El seient 123
Dimarts un Nigel Farage victoriós desafiava el cada cop més irritable president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Envalentit pel cop de porta dels britànics a la Unió Europea, el líder de l’euroescèptic UKIP va repartir contra tothom. Mentre acusava la resta d’eurodiputats de no haver tingut mai “una feina com cal a la vida”, la imatge d’un home assegut uns escons més enrere, amb la mà a la cara i desesperat per l’espectacle, es va fer viral. L’etiqueta #WeAreSeat123 (Som l’escó 123) va començar a córrer per la xarxa amb tot tipus d’especulacions -unes amb més humor que d’altres- sobre què devia pensar aquell “buròcrata europeu” que es tapava la cara amb la mà.
A l’escó 123 hi seia el comissari europeu de Salut, el lituà Vytenis Andriukaitis, nascut el 1951 en un gulag soviètic a la costa nord de Sibèria, prop de l’oceà Àrtic. Va ser cardiòleg de professió i va participar en el primer trasplantament de cor que es va fer al seu país, abans d’entrar en política. L’endemà de l’incident, Andriukaitis explicava al seu blog què havia sentit mentre Farage celebrava que aquells que, fa 17 anys, s’enreien d’ell perquè arribava al Parlament Europeu decidit a aconseguir la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, avui estan “enfadats” i “en fase de negació” dels fracassos del projecte europeu. “Estic amb el poble britànic -escrivia el comissari lituà-, amb els que van votar contra l’especulació financera encoberta pels papers de Panamà i amb els que van votar contra l’atur i la caiguda del nivell de vida”. Andriukaitis acusava Farage d’escampar “mentides” i “falsedats tòxiques” i es lamentava de “les accions de tots aquells que personalitzen la hipocresia política”. El comissari explicava, fa uns mesos en una entrevista, que sap “molt bé què vol dir ser discriminat” i alertava contra “els discursos xenòfobs, antisemistes i antiislamistes” que se senten avui i que ens recorden que “hem d’estar preocupats”.
Andriukaitis i Farage representen dues visions contraposades de la Unió. Dues pors diferents. El líder del UKIP va passar de la banca de la City de Londres al Parlament Europeu i des d’allà -finançat i engrandit per l’altaveu mediàtic de l’Eurocambra- ha arribat a fer realitat el Brexit sense ni tan sols haver aconseguit un escó propi al Parlament de Westminster, en les eleccions de fa un any. El discurs antiimmigració es va convertir en l’esquer de Farage per atiar la por a la lliure circulació de persones. L’enemic de Farage és dins de la Unió, i el projecte europeu, una amenaça per a la sobirania britànica.
L’Europa bàltica
Des dels països Bàltics, en canvi, la Unió Europea té un altre significat. “Per a nosaltres, el fracàs de la Unió suposaria una amenaça existencial”, sentenciava l’exministre d’Afers Estrangers letó, Artis Pabriks, a un grup de periodistes catalans a Estrasburg. Probablement és en aquest punt del mapa on l’escenari del Brexit es veia amb més preocupació. “Els nostres països van passar una odissea de 15 anys per entrar a Europa i, finalment, el món al nostre voltant començava a aclarir-se -explicava el president d’Estònia fa unes setmanes-, però mai he sigut tan pessimista com ara sobre el futur del projecte europeu”.
La UE amplifica la veu de les petites Repúbliques bàltiques. L’enemic és exterior i una Europa forta ha de poder contrarestar l’amenaça de Moscou. La por a Rússia és, allà, tan potent com el temor a la irrellevància europea, que el Brexit pot accelerar.
