Europa
Internacional 18/06/2021

La universitat xinesa de Budapest que ha encès Hongria

La iniciativa, encapçalada pel president Viktor Orbán, serà sotmesa a referèndum pel rebuig que ha generat

4 min
L'alcalde de Budapest, Gergely Karácsony, fent-se fotos amb manifestants durant la protesta contra la construcció del campus de la Universitat de Fudan a la capital hongaresa, el 5 de juny

BarcelonaEl novembre del 2019 la prestigiosa Universitat d’Europa Central (CEU), fundada el 1991 pel filantrop d’origen hongarès George Soros, va tancar la seu de Budapest i es va traslladar a Viena. El centre, registrat als Estats Units, incomplia una llei aprovada ad hoc pel govern d’Hongria, presidit per l’ultraconservador Viktor Orbán, que imposava noves restriccions a les universitats estrangeres en territori hongarès. La CEU era l’únic centre d’estudis superiors d’aquesta mena al país.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Dos anys després Hongria ha iniciat el camí per acollir una nova universitat internacional, tot i que en aquest cas no serà nord-americana, sinó xinesa: el govern d’Orbán va signar a l’abril un acord de cooperació amb la Universitat de Fudan, amb seu a Xangai, en virtut del qual el 2024 el centre obrirà a Budapest el que serà el seu primer campus fora de la Xina.

Però la idea d’Orbán ha topat amb una forta oposició. Una manifestació de milers de persones a principis d’aquest mes a Budapest va forçar l’executiu –acostumat a tirar pel dret gràcies a la majoria absoluta que el seu partit, el Fidesz, té al Parlament– a acceptar sotmetre el projecte a referèndum. La data de la votació encara no s’ha fixat, però Orbán ja va deixar clar que es faria passades les eleccions generals previstes per a la primavera de l’any que ve.

Carrer de Hong Kong Lliure

Una de les cares més visibles entre els contraris a la construcció del campus és l’alcalde de Budapest, Gergely Karácsony, que fa uns dies va anunciar una mesura simbòlica però que pot incomodar els socis xinesos d’Orbán: ha rebatejat quatre carrers de la zona on s'ha previst aixecar la universitat amb noms que denuncien les violacions de drets humans comeses per Pequín. En concret, s’anomenen ara oficialment carrer del Dalai-lama, camí dels Màrtirs Uigurs, carrer de Hong Kong Lliure i carrer del Bisbe Xie Shiguang. Aquest últim fa referència a un clergue cristià que va ser perseguit i empresonat unes quantes vegades al llarg del segle XX, mentre que els altres noms homenatgen el líder polític i espiritual tibetà, exiliat a l’Índia des de l’ocupació xinesa del Tibet el 1959; la minoria musulmana de la província de Xinjiang, perseguida actualment per Pequín amb pràctiques que s’han qualificat de genocidi, i el moviment prodemocràcia de l’antiga colònia britànica, durament reprimit els últims anys.

Dos homes amb la bandera tibetana sota el rètol del nou camí dels Màrtirs Uigurs, a Budapest

“Posant en espais públics el nom de víctimes de l’estat xinès no només les defensem a elles sinó que també defensem els ideals de llibertat i de solidaritat”, va dir Karácsony, que va arribar a l’alcaldia de la capital hongaresa el 2019 al capdavant d'una llista unitària de l’oposició. De fet, aspira a ser el rival d’Orbán a les generals de l’any que ve també amb una candidatura que agrupi totes les forces contràries al primer ministre i que, segons les enquestes, té opcions reals d’apartar-lo del poder.

Un pas més cap a Pequín

La Universitat de Fudan és la tercera més ben valorada de la Xina i la número 39 del món segons el rànquing QS, i Orbán ha destacat que “col·labora amb cinc universitats alemanyes i vint-i-quatre d’escandinaves”, i que té “un acord acadèmic amb la Universitat de Yale”, als Estats Units. Però els detractors del projecte no qüestionen la qualitat del centre. El que els preocupa, més aviat, és que la inauguració del campus suposi un pas més en el progressiu acostament entre Budapest i Pequín.

Des que Orbán va arribar al poder, l’any 2010, ha fet gala d’una “obertura a l’est” (sobretot a Rússia i la Xina), alhora que es convertia en una pedra a la sabata per a la Unió Europea. La comanda de 5 milions de dosis de la vacuna xinesa Sinopharm (no avalada per les autoritats sanitàries europees), l’acord per produir-la en territori hongarès a partir de l’any que ve i un controvertit projecte per construir una línia ferroviària d’alta velocitat entre Budapest i Belgrad patrocinada per la Xina i que inclou un préstec de 1.600 milions d’euros de Pequín són alguns exemples recents dels vincles cada cop més forts entre els dos països.

Mal negoci

El ministre de Tecnologia i Innovació hongarès, Laszlo Palkovics, defensa que la construcció del nou campus "beneficiarà tant Hongria com la Xina", però els opositors en tenen dubtes. El mitjà hongarès Direkt36 ha tingut accés a documents oficials que indiquen que el cost previst de les obres és d’uns 1.500 milions d’euros, la major part dels quals (uns 1.300 milions) seran finançats a través d’un préstec de la Xina que caldrà tornar. A la pràctica, doncs, tot el cost l’assumirà l’estat hongarès, però en canvi seran empreses i treballadors xinesos els que s’encarregaran de la construcció. També es preveu que, un cop el campus estigui en funcionament, Hongria pagui els sous dels treballadors i n'assumeixi les despeses de manteniment, però tot i així no tindrà la majoria en l’òrgan de gestió del centre.

I encara hi ha un altre punt conflictiu: la universitat (que ocuparà unes 25 hectàrees i podrà acollir uns 6.000 alumnes i mig miler de professors) s'aixecarà en una zona on estava previst construir-hi residències per a 12.000 universitaris amb pocs recursos. Segons el govern, els dos projectes són compatibles.

stats