El metge a bord de l''Aquarius': "No estem contents d'anar a Espanya; aquestes persones són peons d'un joc polític"

Els nàufrags es passaran nou dies en alta mar i molts ja han canviat de vaixell tres vegades

Quan finalment arribin a València i s’hagin recuperat –i l’atenció mediàtica s’hagi desplaçat al Mundial de futbol de Rússia– serà molt interessant sentir el relat d’algun dels 630 nàufrags de l''Aquarius'. S’han passat sis dies i sis nits en alta mar i encara els en queden tres més, que tampoc seran fàcils: la previsió meteorològica augura onades de 4 metres i vents de 35 nusos. És a dir: molta onada i molt de vent. Fins i tot per a un vaixell gran com l''Aquarius'.

La majoria dels nàufrags s'han transferit als dos vaixells militars italians que escorten l''Aquarius' fins a València. A bord de l'embarcació humanitària hi queden els casos més vulnerables: 10 criatures, 45 homes i 51 dones (sis embarassades), que segons David Beversluis, el metge de MSF a bord, es troben en situació estable. Una vintena són tractats per les cremades químiques que provoca a la pell la barreja d'aigua de mar i gasolina mentre són a la pastera. La resta pateixen marejos a causa del mal estat de la mar."Estan cansats, ahir hi va haver molta tensió, però ara les coses estan una mica més tranquil·les", apunta Beversluis en un missatge d'àudio enviat als mitjans de comunicació. Les ONG també han tingut cura d'evitar separar famílies i amics per a un viatge tan llarg. L'embarcació té previst arribar a València dissabte al vespre. "Cada cop fa més mala mar. La gent es mareja, tant entre els rescatats com entre l'equip hi ha molta gent que està vomitant", diu el doctor, que treballa amb tres infermeres i una llevadora a bord. "Finalment s'han pogut dutxar i canviar-se de roba", relata el metge.

La ruta de l'Aquarius es pot seguir en directe aquí.

La primera nit la van passar en la foscor de la pastera, transitant des d’una platja de Líbia fins a aigües internacionals. L’'Aquarius' va rescatar 229 persones en dues barcasses inflables a la deriva. Va ser una nit moguda, amb moltes alertes, i amb poques embarcacions operatives (l’'Open Arms' s’està reparant a les drassanes de Borriana, i el 'Iuventa', d’una ONG alemanya, continua immobilitzat per ordre de les autoritats italianes). El Centre de Control de Rescats Marítims de Roma, l’organisme de l’estat italià que coordina l’operatiu, va demanar a l’'Aquarius' que es fes càrrec de 400 migrants que havien rescatat guardacostes i militars italians i vaixells mercants que navegaven a la zona. Va ser la segona nit i el segon trasllat en alta mar. Entre els rescatats hi ha 123 menors no acompanyats, onze criatures petites, set dones embarassades i diversos ferits.

En condicions normals, Itàlia havia de donar a l’'Aquarius' un port segur on desembarcar els nàufrags, perquè n’és responsable en qualitat d’estat coordinador dels rescats. Però en lloc d’això el nou ministre de l’Interior, l’ultradretà Matteo Salvini, va anunciar que tancava els ports a l’embarcació, i va instar Malta, que no té capacitat per acollir refugiats, a fer-se’n càrrec. Durant més de 24 hores l''Aquarius' va estar aturat entre Malta i Itàlia esperant instruccions. "Les hores d'espera entre Malta i Itàlia van ser difícils per tothom. Els vam explicar la situació, el conflicte polític entre molts països, i hi havia molta tensió", recorda Beversluis.

"La gent que tenim a bord s'han passat mesos a Líbia en situacions terribles: violacions, esclavitud, falta de menjar i d'espai... I després a la pastera, amb  hipotèrmia, cremades químiques... I després de tot això, tots els dies al nostre vaixell amb la incertesa del que va passar i encara quatre dies més de viatge a València", resumeix. 


Dimarts l’oferiment del govern espanyol d’acollir l''Aquarius', un vaixell del 1977 que fins al 2008 havia treballat per als guardacostes alemanys, va agafar tothom per sorpresa. Inicialment SOS Méditerranée i Metges Sense Fronteres, les ONG que gestionen l’embarcació humanitària, van dir que era massa lluny i massa perillós amb el vaixell sobrecarregat de persones.

"No estem contents amb la decisió d'anar a Espanya. L'oferta del govern espanyol és benvinguda, però València és a 1.300 quilòmetres de distància. La millor opció era portar la gent rescatada a un port molt més pròxim. La decisió d'Itàlia de tancar els seus ports a aquestes persones és una vergonya, perquè els nàufrags tenen drets. Aquesta gent són peons en un joc polític: haurien de ser tractades amb respecte i dignitat", afegeix el cooperant.

Itàlia va respondre que naus militars portarien una part dels nàufrags fins al port de València. Hi van ser transferits en llanxes ahir al vespre (tercer trasllat). L’últim pas d’un llarg viatge que molts no poden explicar.

Etiquetes

Més continguts de