Qui són els iazidites?

Hi ha notícies confuses sobre la minoria religiosa refugiada a les muntanyes de Sinjar, a 50 quilòmetres de la frontera de l’Iraq amb Síria. Els persegueixen els mal anomenats jihadistes, que no són altra cosa que sunnites terroristes que volen la creació d’un estat islàmic entre Síria i l’Iraq, amb la gosadia d’arribar a convertir-lo en califat.

Els orígens dels iazidites són obscurs: practiquen una religió sincrètica que es remunta als segles VII i IV abans de Crist i a l’antiga Pèrsia, sobretot al zoroastrisme.

La majoria han viscut al Kurdistan i parlen un dialecte kurd, però n’hi ha petits grups a Armènia, Geòrgia, l’Iran, Rússia, Síria, Turquia, els Estats Units i Europa, principalment a Alemanya. Avui en dia no passen del mig milió de persones i sempre han estat mal vistos.

Segons la seva doctrina, Déu és el creador del món, però no el seu conservador, una funció que correspon a set àngels. El principal rep el nom de Melek at-Taus o “àngel del paó”, símbol de la immortalitat i del sol, i l’assimilen a l’àngel caigut.

D’aquí prové la falsa creença que adoren el diable, a qui consideren un ser benèvol que es va exiliar del Paradís per voluntat pròpia en negar-se a la demanda divina de prosternar-se davant d’Adam. Sostenen que les llàgrimes del seu penediment es van recollir durant 7.000 anys en set gerres i amb això es va aconseguir extingir el foc de l’infern.

Creuen també en la transmigració de les ànimes, i es consideren descendents d’Adam, però no d’Eva. La seva estructura en castes fa del tot il·lícits els matrimonis externs. L’any 2007 van lapidar Duha Asuwad Dakhil, de 17 anys, per haver-se casat amb un musulmà i haver-se convertit a l’islam. En resposta, Al-Qaida va iniciar una onada de violència, que es va expandir a Mossul, Suleymaniyya, Arbela i altres ciutats iraquianes, i el seu ressò a la xarxa va accentuar la mala fama dels iazidites arreu.

Religió sincrètica

Per influència cristiana es bategen i combreguen amb pa; se circumciden i tenen complicades normes alimentàries, com els jueus, i peregrinen a Lalish, al nord de Mossul, a imitació dels musulmans. D’arrel islàmica són també cants i balls adoptats dels sufís.

Els seus llibres sagrats daten dels segles XII i XIII, però només es permet custodiar-los i aprendre a llegir i a escriure a una minoria. Si una dona n’aprengués, seria desterrada i considerada apòstata. Tenen un xeic que emet doctrina jurídica quan cal i un emir hereditari que creuen descendent de Iazid, fill del segon califa omeia, d’on deriva el seu nom.

Els lligams amb els kurds

Es diu sense fonament que amb Saddam Hussein van actuar contra els kurds, però el cert és que la seva singularitat va ser utilitzada pel partit Baas per fomentar la divisió entre les diverses minories del país. Sembla que durant la invasió occidental de l’Iraq van simpatitzar amb els Estats Units, que ara els ajuden, i mai s’han oposat a l’existència d’Israel. Des de llavors els kurds pretenen que se’ls consideri de la seva ètnia per guanyar influència i poder.

Més continguts de