La justícia manté el bloqueig al decret antiimmigració de Trump

San FranciscoPrimer revés al decret estrella de Donald Trump. Un tribunal d'apel·lacions dels Estats Units ha ordenat mantenir el bloqueig que pesava sobre el veto migratori a 7 països de majoria musulmana aprovat fa dues setmanes pel president, que ja ha vaticinat una victòria final en els tribunals.

Un tribunal de tres jutges -dos demòcrates i un republicà- del Tribunal d'Apel·lacions del Novè Circuit, amb seu a San Francisco (Califòrnia), ha rebutjat per unanimitat que el bloqueig al veto posi en perill el país tal com van argumentar els advocats del govern. Malgrat la unanimitat de la decisió i que el membre del tribunal nominat per l'expresident republicà George W. Bush també va votar en contra del govern, Trump ha retret als jutges, en declaracions a periodistes, que hagin dictat una decisió "política", en la línia dels seus últims atacs als tribunals perquè els considera "esbiaixats".

"ENS VEIEM ALS TRIBUNALS, LA SEGURETAT DEL NOSTRE PAÍS ESTÀ EN JOC!", ha exclamat en el seu compte de Twitter. A més, el president ha publicat el missatge en majúscules, que en llenguatge de xarxes socials indica alçar el to de veu.

Ara l'únic pas que li queda al departament de Justícia és presentar un recurs davant del Tribunal Suprem, que actualment està format per quatre magistrats progressistes i quatre de conservadors, i en cas d'empat preval la decisió de la instància anterior, és a dir, en aquest cas del tribunal californià d'apel·lacions. El Senat està a l'espera de confirmar per al Suprem Neil Gorsuch, el jutge nominat per Trump.

No obstant això, després de conèixer la decisió, una portaveu del departament de Justícia, Nicole Navas, ha afirmat en un comunicat que el govern "està revisant la decisió i considerant les seves opcions".

Els magistrats del tribunal d'apel·lacions californià s'acullen a l'"interès públic general" per mantenir el bloqueig al veto inicialment imposat divendres passat pel jutge federal de Seattle James Robart a instàncies dels fiscals estatals de Washington i Minnesota, tots dos demòcrates.

"D'una banda, la societat té un seriós interès en la seguretat nacional i en l'habilitat d'un president a adoptar polítiques. De l'altra, també té interès en la lliure circulació, a no separar famílies i en la no-discriminació", van apuntar els jutges en la sentència de 29 pàgines.