Un tuitaire a la cort d’Elisabet II

LondresElisabet II i Donald Trump. La dona que fa de la diplomàcia i la discreció una forma de soft power, i que mai en més de sis dècades de regnat no ha expressat cap opinió en públic, i l’home que des de fa dos anys i mig esbomba a través de Twitter el primer que li passa pel cap, sempre sense mossegar-se la llengua i sovint amb un to molt agressiu. I dilluns, minuts abans d’aterrar al Regne Unit per a la visita d’estat de tres dies amb què Washington i Londres commemoren el 75è aniversari del Desembarcament de Normandia, ho va tornar a demostrar: Trump va carregar durament contra l’alcalde de la ciutat, Sadiq Khan.

Míssils des de l’Air Force One

A diferència que en moltes altres ocasions, l’atac no va ser del tot gratuït. El dia anterior, en diferents entrevistes i en una tribuna al diari The Observer, l’alcalde Khan havia criticat les polítiques del president dels EUA i també la utilització que fa “del llenguatge dels feixistes del segle XX”. Per aquesta raó i “perquè és una amenaça per a l’ordre global, el Regne Unit no l’hauria de rebre amb la catifa vermella”, va dir l’alcalde.

A pocs va sorprendre, doncs, que mentre l’Air Force One enfilava la pista d’aterratge de Stansted, a quaranta-cinc minuts al nord de Londres, Trump disparés un parell dels seus habituals míssils: “Sadiq Khan, que ha estat horrible com a alcalde de Londres, ha criticat ximplement i d’una manera desagradable la visita del president dels Estats Units, amb diferència l’aliat més important del Regne Unit. És un perdedor sense esma que s’hauria de centrar en combatre l’onada de criminalitat a Londres”. No en va tenir prou amb una primera piulada, i en la segona també va carregar contra l’alcalde demòcrata de Nova York, Bill de Blasio, a qui comparava amb Khan i a qui, de retruc, titllava de “babau”.

Trump no només va piular sobre Khan, sinó que també se’n va queixar, personalment, al cap del Foreign Office, segons va explicar el ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, que havia sigut l’encarregat de rebre’l al peu de l’avió.

L’animadversió entre Trump i Khan es remunta a l’inici del mandat del magnat, quan el president nord-americà va prohibir l’entrada als Estats Units dels ciutadans de set països de majoria musulmana. Una decisió que Khan, també musulmà, va qualificar de “vergonyosa i cruel”.

Un actiu electoral

La jornada va constituir una col·lecció completa d’imatges protocol·làries que Donald Trump, coneixedor de la fascinació que entre una bona part dels nord-americans desperta la família reial britànica, buscava. Salves d’honor a Green Park, visita a l’abadia de Westminster per deixar una corona de flors a la tomba del soldat desconegut, te amb el príncep Carles i la seva dona, Camilla, i confidències amb la reina mentre la sobirana li mostrava els tresors nord-americans de la col·lecció privada d’art del Palau de Buckingham.

I per acabar, també al palau, el banquet d’estat. Primer va intervenir l’amfitriona. La reina va recordar la seva primera visita als Estats Units, a invitació del president Eisenhower, comandant en cap de les forces aliades que van alliberar Europa durant la Segona Guerra Mundial. I també va destacar que el Regne Unit i els Estats Units van ajudar a crear organitzacions multilaterals després del 1945. “A mesura que ens enfrontem als nous desafiaments del segle XXI, l’aniversari del Dia D ens recorda a tots nosaltres el que els dos països han aconseguit junts”, va reblar.

Al seu torn, allunyat del to habitual de tuitaire sense pèls a la llengua, el president nord-americà va correspondre a les paraules d’Elisabet II amb una altra evocació de la lluita conjunta de nord-americans i britànics contra el règim d’Adolf Hitler: “Aquesta nit pensem en Déu pels coratjosos fills del Regne Unit i dels Estats Units que van derrotar els nazis, i que van alliberar milions de persones de la tirania. Els vincles entre els nostres dos països van quedar segellats en aquesta gran croada. Honorem la victòria compartida que ens unirà en el futur”.

Que els dotze membres de la família del president que s’han desplaçat per a l’ocasió siguin tractats amb tota la pompa i la circumstància pels membres de la família Windsor és un actiu polític rellevant de cara a la pròxima campanya electoral. Trump ho disfrutava. I ho va fer saber a Twitter a mitja tarda: “La part de Londres del viatge va molt bé. La reina i tota la família reial han estat fantàstics. La relació amb el Regne Unit és molt forta. Multituds de persones que estimen el nostre país. Encara no he vist cap protesta, però estic segur que els de les fake news treballaran durament per trobar-les”.

Els que estan treballant durament perquè Trump no les vegi, i perquè el soroll no li arribi, són els 10.000 oficials que tant Scotland Yard com altres cossos de policia destinen al llarg dels tres dies de la visita a garantir la seguretat del president i dels seus acompanyants. El dispositiu té un cost de 22 milions d’euros, quatre més que el del viatge que va fer l’any passat. Acompanyen Trump i família 160 membres del servei secret i un staff de quasi un miler de persones, des de metges fins a ajudes de cambra i conductors de la caravana de vehicles blindats amb què es mou el president i el seu seguici per a desplaçaments que no superen els dos quilòmetres. Ahir, per exemple, per anar del Palau de Buckingham fins a l’abadia de Westminster, o per tornar de Westminster fins a Clarence House, residència oficial de Carles i Camilla. La resta de desplaçaments, Trump els fa en helicòpter, una manera d’estalviar-se els manifestants.

Poc més d’un centenar de persones es van donar cita a les portes del palau quan començava el banquet. Dimarts, a Trafalgar Square, se n’esperen no menys de cent mil. També el líder laborista, Jeremy Corbyn.