Els yazidites de la regió, en greu perill de desaparèixer

Fafín (síria)“Quan vam veure vídeos dels terroristes amenaçant de matar-nos si no ens convertíem a l’islam, les dones yazidites van decidir omplir petites ampolles amb verí per prendre’ns-les en cas necessari i així no caure en mans de l’enemic. Malauradament, algunes van haver de fer-ho”, explica Michael Barekat, un yazidita de 47 anys originari de Kimar, petita localitat de la regió d’Afrin.

“Des del 2013 les viles yazidites d’Afrin han tingut com a veïnes poblacions sunnites controlades per grups radicals. A causa de les amenaces, gran part dels 60.000 yazidites residents van començar a abandonar la regió cap a Europa o països com Austràlia”, explica Sileman Cafer, líder d’aquesta comunitat religiosa a Afrin i autor del llibre Les tribus yazidites. “Abans de l’ofensiva turca del gener passat, la població yazidita d’Afrin s’havia reduït a 20.000 persones. Com a conseqüència de l’atac, molts han emigrat a l’estranger o a ciutats com Alep o Damasc. A Xehba només en quedem 6.000”, assenyala Cafer.

I és que els fonamentalistes consideren els yazidites adoradors del diable perquè neguen l’existència de l’infern i creuen en la reencarnació. De caràcter sincrètic, el yazidisme va anar integrant en la seva fe diferents elements de les religions dominants que van arribar a l’antiga Mesopotàmia. El foc, l’aigua i les plantes tenen un valor sagrat.

El record de les massacres

“Semblava que la massacre de yazidites a Sinjar era una línia vermella. Però després del que va passar a Afrin no hi ha dubte que la comunitat internacional ha donat el vistiplau a les forces reaccionàries islamistes per atacar els yazidites a tot arreu”, comenta indignat Ibrahim Barekat, un jove de 24 anys. “A Sinjar van segrestar les nostres dones per vendre-les com a esclaves sexuals. Teníem por que això tornés a passar i vam decidir escapar-nos”, denuncia l’oncle de l’Ibrahim, Abdo Barekat, fent referència al fatídic episodi d’agost del 2014 a l’Iraq, catalogat com a genocidi per l’ONU, en què el Daeix va assassinar més de 3.000 yazidites i va segrestar-ne 6.000 més, principalment dones.

“Quan van saquejar la ciutat d’Afrin, el primer lloc que van destruir va ser el centre de la comunitat yazidita i el seu arxiu, d’un gran valor històric i cultural. Per sort, vam poder salvar alguns documents i relíquies importants”, explica Sileman Cafer, originari de la vila de Basofan.

“Als pobles yazidites s’han destruït tots els temples i llocs de culte. Al meu poble han obert una mesquita i una escola alcorànica quan no hi ha hagut mai ni un sol musulmà”, denuncia Cafer.

“Ens han de protegir”

Amb una pedra de Shiva penjada a l’alçada del cor que un familiar li va portar de Lalish, el santuari central dels yazidites, situat al Kurdistan iraquià, Michael Barekat és conscient que els 25 membres de la seva família ho tenen complicat per tornar si les grans potències no obliguen Turquia a retirar-se. “La religió yazidita és la pedra angular de la identitat kurda, de la seva cultura i la seva llengua. Només que un sol yazidita sobrevisqui, l’existència dels kurds estarà garantida. Però la veritat és que hi ha un perill real que el nostre poble pugui ser exterminat”, adverteix pessimista Sileman Cafer.

“Estem molt agraïts als estats europeus que han acollit una gran quantitat de refugiats yazidites, però aquesta no és la solució. D’aquesta manera estem abandonant la nostra terra, la nostra història. Hem de continuar aquí i per això ens han de protegir aquí”, sentencia l’escriptor yazidita.