Pròxim orient
Internacional 02/03/2020

Terceres eleccions a Israel en un any amb resultat incert

Ni Netanyahu ni Gantz tenen assegurada una coalició de govern per trencar el bloqueig, segons les enquestes

Eugeni Garcia Gascón
4 min
Terceres eleccions a Israel en un any amb resultat incert

JerusalemTercer intent. Després que els partits fossin incapaços d’arribar a un acord de govern en les eleccions de l’abril passat, que es van repetir al setembre amb el mateix resultat, Israel torna avui a les urnes per intentar sortir del bloqueig polític. I és possible que la tercera no sigui la vençuda. En els últims dies el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha fet un gran esforç per arribar a indecisos i abstencionistes, i ha dit que si no aconsegueix formar govern el més natural és que es convoquin unes quartes eleccions.

Per la seva banda, Benny Gantz, el líder de Blau i Blanc, la principal força opositora, aspira a repetir com el partit més votat, però les seves possibilitats d’establir una coalició alternativa a la de Netanyahu són gairebé inexistents, perquè a l’oposició hi ha formacions ideològicament molt allunyades que difícilment podrien treballar amb un programa comú.

Amb la seva frenètica activitat, Netanyahu ha aconseguit apartar l’atenció dels tres casos de corrupció que l’impliquen. L’inici del judici està previst per al 17 de març, encara que el primer ministre pot demanar un ajornament per preparar la defensa. Vol que el judici comenci com més tard millor, sobretot si els resultats d’avui apunten a unes quartes eleccions.

La lluita de Netanyahu contra el “sistema” s’ha intensificat durant la campanya. Dissabte va dir que la gent pensa que els jutges que l’han de jutjar “són d’esquerres”, i recau sobre els magistrats la responsabilitat de demostrar que no és així. L’oposició l’acusa de planificar la fi de la democràcia israeliana i dels pilars que la sustenten.

Rebuig a les elits

Nathan Eshel, un dels amics i consellers més pròxims de Netanyahu, va ser dissabte el centre de l’atenció per unes declaracions gravades, en què deia que el conservador Likud està aprofitant l’odi del poble no asquenasita contra les elits asquenasites (descendents dels jueus de l’Europa Central), que entre altres àmbits controlen la justícia i han governat el país durant dècades. Una tàctica, la de l’odi, que fan servir els partits nacionalistes i religiosos a tot arreu. Fomentar aquest odi, diu Eshel, fa un gran servei al Likud.

El que està clar és que Netanyahu no ha considerat en cap moment apartar-se de la vida política. Després de deu anys de govern autoritari i populista, amb el suport de partits ultranacionalistes i ultrareligiosos, creu que a la seva carrera política encara li queden molts anys. Abans de retirar-se vol acabar l’annexió a Israel de gran part de la Cisjordània ocupada, especialment ara que té el suport incondicional del president nord-americà, Donald Trump.

Els sondejos han experimentat un canvi significatiu els últims dies. Algunes de les enquestes apunten que el bloc liderat pel Likud estaria a punt d’obtenir la majoria. Dirigents del partit de Netanyahu han indicat que si voten els indecisos és molt probable que el bloc conservador arribi als 61 escons que donen la majoria.

Però hi ha més enquestes que atribueixen als dos blocs uns resultats inconclusius. Això deixaria la decisió final altre cop en mans d’Avigdor Lieberman, el líder de Yisrael Beiteinu, el partit d’extrema dreta que vol aliar-se amb el Likud però no amb Netanyahu. Lieberman és enemic jurat de Netanyahu i rebutja l’opressió dels partits religiosos aliats del primer ministre. Lieberman ha promès que si depèn d’ell no hi haurà quartes eleccions, però aquesta promesa ja l’havia fet abans i no la va mantenir. Argumenta que si Netanyahu s’aparta per facilitar un altre líder al Likud es podria establir una coalició en qüestió d’hores, i sense comptar amb el suport dels partits ultraortodoxos. Però aquesta possibilitat és complicada, perquè Netanyahu no vol apartar-se i perquè no renunciarà als seus aliats.

Populisme

En un moment en què líders populistes estan aconseguint importants resultats en diversos indrets del planeta, Netanyahu reuneix tota una sèrie de característiques pròpies d’aquesta mena de polítics. Bona part dels israelians el veuen gairebé com un messies i l’únic polític capaç de conduir el país cap a l’annexió de Cisjordània. Aquesta és la seva prioritat, i per això té el suport de les classes més populars, les que odien els asquenasites.

D’altra banda, una victòria de l’oposició, ara per ara massa hipotètica, no portaria canvis radicals al país. Els programes del Likud i Blau i Blanc són molt similars. Pel que fa a l’annexió de Cisjordània, Benny Gantz és favorable a “l’acord del segle” impulsat per Trump i Netanyahu, de manera que en relació amb els palestins no canviaria res. I probablement tampoc hi hauria canvis en la política econòmica.

stats