Les víctimes de Boko Haram expliquen el terror que han patit

Els jihadistes nigerians continuen amb els segrestos

"Em volien obligar a casar-me amb un d'ells però com tenien por que fos VIH positiva em van enviar a l'hospital a fer-me la prova i em vaig poder escapar". És el testimoni de Hauwa, dels seus dies segrestada pels islamistes radicals. Altres 45 nenes i joves s'han atrevit a explicar l'horror que van patir a mans d'aquests milicians jihadistes que pretenen implantar un estat islàmic a les províncies del nord de Nigèria.

Des del 2009, la banda hauria segrestat més de mig miler de dones, la majoria estudiants, i hauria matat més de 7.000 persones. Les últimes víctimes són 30 dones que han estat segrestades el cap de setmana.

L'organització humanitària Human Rights Watch (HRW) ha fet públic avui dilluns un informe titulat Aquelles terribles setmanes en el seu campament: La violència de Boko Haram contra dones i nenes al nord-este de Nigèria, que inclou els testimonis de 43 supervivents que apunten que el govern nigerià no sempre ha estat a l'alçada a l'hora de donar atenció psicològica i mèdica ni han posat prou mesures de seguretat per protegir-les a les escoles.

Violacions, treballs forçosos o matrimonis forçats són el dia a dia dels captiveris. Gloria, una de les 276 estudiants de Chibok segrestades l'abril del 2014, revela que un milicià la va violar, malgrat les "súpliques" de la nena que tenia el seu fill.

Hadiza, raptada al novembre, també recorda com les amenaçaven a casar-se sinó es convertien a l'islam. El el segrest, les noies s'havien d'encarregar de les feines de la casa, com netejar o cuinar però, a més, els milicians també les forçaven a participar en accions armades. És el cas d'una d'elles que revela que la van obligar a matar un home però com no va voler fer-ho, va haver de mirar com assassinaven una segona víctima. "Havia de portar les bales", afirma la jove.

Mausi Segur, una de les investigadores de HRW que signa l'informe, denuncia que les noies que han pogut fugir o ser rescatades han de fer front "la cultura del silenci i el tabú" que envolta aquests segrestos en les societats.

Fa dues setmanes, el govern nigerià va assegurar que havia arribat a un alto el foc amb Boko Haram i que els acords incloïen l'alliberament de les 219 nenes de Chibok que van ser segrestades el passat 14 d'abril i que es presumeix que estan repartides per cinc països de la regió com a esclaves sexuals però no hi ha cap pista del parador de les estudiants. El segrest d'aquest grup va provocar una mobilització a les xarxes mundials amb el hashtag BringBackOurGrils [Torneu-nos les nostres noies].