Internacional 11/08/2021

La Xina condemna un canadenc a 11 anys de presó i eleva la pugna diplomàtica amb el Canadà

Les potències occidentals veuen el veredicte com una represàlia per la detenció de la directora de Huawei a Vancouver

3 min
Michael Spavor, empresari canadenc proper a Corea del Nord, ha estat condemnat a 11 anys de presó a la Xina per espionatge.

BarcelonaLa Xina tensa la corda en la seva batalla diplomàtica contra els Estats Units i el Canadà per la detenció de la directora financera de Huawei, Meng Wanzhou, que porta dos anys i mig en arrest domiciliari a Vancouver. Un tribunal xinès ha condemnat aquest dimecres a 11 anys de presó un empresari canadenc que viu a la Xina, Michael Spavor, en una sentència que el mateix primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ha sortit de seguida a criticar com a “totalment inacceptable i injusta”. Spavor, i un altre ciutadà canadenc, Michael Kovrig, van ser detinguts el desembre del 2018, tot just dies després que la directora financera de Huawei fos detinguda al Canadà, en virtut d’una ordre judicial nord-americana. Els Estats Units acusen Meng Wanzhou d’encobrir els intents de les companyies filials de Huawei de vendre equipaments a l’Iran i Síria, fet que trenca les sancions imposades contra aquests dos règims rivals de Washington.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Podria no ser casualitat, doncs, que el mateix dia que arrencava la fase final del judici contra Meng a Vancouver (aquest dimecres), amb l'al·legat de la Fiscalia que demana extradir-la als Estats Units, la Xina anunciés la condemna a 11 anys de Spavor, al qual acusa de robar secrets xinesos per vendre’ls a estats estrangers. Uns càrrecs d’espionatge –com els que li imputen també a l’altre canadenc detingut, que segueix a l’espera de veredicte– que les potències occidentals consideren una simple excusa per pressionar el Canadà com a represàlia per la detenció de Meng.

Spavor va ser condemnat a Dandong, ciutat xinesa propera a la frontera amb Corea del Nord, on el canadenc acostumava a fer negocis. Spavor promovia gires culturals i contactes comercials amb Corea del Nord, i es va fer conegut quan va ajudar a organitzar les visites a Corea del Nord del jugador de bàsquet Dennis Rodman els anys 2013 i 2014.

“Sense un procés just”

“El veredicte contra Spavor arriba després de dos anys i mig de detenció arbitrària, falta de transparència en el procés legal i un judici que no satisfà ni els estàndards més mínims requerits per la llei internacional”, va dir Trudeau. Els dos canadencs han sigut retinguts en una presó secreta sense permetre’ls veure les seves famílies. No són els únics canadencs detinguts en plena picabaralla diplomàtica: dimarts la Xina va ratificar la pena de mort a Robert Lloyd Schellenberg per tràfic de drogues.

També el secretari d’Estat dels EUA, Anthony Blinken, va condemnar la decisió judicial i va acusar la Xina de voler utilitzar les persones com a “monedes de canvi”. La Unió Europea també va expressar la seva “solidaritat” amb el Canadà a través de Twitter. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va voler deixar clar que “les detencions arbitràries no tenen lloc en les relacions internacionals” i es va unir a “les crides per l’alliberament” dels dos ciutadans canadencs.

El ministre d’Exteriors canadenc, Marc Garneau, va ser evasiu quan se li va preguntar en roda de premsa si s’estava negociant amb la Xina un possible alliberament de Meng a canvi del retorn dels dos ciutadans canadencs. Va dir que no es podia interferir en el procés judicial, però va admetre que el seu govern manté converses obertes amb Washington i amb Pequín per intentar arribar a un acord per al retorn dels dos canadencs.

Però el govern de Xi Jinping no sembla disposat a fer concessions sense contrapartida. La nova política exterior adoptada arran de la pandèmia aposta per una diplomàcia cada cop més agressiva i desafiant. Alhora, el judici per frau a la directiva Meng, vinculat a les seves presumptes relacions amb l'Iran, enterboleix encara més la polèmica que envolta les companyies tecnològiques xineses, com Huawei, pel fet que aquestes empreses estiguin sotmeses a la legislació del gegant asiàtic, que permet als serveis d’intel·ligència del país accedir a les dades dels seus usuaris o clients.

stats