Contribuir i rebre

Per si d'alguna cosa ha de servir l'IRPF és per posar ordre a casa nostra i per fer-ho possible en dependrà molt com faci ús l'Administració d'aquests diners.

Dijous 24 d'abril passarà com una de les dates molt assenyalades en la història d'Andorra. Després de 21 anys d'haver-se aprovat la Constitució es donava compliment a l'article 37 del Títol II, en el qual es fa referència a la necessitat d'implantar un sistema fiscal just i equitatiu pel qual totes les persones contribueixin a la despesa pública en funció de la seva capacitat econòmica. Dijous, el Consell General aprovava l'IRPF.

És un impost polèmic, pel canvi de mentalitat que significa per una part de la societat andorrana. No tota val a dir-ho ja que amb el temps, i sobretot en aquests darrers anys conseqüència de la destrossa que ha provocat la crisi, ha anat evolucionant cap a l'acceptació dels estàndards internacionals en matèria econòmica i financera i, per tant, cap a la necessitat d'homologar el nostre marc fiscal especialment amb el nostre entorn més immediat.

Però per si d'alguna cosa ha de servir l'IRPF és per posar ordre a casa nostra i per fer-ho possible en dependrà molt com faci ús l'Administració d'aquests diners. Perquè la veritable essència de l'impost és que l'aportació que fem cada un de nosaltres, a partir dels principis de generalitat i distribució equitativa, serveixi per garantir uns serveis socials forts, assegurar una sanitat pública i competent, una educació de qualitat, la protecció del medi ambient, la formació professional... els serveis bàsics per garantir una societat cohesionada.

El text final que es va aprovar segur que no acontenta a tots els sectors de la societat: no és un IRPF de rel socialdemòcrata, però tampoc és un impost que signarien alegrement els qui més tenen, tot i que no es poden queixar. El que queda clar a partir d'ara és que podrem exigir amb més força una acció de Govern molt més social, situant les persones al centre de la seva actuació.

Desconeixem encara quin és el càstig que pot acabar tenint a les urnes per a la majoria governant la posada en marxa d'aquest nou impost, sobretot tenint en compte que una part del suport que va rebre a les darreres eleccions provenia dels sectors més immobilistes en matèria econòmica, contraris a la imposició d'un IRPF i que, a més, no duia en el programa electoral.

Però crec sincerament que la majoria social està en el que es va reflectir dijous al Consell General: fer realitat l'article 37 del Títol II de la Constitució. Un cop vegem l'aplicació, sempre serem a temps a millorar-lo.

Més continguts de