La violència i la persecució han obligat a fugir 68,5 milions de persones al món
La majoria s'han desplaçat dins del seu país i el 85% estan acollits en països pobres
GinebraEl nombre total de persones al món desplaçades forçosament per conflictes armats, crisis, violència generalitzada o persecució va augmentar el 2017 respecte al 2016 en 2,9 milions, fins als 68,5 milions, segons un informe publicat aquest dimarts per l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), amb motiu del Dia Mundial del Refugiat.
"Aquest nombre és el resultat de guerres prolongades, la falta de solució per a les crisis que encara continuen, la pressió continuada sobre civils en països amb conflictes que els obliguen a abandonar casa seva i de crisis noves o agreujades com la dels rohingyes o la que experimenta Veneçuela", ha indicat en roda de premsa l'alt comissionat de l'ONU per als refugiats, l'italià Filippo Grandi.
L'alt comissionat ha apuntat, com en anys anteriors, que el 85% d'aquests 68,5 milions de persones desplaçades forçosament són en països en vies de desenvolupament o d'ingressos mitjans, la qual cosa en teoria "hauria de dissipar la percepció tan dominant en molts països que la crisi de refugiats és una crisi del món ric ".
L'"Informe mundial de tendències de desplaçaments forçats" revela que dels 68,5 milions de persones forçosament desplaçades al món, 25,4 milions són refugiats, 40 milions desplaçats interns i 3,1 milions sol·licitants d'asil.
L'any passat, prop de 16,2 milions de persones es van veure per primera vegada desplaçades, cosa que inclou 11,8 milions d'individus desplaçats dins de les fronteres del seu propi país i 4,4 milions de refugiats i sol·licitants d'asil nous.
Segons l'ACNUR, una mitjana de 44.400 persones es van convertir en nous desplaçats cada dia.
Alhora, però, moltes altres persones van tornar als seus països o àrees d'origen per intentar reconstruir les seves vides, inclosos 4,2 milions de desplaçats interns i almenys 667.400 refugiats.
L'any passat uns 2,7 milions de persones van ser registrats com a nous refugiats, el doble que un any abans, principalment sud-sudanesos, sirians, rohingyes, centreafricans, congolesos, burundesos, eritreus, sudanesos, nigerians, malians i somalis.
D'altra banda hi va haver al món 1,9 milions de sol·licituds d'asil l'any passat, menys que els 2,2 milions de l'any anterior.
Els Estats Units van ser per primera vegada el primer país receptor de noves demandes d'asil, amb 331.700, per davant d'Alemanya (198.300) i Itàlia (126.500).
Segons Grandi, el 70% dels desplaçats forçosos procedeixen de només 10 països: "Això vol dir que, si hi hagués solucions als conflictes en aquestes nacions, la xifra global podria començar a baixar, però no hem vist cap senyal de progrés a la hora de forjar la pau en cap d'aquests deu estats".
Igual que en anys anteriors, Síria continuava sent el país amb més desplaçats forçosos del món amb 12,6 milions a la fi del 2017, dels quals 6,3 milions eren refugiats, 146.700 sol·licitants d'asil i 6,2 milions desplaçats interns.
Colòmbia tenia la segona població més alta de desplaçats amb 7,9 milions de víctimes del conflicte que va durar més de 50 anys, de les quals la majoria, 7,7 milions, eren desplaçats interns.
La segueix la República Democràtica del Congo (RDC), país que està immers en un fràgil procés de pau i compta amb diversos fronts oberts que han causat milers de morts i provocat el desplaçament forçat de 5,1 milions de congolesos, 4,4 milions dels quals internament.
Els afganesos (4,8 milions), sud-sudanesos (4,4 milions), iraquians (3,8 milions), somalis (3,2 milions), sudanesos (2,7 milions), iemenites (2,1 milions), nigerians (2 milions) i ucraïnesos (2 milions) són els que completen el llistat de deu països amb més nombre de desplaçats forçosos.
Segons Grandi, el principal "punt calent" l'any passat va ser Bangladesh, que acull gairebé 1 milió de refugiats rohingyes després que l'any passat fugissin de l'estat birmà d'Arakan 655.500 persones d'aquesta minoria musulmana, la majoria en tan sols cent dies per una nova onada de violència.
Entre les situacions destacables el 2017, l'alt comissionat de l'ONU hi inclou a més el "deteriorament de les condicions a Veneçuela", país que han abandonat en els últims anys més d'1,5 milions de ciutadans.
El 2017 els veneçolans van presentar 111.600 sol·licituds d'asil al món, una xifra que només se situa per darrere dels afganesos, sirians i iraquians i que és més de tres vegades superior a les 34.200 peticions registrades el 2016 i gairebé onze vegades l'observada 2015.
L'any passat, a més, van ser registrats 345.600 veneçolans sota la categoria "altres grups de preocupació", és a dir, no són desplaçats forçosos però necessiten tot i així protecció i assistència.
