Un bombardeig deixa en ruïnes un hospital maternoinfantil de Mariúpol

El cru setge a la ciutat portuària no s'atura ni durant l'alto el foc anunciat per Rússia

3 min
Mariupol

Mariúpol ja fa almenys cinc dies que no té aigua, ni calefacció, ni electricitat. Els aliments i medicaments són cada cop més difícils de trobar, i els atacs russos no s'aturen, més aviat al contrari. Aquest dimecres Ucraïna ha acusat Moscou d'haver bombardejat deliberadament un hospital maternoinfantil d'aquesta ciutat portuària del sud del país, un atac que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha titllat d'"atrocitat". Segons les primeres informacions de l'autoritat de la regió de Donetsk, el bombardeig ha provocat 17 ferits, entre els quals dones embarassades (algunes, de part) i personal mèdic. Aquest dijous, les autoritats ucraïneses han informat d'almenys tres morts, entre ells una criatura petita.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Diversos vídeos difosos a les xarxes socials mostren almenys una part de l'hospital totalment destruïda. El mateix Zelenski n'ha compartit un a través del seu compte de Telegram, que ha acompanyat d'una enèsima crida a l'ajuda internacional: "La gent, els nens, estan sota les runes. Atrocitat! Quant temps més el món serà còmplice ignorant el terror? Tanqueu el cel [l'espai aeri] ara mateix! Atureu els assassinats! Teniu poder, però sembla que esteu perdent humanitat".

Les autoritats ucraïneses han alertat que el bombardeig s'ha dut a terme enmig d'un alto el foc acordat amb Rússia per facilitar l'evacuació de civils de la ciutat. Aquesta ciutat de 440.000 habitants és una de les que hauria d'haver obert corredors humanitaris, com es va comprometre Moscou fa una setmana. Un cop més, però, s'ha evidenciat que no s'està complint. Dissabte Mariúpol ja va ser escenari d'una altra imatge que va impactar el món, la d'un nadó de 18 mesos que va morir després de ser greument ferit per les bombes.

Les forces russes que fa una setmana que assetgen Mariúpol han tallat totes les comunicacions, fent que cada cop sigui més difícil obtenir informació de primera mà sobre l'estat d'una ciutat on centenars de milers de persones lluiten per trobar menjar, aigua i material sanitari. El cap de setmana, tant les autoritats locals com Metges Sense Fronteres (MSF) ja alertaven que la situació humanitària a la ciutat era "catastròfica". Aquest dimecres el portaveu de la Creu Roja Internacional, Ewan Watson, utilitzava un adjectiu encara més alarmant: "La conclusió d'avui és que aquesta situació és realment apocalíptica per a la gent".

El ministre d'Afers Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, ha acusat Rússia de retenir els veïns de Mariúpol com a "ostatges", impossibilitant que surtin de manera segura de la ciutat, alhora que bloqueja l'arribada d'ajuda humanitària.

Imatges de satèl·lit de l'empresa estatunidenca Maxar Technologies preses aquests dimecres al matí mostren greus danys sobre la infraestructura civil de Mariúpol: cases particulars, blocs de pisos, botigues i centres comercials, segons informen The New York Times i Reuters.

Mariúpol, amb sortida al mar d’Azov, és on s’està lliurant una de les batalles més cruenta, en una ofensiva que no para d’intensificar-se per part de l’exèrcit rus amb el suport de les milícies de l’autoproclamada república de Donetsk. La ciutat suposa un enclavament estratègic perquè, si caigués sota control rus, donaria continuïtat territorial a la península de Crimea –annexionada unilateralment per Rússia el 2014– amb el territori prorús del Donbass. 

Més de mil morts i fosses comunes

Almenys 1.170 civils han mort a Mariúpol des de l'inici de la invasió russa, segons ha informat aquest dimecres una agència d'informació estatal d'Ucraïna, citant dades del tinent d'alcaldia, Serguei Orlov, que ha afirmat que una cinquantena han hagut de ser enterrats en una fossa comuna. "La gent no té aigua, ni escalfor, ni llum ni gas; els veïns estan fonent la neu per poder beure", ha lamentat.

El balanç de civils morts des que va començar la guerra fa dues setmanes és impossible de determinar, però aquest dimecres l'oficina de drets humans de l'ONU ha anunciat que ha pogut verificar-ne més de 500. Segons l'ONU, fins ara s'han comptat 1.424 víctimes civils: 516 morts i 908 ferits, tot i que pensa que els nombres reals són "considerablement més alts". La majoria de les víctimes civils han mort o han quedat ferides per armes explosives, com ara bombardejos, míssils i atacs aeris.

Els Estats Units han afirmat que estan observant un "augment dels danys civils" i que tenen indicis que l'exèrcit rus està fent servir bombes no guiades, molt menys precises i que augmenten el risc d'afectar civils, segons ha afirmat un alt funcionari de defensa dels EUA consultat per Reuters. A més, el ministeri de Defensa britànic ha assegurat que Rússia ha confirmat l'ús del sistema d'armes TOS-1A a Ucraïna. El TOS-1A utilitza coets termobàrics, creant efectes incendiaris i explosius, com una mena de catifa de bombes que tenen un efecte devastador. Aquesta mena de bombes, prohibides, s'han desenvolupat com a alternativa als caps nuclears, i des de l'inici de les primeres fases de la invasió, s'havia especulat amb el seu ús per part de les forces russes.

stats