PANDÈMIA

La dura batalla contra el coronavirus a la frontera sud dels Estats Units

La pobresa i les malalties cròniques agreugen l'impacte del brot

Caitlin Dickerson / 'The New York Times'

A mesura que el coronavirus avança en la seva ruta destructora pels Estats Units, en alguns dels llocs més vulnerables causa veritables estralls, com a la zona més meridional de Texas, a la frontera amb Mèxic, que ha registrat un notable augment d'infeccions al juliol. A la vall de Rio Grande, més d'un terç de les famílies viuen en situació de pobresa. Fins a la meitat dels residents no tenen assegurança d'atenció mèdica, entre els quals almenys 100.000 persones que viuen al país sense residència legal i que, en general, depenen de clíniques comunitàries o sales d'emergència amb recursos escassos per rebre atenció.

Si s'elaborés una llista dels factors de risc per desenvolupar complicacions greus a conseqüència del virus, la situació a la zona seria una descripció perfecta de què passa al país: més del 60% dels residents són diabètics o prediabètics. Les taxes d'obesitat i de cardiopaties són entre les més altes dels Estats Units. Més del 90% de la població són llatins, un grup que registra taxes més altes que els nord-americans caucàsics d'infecció del virus.

L'ambient durant els primers mesos de la pandèmia va ser d'una calma esgarrifosa. Molts funcionaris de salut pública atribuïen el baix nombre inicial de casos a la vall perquè molta gent va obeir l'ordre de quedar-se a casa, tot i que això va canviar ràpidament quan el governador, el republicà Greg Abbott, va anul·lar l'ordre al maig.

"Sabíem que era una bomba de rellotgeria, érem conscients dels alts percentatges d'obesitat, hipertensió i diabetis", diu Adolfo Kaplan, metge de cures intensives al DHR Health, a la localitat texana d'Edinburg. "Sabíem que si l'hospital en resultava afectat seria un desastre, i això és el que estem vivint". Més de 57.000 persones estan hospitalitzades en aquest moment a tot el país, segons el Projecte de Rastreig Covid, cosa que representa un augment important que s'aproxima al punt màxim assolit a escala nacional a l'abril.

Els Estats Units utilitzen el coronavirus per expulsar en calent menors migrants

Les tres instal·lacions que destina aquest hospital al tractament de pacients de covid-19 estan en plena ocupació des de la primera setmana de juliol. De vegades, més de deu ambulàncies han hagut d'esperar amb els pacients a dins que es deixessin llits lliures. És tanta l'afluència, que s'han hagut de portar butaques reclinables i llits extres a les sales d'emergències, on alguns pacients han hagut d'esperar més d'un dia per ser traslladats a una unitat de teràpia intensiva.

Projeccions dramàtiques

Amb 11.000 infeccions actives a la regió, les autoritats de salut pública calculen que en dues setmanes el nombre d'hospitalitzacions es podria doblar. I encara pitjor: tots els hospitals pròxims també estan al límit de capacitat, de manera que ningú sap on aniran els nous pacients. Dimecres, el governador Abbott va anunciar que les instal·lacions de serveis sanitaris de l'àrea rebrien més finançament, personal mèdic i subministraments. "La nostra corba en aquest moment va en línia recta ascendent. No hi ha cap senyal que s'aplani. No hi ha millora", es lamenta Sherri Abendroth, coordinadora de seguretat i gestió d'emergències de l'hospital.

Els administradors de la clínica DHR Health han deixat l'edifici principal del complex per atendre pacients greus sense cap relació amb la pandèmia, com ara atacs cardíacs i vessaments cerebrals, així com alguns procediments electius. Fa mesos, Abendroth va comprar més màquines per a diàlisi amb el propòsit d'atendre pacients amb insuficiència renal i també els que podien desenvolupar-la a conseqüència del virus i, amb previsió de pitjors escenaris, va contractar personal addicional amb experiència en el tractament de malalties molt comunes a la vall. Per desgràcia, diversos factors fora del seu abast han acabat complicant la gestió de la pandèmia: molts membres de la comunitat eviten de totes totes recórrer als serveis mèdics, per por d'incórrer en despeses impossibles de pagar o, en alguns casos, per por de posar en perill la seva situació migratòria.

"No busquen atenció mèdica fins que estan molt greus", explica. "Així que quan els rebem, s'han de quedar més temps a l'hospital i rebre tractaments més intensius". Fins i tot els nadons a la vall de Rio Grande són especialment vulnerables. Les altes taxes de diabetis entre les dones embarassades dificulten el desenvolupament dels pulmons a l'úter. Des d'abans de la pandèmia molts dels nadons ja s'havien de connectar a petits respiradors fins que els pulmons tenien prou capacitat per respirar sense ajuda.

Parts dins el cotxe

La unitat de maternitat s'ha hagut d'ampliar dues vegades però això no ha evitat escenes impròpies d'un país modern, en què algunes dones s'han hagut de quedar al seu cotxe durant les primeres etapes del part perquè no hi havia places a l'hospital. En una comunitat coneguda pels seus forts vincles familiars intergeneracionals –els metges fan broma dient que en alguns parts es podria omplir una tribuna amb els parents que volen ser-hi presents–, el procés de donar a llum amb una infecció de coronavirus ha sigut d'allò més estrany.

"Volia que tot fos diferent", explica Marisa Ponce, que esperava bessones, mentre es preparava per al trasllat a un quiròfan per ser sotmesa a una cesària. La pandèmia ha marcat tot el seu embaràs. Gairebé tots els dies es quedava a la seva habitació per evitar encomanar-se. No va tenir cap festa prèvia al naixement dels nadons i va demanar a la mare del seu company que s'encarregués de triar un bressol i roba per als fills. Malgrat totes les precaucions, és positiu per coronavirus.

Aproximadament el 75% dels residents a la vall estan coberts pel Medicaid, la seguretat pública nord-americana, a causa dels baixos ingressos. Els metges diuen que la pobresa agreuja les complicacions del coronavirus i, fins i tot, la recuperació. Hi ha moltes llars on viuen diferents generacions en espais reduïts i es fa difícil que un malalt lleu trobi una habitació per aïllar-se. El cas de José Alemán Saucedo, de 77 anys, ho il·lustra prou bé: quan va rebre l'alta va tornar al seu pis, on mitja dotzena de familiars l'esperaven amb símptomes.

"No és qüestió de diners"

Els metges i infermers cobreixen torns addicionals per atendre les admissions que no s'aturen. Molts senten aquesta situació devastadora com una cosa personal. "Ni tan sols és qüestió de diners", assegura Christian González, un infermer de 25 anys nascut a la zona i que ha treballat en torns d'entre 12 i 14 hores, sis dies a la setmana, des que els casos de coronavirus es van disparar al juliol. "És que es tracta de gent que he conegut des de petit: el pare d'algun conegut està malalt, la mare d'un altre també..."

Per als pacients que estaven greument malalts abans de contraure el coronavirus hi ha encara menys possibilitats de supervivència. El metge Renzo Arauco Brown du marcada una expressió de dolor sota les seves dues capes de protecció des que va haver de trucar al fill d'una de les seves pacients. La dona havia arribat a l'hospital amb insuficiència cardíaca, pressió arterial alta i cirrosi hepàtica. El personal ha quedat aclaparat pel nombre de morts. Una tarda, amb llàgrimes als ulls, tres infermeres de teràpia intensiva es van reunir al voltant d'una dona de 84 anys que havia parlat amb elles només uns dies abans. "Semblava que es recuperaria", es lamentava una d'elles.

Copyright: The New York Times