ÀSIA

La túnica tradicional es posa de moda a la Xina

El govern fomenta aquesta vestimenta com a símbol patriòtic

Enmig de la diversitat de vestimentes de la Xina urbana, en els últims mesos es poden veure pel metro, les universitats o els parcs grups de joves vestits amb llargues túniques fins al genoll, amb mànigues amples i creuades sobre el cos. És la moda hanfu, la roba tradicional de fa 400 anys de l’ètnia majoritària a la Xina, els han. Els joves que segueixen aquesta moda asseguren a les xarxes socials que vestits d’aquesta manera se senten “connectats amb les seves arrels”.

El moviment hanfu va néixer fa uns 16 anys amb la vocació de recuperar els vestits tradicionals xinesos, però no s’ha fet popular fins als últims dos anys i ara fins i tot els mitjans de comunicació estatals dediquen programes a aquesta moda. Actives blogueres animen els joves des de plataformes d’internet com Bilibili a adoptar la vestimenta hanfu com un estil de vida. I els vídeos compartits en la famosa aplicació xinesa Douyin tenen molta audiència. A les universitats fins i tot han aparegut clubs de seguidors d’aquesta moda.

Les sèries de televisió han contribuït a posar de moda aquest tipus de roba. Els drames d’època tenen molt èxit a la Xina, i l’estrena de la sèrie La història de Minglan, ambientada a l’època de la dinastia Song, va atreure més de 400 milions d’espectadors en els primers tres dies d’emissió. Però la moda hanfu va més enllà d’un fenomen per als amants del friquisme propensos a disfressar-se. El suport del govern també ha estat determinant per a la seva expansió. El president xinès, Xi Jinping, ha impulsat la recuperació de la cultura tradicional i de la identitat xinesa. Un dels seus objectius polítics és el que anomena la “renovació de la nació xinesa” per fer front als reptes del futur. I, per aconseguir-ho, el patriotisme és un ingredient indispensable.

L’ètnia majoritària

Hanfu significa, literalment, vestit han, l’ètnia a la qual pertany més del 92% de la població xinesa. La resta la componen 55 minories ètniques més, incloent-hi els tibetans o els uigurs, de religió musulmana. Resulta difícil obviar que la reivindicació d’aquesta forma de vestir pròpia de l’ètnia majoritària té un component d’exaltació de la identitat cultural i del nacionalisme. I no es pot oblidar que el govern xinès fa dècades que aplica polítiques d’assimilació cultural al Tibet i al Xinjiang i fomenta el trasllat de població han a aquestes regions, on han acabat sent majoria. L’ONU ha condemnat aquest any l’existència de camps de reeducació al Xinjiang on es confina la població uigur.

Es reivindica la roba hanfu com un retorn a les arrels de la cultura veritablement xinesa, la han. Professors universitaris i experts contraposen el hanfu a la imatge clàssica que es té de la Xina a Occident, segons la qual les dones porten el tradicional qipao -una túnica llarga cordada al pit- i els homes van amb el cap rapat i una llarga cua de cavall.

Aquesta imatge pertany a l’última dinastia imperial, la Qing (1644-1911), que eren manxús i van imposar les seves tradicions. Els han van governar la Xina durant milers d’anys, però en l’imaginari occidental la tradició xinesa és la manxú. El qipao va evolucionar i el van posar de moda les actrius xineses al Xangai dels anys 20 i 30 com un vestit de coll alt, cenyit i amb talls laterals.

Darrere el moviment hanfu hi ha un rebuig a la influència occidental, que ha colonitzat fins i tot els casaments. Superada l’etapa de la sobrietat comunista, s’ha estès el costum d’utilitzar en les cerimònies els vestits vermells tradicionals manxús i, per descomptat, els vestits blancs occidentals.

El suport del govern al moviment hanfu és explícit. A l’abril la Lliga de la Joventut Comunista, una facció molt influent dins del partit, va organitzar una conferència de dos dies sobre aquesta vestimenta tradicional, que va ser retransmesa en directe. A més, finança associacions de hanfu.

El fenomen hanfu no es pot comparar amb costums d’altres països com el Japó, on el quimono es continua usant amb naturalitat per a ocasions especials. A la Xina el triomf de Mao va suposar un trencament amb el passat imperial. La Revolució Cultural va aprofundir en la negació del que es va qualificar de “velles idees decadents” que calia combatre. Més de tres dècades d’obertura i reforma econòmica van impulsar la població a abraçar les modes occidentals. Ara que s’acosta el 70è aniversari de la proclamació de la República Popular Xinesa, s’incentiva els joves a buscar els seus orígens en el passat mil·lenari amb el guiatge del govern.

Més continguts de