La pau a Colòmbia, també per a les dones

L'acord que avui signen el govern de Santos i la guerrilla de les FARC aporta per primer cop la visió de gènere per abordar el postconflicte

L’ acord de pau que aquesta mitjanit [hora catalana] se signa a Cartagena de Indias entre les FARC i el govern colombià ha estat descrit com “el millor exemple d’una participació significativa i consistent de les dones en un procés de pau”. Són paraules de la directora executiva d’ONU Dones, la sud-africana  Phumzile Mlambo-Ngcuka, en referència al fet que l’11 de setembre del 2014 les converses entre les dues parts van incorporar per primer cop en la història la visió de gènere. Aquest organisme va revisar, ampliar i incloure on no n’hi havia l’ enfocament diferencial i va garantir l’ empoderament de la dona en els punts de reforma rural, participació política i solució al problema de les drogues. A més, va acompanyar la construcció de l’acord sobre víctimes i el referent a la fi del conflicte.

Simbòlicament, el president colombià, Juan Manuel Santos, i el cap de les FARC,  Rodrigo Londoño Echeverri, 'Timochenko' rubricaran els punts aprovats fa un mes amb una bala reconvertida en bolígraf, batejat com 'balígraf', amb la següent llegenda gravada: "Les bales van escriure el nostre passat. L'educació, el nostre futur". La signatura posa fi a 52 anys d'un conflicte que ha deixat 267.000 morts i gairebé vuit milions de desplaçats interns. 

A l'acte d'aquesta matinada hi assistiran una vintena de caps d'estat, una quarantena de guerrillers de les FARC i 400 víctimes. L'altra guerrilla en actiu a Colòmbia, l'ELN, que manté un preacord amb l'executiu per iniciar converses, ha anunciat un alto el foc temporal per al pròxim diumenge, per tal d'afavorir la participació en el referèndum on la ciutadania ha de mostrar el seu suport o rebuig als acords de pau.

Colòmbia, primer la pau, després el desarmament

“És important perquè reconeix l’impacte diferencial que té la guerra en les dones”, diu la secretària tècnica de la Red de Mujeres, Beatriz Quintero. Tot i això, detalla que “mentre l’acord inclou de manera molt específica l’enfocament de gènere en punts com el de la reforma agrària”, no ho fa de la mateixa manera, per exemple, en el de participació política. “Aquí no es van atrevir a detallar sense retòrica una expressió com podria ser: participació paritària total”, matisa.

A més de la subcomissió de gènere, el procés de pau amb la guerrilla va rebre l’aportació de diverses delegacions de víctimes. D’aquestes, el 60% van ser dones. A l’Havana també hi havia 18 organitzacions de drets de la dona i de la comunitat LGTBI, expertes colombianes i internacionals en violència sexual i exguerrilleres de tot el món.

Violació com a arma de guerra
No és el mateix ser home que dona en una guerra on cada dia una dona és agredida sexualment per un grup armat, segons dades de la Defensoria del Poble colombiana. Tampoc és el mateix caminar 12 o 13 hores per jornada sent un guerriller que una guerrillera embarassada de tres mesos, per exemple. Ni tan sols és igual per a la camperola vídua expulsada de la seva terra que si es tracta d’un camperol. Ell se’n sortirà abans. Els patrons patriarcals i masclistes a Colòmbia segueixen sent la rutina diària.

“Un dels aspectes més importants de l’acord és que és una finestra oberta. Una oportunitat perquè l’agenda de les organitzacions de dones quedi inclosa en la del país, i que aquesta prevegi la participació política paritària, la prevenció de la violència sexual i les garanties pel que fa a drets sexuals i reproductius“, apunta Quintero.

ONU Dones va analitzar més de 650 processos de pau arreu del món. Una de les dades més rellevants és que la participació de les dones incrementa en un 35% les possibilitats que l’acord arribi als 15 anys.

“La forma com es construeix la pau és diferent. Els homes ho fan amb armes, uniforme, amb relacions de poder vertical. Nosaltres, les dones, diem que hi ha una altra forma de relacionar-se, de resoldre els conflictes”, diu Bibiana Peñaranda, portaveu de la Red de Mariposas Alas Nuevas, de la colpejada ciutat de Buenaventura, a la costa pacífica.

Aquest mateix document va mostrar com les comunitats que es van recuperar econòmicament més ràpid i van reduir la pobresa de manera més efectiva eren les que tenien més dones amb posicions de responsabilitat.

“Cal fer un treball d’ educació i cultural perquè aquests canvis es produeixin, perquè soles no podem. Els homes també s’hi han d'involucrar, també des de la política pública. La societat ha d’entendre que si no es treu aquesta càrrega domèstica per a les dones no s’avançarà. I si no avancem nosaltres, l’economia anirà marxa enrere", argumenta amb claredat Nelly Velandia, portaveu de l’ Associació Nacional de Dones Camperoles, Indígenes i Negres de Colòmbia.

L’efectivitat de l’enfocament de gènere és en mans de les organitzacions de dones i líders comunitàries, sobretot en els petits municipis apartats i mal connectats de les àrees urbanes. “Han de conèixer amb detall els acords i la nova arquitectura institucional que aquests suposen”, assegura Beatriz Quintero, de la Red de Mujeres. “Només així podran implementar-los i, molt important, alhora vigilar que tot es compleixi”.

Més continguts de