La Intervenció de l'Estat no veu suborn entre donatius al PP i adjudicacions com la de Son Espases

PalmaLa Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), organisme adscrit al Ministeri d'Hisenda, no troba que hi hagi “correlació temporal” entre les aportacions dineràries realitzades al PP per les empreses que figuren a la presumpta comptabilitat B de la formació conservadora revelada per l'extresorer Luis Bárcenas.

L'informe elaborat per l'IGAE analitza les principals adjudicacions realitzades a una quinzena de constructores per administracions governades pel Partit Popular durant els anys en els quals es feren les donacions, entre el 2002 i el 2009. S'han estudiat les més importants, com és el cas de la de l'hospital de referència de Balears, Son Espases.

Tot i que descarta correlacions temporals, la Intervenció de l'Estat assegura que “no hi ha prou informació” en els expedients dels quals ha disposat per afirmar o negar categòricament qualsevol vinculació.

El contingut d'aquest informe ja ha estat remès al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que investiga la presumpta trama de finançament irregular del Partit Popular, una peça separada del cas Gürtel.

Les adjudicacions que s'han sotmès a l'escrutini de la Intervenció General són Sacyr, FCC, OHL, Aldesa, Sando, Assignia, Azvi, Bruesa, Licuas / Desprosa, Asedes, Cyopsa-Sisocia, Construccions Rubau, Degremont, Sorigue i José Antonio Romero Polo SAU. Alguns dels màxims responsables d'aquestes empreses varen ser imputats l'any passat pel jutge Ruz. En concret, Ruz va imputar el 30 d'abril del 2013 els nou suposats donants del PP que apareixien en la comptabilitat de Bárcenas, entre els quals hi havia el president de la constructora OHL, Juan Miguel Villar Mir, i l'expresident de Sacyr Vallehermoso Luis del Rivero.

També va acordar investigar els empresaris Alfonso García Pozuelo (Construcciones Hispánica), José Luis Sánchez Domínguez (Grup Sando), Manuel Contreras Car (Azvy), Juan Manuel Fernández Rubio (Aldesa), José María Mayor Oreja (FCC), Antonio Vilela (Construccions Rubau) i Pablo Crespo (suposat número dos de la trama Gürtel).

Moltes d'aquestes empreses, a més dels casos més coneguts com FCC i OHL, que competiren per la macroobra de Son Espases, que inclou un importantíssim contracte d'explotació, han rebut contractes públics, ja que es tracta d'importants constructores de l'Estat.

En la majoria de casos, aquestes adjudicacions s'han aconseguit en forma d'UTE, associant-se amb una constructora de Balears.

Manteniment del metro

El manteniment del metro de Palma i la xarxa de ferrocarrils de Palma es va adjudicar l'any 2012 a l'empresa Azvi, associada per a aquest projecte amb MAB Obras Públicas, per un import de 836.123 euros. El contracte era prorrogable un any més i suposava, segons va informar SFM en aquell moment, un 58% menys de cost que l'anterior. Azvi figura també en el sumari del cas Bomsai, ja que l'empresari Jaume Fluxá va declarar que havia intervingut com a intermediari d'aquesta empresa en la cursa per obtenir contractes vinculats a l'estació Intermodal, ja que la seva especialitat és la ferroviària.

En el conjunt d'aquells anys, les administracions governades pel Partit Popular adjudicaren contractes per valor de 22.452 milions d'euros. La formació va rebre, segons figura en el sumari de la peça separada, donacions que s'acosten als 6 milions d'euros. Sacyr, FCC, OHL, Aldesa, Sando i Assignia haurien estat les més generoses.

Assignia, amb denominacions empresarials anteriors, com Construcciones Hispánica, també va tenir relació contractual amb administracions públiques de Balears.

L'informe completa un avanç que la IGAE va presentar al novembre de 2013 i que assenyalava que no podia establir-se correlació entre les suposades donacions al PP i els contractes adjudicats, perquè "de vegades" hi havia una "diferència de diversos mesos" entre les dues operacions.

MÉS investiga irregularitats

Precisament avui la formació MÉS ha informat que està estudiant la presumpta relació entre els suposats pagaments en negre per part de la direcció del PP per a la construcció de seus del partit a Espanya, entre les quals es troba la de Palma, l'operació Púnica i el cas Son Espases.

En un comunicat, el partit ecosobiranista es refereix a la investigació oberta pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz sobre una presumpta trama de finançament il·legal del PP, una caixa B que hauria servit per sufragar la compra i la reforma per part de la constructora Bruesa de la seu del partit a Bilbao.

Segons MÉS, els noms relacionats en aquest cas "són els mateixos que podrien estar implicats a través de la constructora Bruesa en el presumpte pagament il·legal de la seu del PP de les Balears, com també de suposades campanyes publicitàries inflades".

A més, aquesta empresa, prossegueix MÉS, va aconseguir l'adjudicació de serveis de l'hospital de Son Espases, cosa que també és necessari investigar.

"Els indicis –afirma MÉS– semblen indicar que, com apunta la Fiscalia Anticorrupció, des de la seu del carrer Génova del PP passant per la de Bilbao, Palma i qui sap quantes més, ens podríem trobar davant d'una mateixa trama de corrupció municipal i autonòmica en l'àmbit estatal liderada per la cúpula del PP".

MÉS ha emès un comunicat en què recorda que, juntament amb el Partit X i l'Associació de Treballadors i Usuaris de l'Hospital de Son Espases (ATUHSE), està treballant en la investigació de l'adjudicació, construcció i explotació del centre de Son Espases.

En aquest sentit, MÉS recorda que "s'ha aconseguit" l'obertura d'una comissió d'investigació sobre aquest assumpte al Parlament illenc i s'ha sol·licitat la compareixença de l'extresorer del PP Luis Bárcenas pel seu "presumpte coneixement de la comptabilitat en B del PP".