L'Obamagate, la cortina de fum de Trump contra el coronavirus

El president Trump promou una confusa teoria conspirativa contra el seu antecessor i Biden

Si es tracta de "l'escàndol polític més gran de la història dels Estats Units", tal com assegura el president Donald Trump, el lector pot preguntar-se per què no n'hi arriba el soroll. ¿Oculta la pandèmia un escàndol de què Trump és víctima? Excepte entre els seus fanàtics, hi ha cert consens que es tracta d'una cortina de fum. Mentre el país s'aproxima a l'esgarrifosa xifra de 100.000 morts, el mandatari agita els fantasmes d'una conspiració que ha batejat com a Obamagate.

Després de dedicar des del 10 de maig més de 120 tuits i retuits a l'assumpte, era normal que un periodista li preguntés a Donald Trump sobre el presumpte delicte. La seva resposta: "És una cosa que porta passant molt de temps". Lògicament, el periodista va insistir. "Tu ja saps quin és el delicte", va ser tot el que va obtenir. "El delicte és molt obvi per a tothom", va rematar Trump. Però no ho és, excepte, potser, per als espectadors de Fox News i per als fanàtics de les teories de la conspiració. Tampoc l'hi sembla al fiscal general, William Barr. Malgrat la seva fidelitat al president, Barr ha posat en dubte que Obama i el seu vicepresident, Joe Biden, futur rival de Trump al novembre, hagin de ser imputats.

El presumpte crim de Barack Obama és ni més ni menys que el sabotatge de la campanya i de la presidència de Trump. És a dir, l'expresident hauria fet ús de les clavegueres de l'estat per intentar impedir la victòria del magnat el 2016. Òbviament, sense èxit. Després, Obama i els seus sequaços haurien intentat sabotejar la Casa Blanca de Trump amb la cooperació de fidels a l'exmandatari dins de l'administració. Una fabulació que hauria arribat al seu clímax amb la investigació del Russiagate. Liderada pel fiscal especial Robert Mueller, va concloure que, tot i que, en efecte, Rússia va procurar ajudar a la victòria de Donald Trump, no hi havia proves suficients per concloure una conspiració entre Trump i Moscou. L'Obamagate és, en aquest context, un exercici de reescriptura de la història. L' enèsima versió de la caça de bruixes.

Fabricació de mentides

Si tenim en compte que Donald Trump va ser un dels agitadors de la teoria que Obama no va néixer als Estats Units i que, a l'inici de la seva presidència, va assegurar falsament que li havia posat micròfons a la Torre Trump de Nova York, els precedents no ajuden a donar credibilitat a la seva teoria. Els arguments que esgrimeix ara, amplificats per la xarxa de la ultradreta mediàtica (a Fox News la pandèmia ja gairebé no existeix) i abraçats pels més fidels d'entre els fidels republicans del Congrés, semblen febles.

La gestió de la pandèmia posa en risc la reelecció de Trump

Trump s'aferra a una presumpta emboscada de l'FBI al seu primer (i efímer) assessor de Seguretat Nacional, Michael Flynn, que s'ha declarat culpable d'haver mentit als agents que el van interrogar sobre el contingut d'una conversa amb l'ambaixador rus a Washington que va ser interceptada abans que Trump assumís el càrrec. Els seus nous advocats i el mateix fiscal general al·leguen que no hi havia cap motivació que justifiqués l'interrogatori. Que mentís, defensen, seria irrellevant. Fa poc el departament de Justícia de William Barr va retirar els càrrecs contra Flynn. Més de 2.000 exempleats han sol·licitat la seva dimissió.

Però la peça més llaminera per a Trump és el document que mostra els noms dels càrrecs d'Obama que van sol·licitar conèixer la identitat del nord-americà que va participar en la conversa amb l'ambaixador rus. És a dir, Michael Flynn. El nom de qualsevol nord-americà que aparegui en comunicacions interceptades per la intel·ligència queda ocult. Però membres de govern tenen dret a desemmascarar (terme legal) seguint un procediment burocràtic. Entre els que van sol·licitar la informació hi ha Joe Biden. El que el president esgrimeix com a prova del delicte no és sinó un exercici gairebé rutinari. Només el 2018 la seva administració va activar el procediment més de 10.000 cops. Lindsey Graham, senador republicà, ha obert una investigació dels fets i promet publicar-ne els resultats a les portes de les presidencials del novembre.