Yassine Boubout: “Si la policia és justa, per què no hem de poder filmar-la?”

Brussel·lesYassine Boubout (Anvers, 1997) va topar per primer cop amb la policia de ben petit. Va ser a compte de la bicicleta que duia i la cosa va acabar a llàgrimes, i marcada a la memòria. Aquest jove activista pels drets humans ja és expert en acció policial. Estudia dret a Brussel·les, però col·labora en projectes sobre la racialització dels perfils en els escorcolls policials i des del seu compte d’Instagram difon informació sobre els drets de les persones davant les actuacions policials. Per què? “Vaig néixer dins el problema: pell més fosca, herència marroquina. Als vuit anys em van escorcollar per primera vegada i em van fer plorar”.

Per què els europeus han omplert els carrers per protestar contra el racisme policial després d’un cas als Estats Units i no quan hi ha hagut casos a Europa?

Les imatges del cas de George Floyd als Estats Units són horroroses de veure. Són imatges que no veiem gaire, tot i que passen massa sovint. Però no les veiem. Això ha despertat indignació a internet. Les xarxes socials són un dels motius, i també la cobertura mediàtica que se n’ha fet. Però, a més, des d’Europa és molt fàcil condemnar el que ha passat als Estats Units. És fàcil condemnar un problema d’un altre lloc. Tots els polítics europeus s’han pronunciat en contra de la brutalitat policial als Estats Units. Apuntaven amb el dit Nord-amèrica i s’oblidaven que aquí també hi ha el mateix problema.

En un article recent a Politico explica que el fet que la policia pugui ser filmada també hi influeix.

La indignació que s’ha despertat als Estats Units ha sigut perquè hi ha hagut imatges, que són més potents que una història. Ho són perquè una història escrita o explicada per la ràdio sempre és més fàcil de ser presa com a incorrecta o equívoca, mentre que un vídeo parla per si sol, com és el cas de George Floyd. Per això fa anys que reclamem que es reconegui clarament el dret de gravar les actuacions policials. Hi ha certa legislació a Europa que ho permet, però en molts països com Bèlgica, Espanya o França encara discuteixen si és legal o no, o les lleis són expressament ambigües. Si de veritat volem construir una policia justa, s’hauria de poder gravar. Si està permès que els policies portin càmeres al cos, per què un ciutadà no? Si la teva policia és justa, per què tens por que els ciutadans la puguin filmar?

Per què el debat sobre el racisme estructural està més madur als Estats Units que a Europa?

No tenim la mateixa història. Els Estats Units tenen més de 100 anys de moviments de lluita pels drets civils. Ja han tingut les discussions que nosaltres estem tenint. Estem començant, ens falta aquest debat perquè la nostra història és diferent. L’esclavisme dels països europeus no era com el dels Estats Units. Europa es va construir gràcies a esclaus fora d’Europa, mentre que els Estats Units es van construir gràcies a l’esclavisme als mateixos Estats Units. Això no vol dir, però, que haguem de fer tota la feina des del principi. Ja tenim les solucions: analitzem-les, implementem-les en el context europeu. No hem de fer tota la lluita.

A Europa les persones d’ascendència àrab són unes de les principals víctimes de la brutalitat policial. ¿Estan quedant oblidades en el moviment Black Lives Matter?

No diria oblidades. A vegades és important focalitzar en un problema principal, en “l’antinegror” i no en tot l’aspecte antiracista, per exemple. Entenc que les persones negres vulguin tenir aquest moviment perquè l’antinegror és arreu, també al món àrab, on les persones negres també són discriminades. El context europeu és diferent del nord-americà i hem de vigilar de no agafar les referències dels Estats Units sense implementar-les en un context europeu. Som diferents. Soc partidari d’un moviment que inclogui totes les víctimes de racisme, però mai intentaria aturar un moviment que només es focalitza en les persones gitanes o àrabs, per exemple. De vegades, fer-ho així és necessari per ser més forts i curar ferides.

Ha dit que hi ha polítics europeus que han parlat de fer reformes, però d’altres han dit que a Europa la situació no és tan greu com als Estats Units.

Als Estats Units Donald Trump també diu el mateix, que no tots els policies són racistes, sinó que hi ha algunes pomes podrides. A Europa també està documentada la pràctica d’escorcollar persones en funció del seu perfil racial, el problema existeix. Negar-ho no hi ajuda. Nosaltres no diem que tots els policies siguin racistes, diem que el problema és sistèmic.

¿Creu que és un moment de canvi per aconseguir un moviment antiracista més organitzat a Europa?

Sent molt cautelós, soc optimista. Espero que aquesta sigui la vegada en què la gent s’aixequi i comenci a lluitar. L’impacte que hem vist no s’havia vist fins ara. És la primera vegada que més de 10.000 persones surten als carrers a protestar en contra de la brutalitat policial, és especial. Estic força esperançat. Hi ha debat, els polítics parlen de fer reformes, s’estan fent caure estàtues a Bèlgica i al Regne Unit. D’aquí unes setmanes no hi haurà la mateixa indignació, però espero que les persones que treballen en aquesta qüestió aprofitin el momentum per actuar amb efectivitat.