mateixa que tenim aquí al Kurdistan iraquià, i de vegades els empresaris han de pagar una fortuna per contractar seguretat privada perquè els seus productes tinguin un transport segur des de Bàssora fins a territori kurd”, indica Mohamed. “El preu d’un producte importat del Sud-est Asiàtic que arriba a territori iraquià per un port turc pot arribar a pujar entre un 15% i un 20%. I són els ciutadans els que pateixen les conseqüències d’aquest encariment”, comenta el responsable fronterer.

Però no tot són efectes negatius per a l’Iraq. Segons l’agència Bloomberg, la prohibició de comprar petroli iranià ha obligat Turquia a augmentar la quota d’importacions de països com Rússia i l’Iraq. Un volum de compra força important si tenim en compte que al maig del 2018, el moment en què els EUA van anunciar que trencaven l’acord amb Teheran, el 47% del cru importat per Ankara era iranià. El bloqueig a la compra de petroli iranià ha fet que el règim dels aiatol·làs hagi passat d’exportar 2,5 milions de barrils diaris a només 500.000, segons dades de Kpler, una empresa dedicada als estudis de mercat en l’àmbit energètic.

Els treballadors iranians

Amb un contenidor carregat de televisors sud-coreans, el Siaman espera pacientment que enllesteixin totes les gestions burocràtiques. Aquest conductor de 32 anys originari de la ciutat kurdoiraniana de Marivan ha arribat fa unes hores al pas fronterer de Baixmakh procedent del port de Bandar Abbas. “Les sancions han comportat una baixada brusca del transport. Conec companys que han perdut la feina i han hagut de vendre’s el camió”, explica aquest xofer, que ha de dur la càrrega fins a Sulaimaniya. “La complicada situació econòmica a l’Iran fa que la gent no gaudeixi de la vida i simplement es limiti a sobreviure. Hem de treballar molt per arribar a tenir un sou que ens permeti comprar productes bàsics”.

Una preocupació que comparteix el Kewan, un conductor iranià de 34 anys que en porta 15 al volant. “Des de l’aplicació de les sancions la feina s’ha reduït i els problemes han augmentat. Si abans acostumava a fer tres viatges mensuals, ara només en faig un o dos com a molt. I, per tant, el sou també es redueix”, indica aquest camioner que transporta una cisterna amb combustible. Segons dades facilitades pel director duaner, abans de les sancions cada dia travessaven el pas fronterer de Baixmakh 600 camions carregats amb petroli per ser refinat a l’Iran. Una quantitat que s’ha reduït fins als 200 vehicles diaris. “Per cada viatge cobro uns 550 dòlars, però he de descomptar-ne la benzina. És el mateix que cobrava abans de les sancions, però amb la devaluació de la nostra moneda i la inflació és impossible mantenir el mateix estil de vida”, assenyala amb resignació.

La desorbitada inflació, que actualment se situa per sobre del 40%, és unànimement el principal problema per als iranians que passen la frontera. “Abans de les sancions, amb 100.000 rials [poc més de 2 euros al canvi actual] podia comprar menjar per a quatre dies, però ara amb aquesta quantitat només puc comprar menjar per a un sol àpat”, denuncia el camioner. “Esperem que les sancions s’aixequin i l’Iran aconsegueixi estabilitat. Perquè com a territori amb qui compartim fronteres, si hi ha conflicte nosaltres també en patirem els efectes”, diu Shakhawan Mohamed.