Un tribunal japonès rebutja indemnitzar les persones esterilitzades forçadament pel govern

El jutge considera que els delictes han prescrit al haver passat més de vint anys 

A finals d'abril el Parlament del Japó va aprovar una llei per indemnitzar els afectats per les esterilitzacions forçades practicades pel govern entre els anys 1948 i 1996, però aquest dimarts un tribunal ha rebutjat pagar les indemnitzacions. Considera que els delictes han prescrit al haver passat més de 20 anys des que es van cometre i qualifica la llei d'esterilització d'"inconstitucional". 

Durant gairebé 50 anys el govern japonès va esterilitzar persones amb discapacitat per evitar que tinguessin descendència. La llei normalitzava aquesta pràctica també en els casos en què la discapacitat no era hereditària i moltes persones s'hi van sotmetre de manera voluntària, perquè no sabien que la seva discapacitat no es transmetria als seus fills. Per això la llei incloïa també aquests casos, considerats el resultat d'un estigma social. Fa pocs mesos dues dones que van ser esterilitzades ho van denunciar i van demanar una indemnització de 71,5 milions de iens [gairebé 600.000 euros].

En resposta a les demandes, el Parlament japonès va aprovar un paquet d'indemnitzacions per a totes les víctimes, amb compensacions de 3,2 milions de iens [poc més de 26.000 euros], una xifra que les víctimes consideraven "ridícula".

Una llei d'origen nazi 

Els japonesos es van fixar en la seva antiga aliada, l'Alemanya nazi, per dissenyar aquesta llei, segons explica Masae Kato al llibre 'Women's rights? The politics of eugenic abortion in modern Japan' [Els drets de les dones? Les polítiques d'eugenèsia en el Japó modern]. La llei japonesa es basa en una llei aprovada el 1933 pel règim de Hitler, que buscava millorar la 'qualitat de la nació' a través del control genètic. 

Als anys 30, Hisomu Nagai, un reconegut metge japonès, va fer un esforç per promoure l'esterilització forçada, combinada amb un sistema educatiu que emfatitzés la "higiene racial", però es va trobar amb l'oposició del Partit Socialista. Aviat la qüestió es va convertir en un debat central al país i el 1940 es va aprovar una llei que preveia l'esterilització per motius purament genètics. Finalment, la llei es va modificar el 1948 per afegir-hi afeccions com la lepra o les malalties mentals. 

Segons explica Masae Kato, la preocupació el 1940 era millorar els gens de la població japonesa, mentre que la legislació del 1948 respon a la voluntat d'eliminar tots els mals d'un país totalment derrotat per la guerra. 

Més continguts de