GOLF PÈRSIC

La victòria de Rouhani avala l’obertura de l’Iran

“Les eleccions s’han acabat. Soc el president de la nació i necessito ajuda de tots i cadascun dels iranians, fins i tot d’aquells que s’oposen a mi i a les meves polítiques”. Així parlava ahir Hassan Rouhani, el clergue moderat de 68 anys reelegit aquest divendres com a president de la República Islàmica de l’Iran per un ampli marge de vots. Les eleccions d’aquest 19 de maig eren essencialment un referèndum: Rouhani representa l’opció d’un Iran obert versus l’Iran més fonamentalista que proposava el candidat conservador, Ebrahim Raisi. “La nació iraniana ha triat el camí de la interacció amb el món, un camí que no és el de l’extremisme i la violència”, afirmava Rouhani a la televisió estatal. Des del 1981, tots els presidents han complert dos mandats a l’Iran. Aquest, el segon -i l’últim- per a Rouhani, es presenta ple de reptes interns i internacionals. L’atur -especialment el juvenil- i una economia agonitzant seran els primers obstacles a superar per aquest moderat pragmàtic que confiava en l’aixecament parcial de les sancions per revitalitzar el mercat intern. Això no ha sigut ben bé així i Rouhani sap que li caldrà garantir als empresaris iranians unes condicions mínimes per fer negocis amb l’exterior. Durant la campanya, Rouhani va prometre aconseguir l’aixecament de les sancions no lligades a la qüestió nuclear, d’aquí que hagi obtingut el suport del sector privat. A més, Rouhani també promet més llibertat d’expressió, promesa per la qual se l’acusa des del conservadorisme de “tolerància cap a la cultura occidental”.

D’altra banda, en política exterior, Rouhani haurà de jugar bé les cartes amb una administració Trump que considera que l’Iran és la font de tots els mals a la zona. El contracte milionari que el president nord-americà firmava ahir a l’Aràbia Saudita és un missatge d’advertència al règim xiïta: la supremacia a la zona està en joc i la monarquia petroliera no permetrà que l’Iran li passi al davant.

El 2013 Rouhani va obtenir la presidència amb 13 milions de vots. Aquesta vegada ha aconseguit 23,5 milions de vots dels més de 40 milions registrats: tot un rècord de participació (73%) i un aval per continuar amb la seva política de reformes cauteloses. El seu rival, Raisi, obtenia un no menyspreable 38%.