El nen soldat de les tribus sunnites contra l’Estat Islàmic
Els Estats Units entrenen centenars d’unitats per combatre els jihadistes al nord de l’Iraq
Gaiara (Iraq)Només té 15 anys i ja ha combatut en dues batalles per alliberar Haj Ali i els pobles del voltant de Gaiara, al sud-est de Mossul, al kurdistan iraquià, de la tirania de Daeix, l’autoanomenat Estat Islàmic (EI). L’Ali Hussein no s’acovardeix davant els homes de la bandera negra. Sembla haver nascut per lluitar, amb una gran habilitat per carregar i desarmar tot tipus de rifles i capaç de disparar a matar. El seu vestit militar de color caqui i les ulleres de sol d’estil aviador, que li ha regalat el seu “amic” nord-americà, li donen un aspecte de tipus dur. Aquest adolescent que ha hagut de créixer contra rellotge és el més jove dels vint reclutes menors d’edat de la milícia del xeic Nazhan Sajar, un dels molts grups de combatents de les tribus sunnites, coneguts com a Haixed al-Watani.
Emulant l’estratègia del general David Petreus el 2006, amb la creació dels Sahwa (Consells del Despertar), els Estats Units, a través d’un acord amb Bagdad, està formant centenars d’unitats de les tribus sunnites per lluitar contra els jihadistes. L’Ali va ingressar en la milícia fa vuit mesos, després de viure un any i set mesos sota el jou de l’Estat Islàmic.
Durant més de 45 dies va rebre formació especialitzada en tècniques de combat en zona urbana, desactivació d’explosius i maneig de tot tipus d’armes de foc a la base nord-americana Camp Swift, a la localitat de Makhmur, a uns 65 quilòmetres al sud de Mossul.
En més d’una ocasió va ser capturat pels jihadistes per ser utilitzat com a moneda de canvi quan els milicians del xeic Sajar els trepitjaven els talons. “Com que sóc parent del xeic em van agafar com a ostatge per pressionar cada vegada que els seus homes els atacaven”, explica el nen soldat. La seva determinació és tan forta que, fins i tot, el fet d’haver perdut fa unes setmanes el seu pare, també combatent, mort quan intentava desactivar un explosiu amagat en un vehicle, li ha donat més valor. “Estic lluitant pel meu pare”, manifesta l’Ali. “Ara sóc el cap de família i he de protegir la meva mare i els meus sis germans”, apunta.
L’Ibrahim, de 17 anys, puja a una pick-up. Amb un rifle Kalàixnikov, que encara no sap portar, es dirigeix amb altres combatents al front. Fa un mes que va ingressar a les files de la milícia del xeic Sajar i encara no ha rebut el curs de formació que imparteixen les forces especials dels Estats Units.
Com la majoria dels joves reclutes, l’Ibrahim té prou raons per voler lluitar contra l’EI. El seu pare era un militar retirat de l’exèrcit iraquià i regentava una botiga d’ultramarins a Haj Ali. Els jihadistes van ordenar la cerca i captura del seu pare, que va aconseguir fugir després de mesos d’amagar-se en cases de veïns i familiars. Però els homes d’Abu Bakr al-Baghdadi van prendre represàlies contra la seva família. “Van executar el meu oncle i el meu avi i després els van penjar d’un ganxo per a carn a la porta de l’ultramarins”, relata l’Ibrahim, que va veure amb els seus propis ulls aquell espectacle grotesc.
“Van ser dos anys molt durs. És com si de cop i volta haguéssim tornat a l’Edat Mitjana”, lamenta el jove recluta. “A les mesquites intentaven convèncer-nos, als joves, perquè ens uníssim a ells. Hi va haver gent del poble que va ser reclutada per Daeix i ara estem lluitant contra ells, contra la nostra pròpia gent”, confessa l’Ibrahim.
Fa tot just dos mesos que els homes del xeic Sajar van alliberar la localitat de Haj Ali, però els jihadistes encara no s’han resignat a haver perdut la batalla i cada nit els milicians sunnites romanen vigilants a l’espera d’un nou atac. Els combatents fan torns a la nit en una improvisada caserna militar, una casa de tres plantes abandonada des d’on es pot entreveure la línia enemiga. L’alliberament recent de Gaiara per les tropes iraquianes, just a l’altra riba del riu Tigris, que banya les dues localitats, ha reduït els atacs, però encara queden grups de jihadistes que resisteixen a la zona.
A contracor, el xeic Sajar va haver d’aliar-se amb l’exèrcit iraquià perquè els seus 320 combatents rebessin un salari i armes. “Al principi ens pagaven 750.000 dinars iraquians (al voltant de 600 dòlars) però després ho van reduir a la meitat i des de fa uns mesos no estem cobrant res”, es queixa l’Omar, que fa d’enllaç entre la milícia i els assessors militars dels nord-americans a la localitat de Makhmur. “Ens van lliurar 125 Kalàixnikovs de la Guerra del Golf (la guerra entre l’Iran i l’Iraq en la dècada dels 80). Aquest és tot l’armament que ens ha donat Bagdad”, assenyala amb menyspreu. Però, d’altra banda, els homes de Sajar compten amb un nodrit arsenal de metralladores de calibre 14,5, i rifles de franctirador Dragunov, que han adquirit per altres vies.
Des de fa més d’una dècada, Sajar i els seus companys han prestat els seus serveis als Estats Units. Aquest líder de la tribu sunnita Al-Lehib, originària de Mossul, és un veterà de guerra que va lluitar en el seu dia amb els Sahwa per enderrocar els insurgents d’Al-Qaida a l’Iraq (AQI), predecessora de l’Estat Islàmic. El líder sunnita no amaga la seva frustració amb el govern de Bagdad. “Aquesta és la nostra terra, la regió de Mossul pertany a les tribus sunnites, però Bagdad vol donar-la als xiïtes”, critica el líder tribal.
