Els xilens tornen a sortir al carrer un any després de l'esclat de la revolta popular

BarcelonaMilers de xilens han sortit als carrers de les principals ciutats del país per commemorar el primer aniversari de l'esclat de la revolta ciutadana que entre l'octubre i el desembre de l'any passat va provocar greus aldarulls i enfrontaments entre policia i manifestants i que es va convertir en la revolta més important des del final de la dictadura militar (1973-1990). En aquesta ocasió també s'han produït alguns episodis violents, entre els quals destaquen la crema de dues esglésies del centre de Santiago de Xile, la capital del país.

Un dels temples incendiats va ser el de Sant Francesc de Borja, que el cos de Carabiners utilitza habitualment per a les seves cerimònies institucionals. Aquesta força policial va ser molt criticada durant les protestes de l'any passat per la duresa amb què va les reprimir, i organismes com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i fins i tot l'ONU van qüestionar la seva actuació. Segons la Fiscalia del país, hi ha més de 4.600 causes oberts contra el cos, tot i que només 75 agents han sigut imputats.

Entre els incidents registrats aquest diumenge també hi ha el saqueig d'alguns comerços, atacs d'encaputxats a comissaries de policia i l'aixecament de barricades, segons informa Efe. Els Carabiners asseguren que com a mínim 18 dels seus agents van resultar ferits en diversos punts de Santiago.

"30 anys d'abusos"

L'epicentre de les protestes de diumenge va ser la plaça Itàlia de Santiago, el mateix lloc on es va iniciar la revolta el 18 d'octubre del 2019 i que els manifestants han rebatejat com a plaça de la Dignitat. Unes 25.000 persones, segons els Carabiners, s'hi van reunir en un ambient que durant el matí va ser majoritàriament festiu i familiar. "Fa un any Xile es va despertar de la seva letargia. Els joves van donar la cara, van iniciar la lluita. Han sigut molt valents", va declarar a Efe un dels manifestants, el jubilat José Antonio García.

L'origen de les protestes de fa un any va ser l'encariment del preu del metro de Santiago, que va passar de 800 a 830 pesos. Va ser el detonant. Com a resposta, els estudiants van fer una crida a colar-se al transport públic, però això va desembocar en la revolta social més important que havia viscut el país des de la caiguda del règim d'Augusto Pinochet, el 1990, i que va acabar amb una trentena de morts i milers de ferits. "No són 30 pesos, són 30 anys d'abusos", afirmava diumenge l'estudiant universitària Patricia Santamaría, segons la qual l'augment del preu del bitllet de metro va ser només "la gota que va fer vessar el got" per a una ciutadania que "vol drets".

"El que va passar fa un any marcarà la resta de les nostres vides", assegura a Efe Gloria de la Fuente, presidenta de la Fundación Chile 21. Ara bé, segons De la Fuente per a alguns serà "el despertar d'una ciutadania que semblava adormida" i per a uns altres "l'emergència d'actes incomprensibles de violència i vandalisme".

Reforma constitucional

Amb la voluntat de posar punt final a la revolta, els partits del govern i de l'oposició van pactar el novembre passat la celebració d'un plebiscit perquè els ciutadans puguin manifestar si volen que es redacti una nova Constitució per substituir l'actual, que va ser aprovada l'any 1980, durant la dictadura de Pinochet, i que segueix vigent després d'haver sigut reformada en diverses ocasions. El plebiscit s'havia de celebrar el 26 d'abril, però la pandèmia de coronavirus va obligar a ajornar-lo i finalment la votació tindrà lloc aquest diumenge.