L'emigració juvenil causarà una pèrdua de quasi 1.900 milions d'€ els propers 10 anys

PalmaEntre l'any que començà la crisi econòmica, el 2008, i el 2013 varen emigrar de les Illes 5.046 joves d'entre 18 i 29 anys. Si els nivells es mantenen igual que fins ara, la pèrdua econòmica que suposarà aquest flux migratori en els propers 10 anys es xifra en 1.887 milions d'euros per a les Illes Balears. La quantitat de prop de 1.900 milions d'euros en negatiu que suposaria la pèrdua de població jove per a l'Arxipèlag és el resultat de la suma de la inversió del Govern balear en l'educació d'aquestes persones i el que es deixaria de recaptar en l'àmbit impositiu si deixassin de treballar en el territori.

Aquesta hipòtesi l'ha formulada el Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) en un informe titulat 'Juventud necesaria. Consecuencias económicas y sociales de la juventud en las Islas Baleares', elaborat a petició del CJE pels doctors en Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid Stefano de Marco i Daniel Sorando. Es tracta d'una visió global per fer veure que l'aposta per la joventut "és l'única opció de fer viable el futur econòmic de les nostres comunitats autònomes i de l'estat del benestar", ha dit el vicepresident del Consell Espanyol de la Joventut, Enrique Hernández, aquest matí des de Mallorca.

La taxa d'emigració exterior de joves de les Illes és cada vegada més gran i supera la mitjana estatal. No obstant això, Balears és també un pol d'atracció molt important per a joves d'altres comunitats autònomes, cosa que ens converteix en un territori "trampolí", ha precisat Hernández.

L'informe planteja així mateix les afectacions que tindria en el sistema de pensions si aquest fos de competència autonòmica. De fet, l'estudi conclou que a causa de l'alta taxa de desocupació, sumada als índexs d'emigració i de greus dificultats per a l'emancipació, la fecunditat es veurà greument disminuïda, amb les conseqüències que això suposaria per a la càrrega econòmica de les pensions sobre els salaris, que "arribaria a ser insostenible".

El percentatge de població balear en condicions de pobresa ha augmentat de manera continuada fins a superar la mitjana estatal, conclou l'estudi. Aquest fet es produeix "en un context en què la despesa en Educació ha estat sistemàticament inferior a la mitjana estatal" i es constata un percentatge superior a la mitjana estatal de joves d'entre 18 i 24 anys "que no disposa de les condicions necessàries ni per treballar ni per estudiar".

Pel que fa a la situació laboral, la desocupació afecta el 44,4% dels joves i la precarietat s'ha incrementat. A les Illes Balears la crisi econòmica ha causat greus efectes sobre les taxes de desocupació de joves d'entre 15 i 24 anys, que han augmentat des de l'any 2007 fins al 2014 amb més de 29 punts percentuals. Aquesta pujada espectacular s'allunya de manera preocupant dels 7 punts percentuals de la mitjana dels països de la Unió Europea durant el mateix període.

Ara bé, també és cert que a les Illes el mercat laboral és "més receptiu" per als universitaris que a la resta de les comunitats autònomes. Tanmateix, aquest panorama permet als autors de l'estudi afirmar que els joves espanyols "experimenten un procés agut de desclassament" que es veu de manera clara quan comparen els seus projectes vitals amb els de la generació dels seus pares.

Només 3 de cada 10 joves de les Illes estan emancipats de la casa familiar, tot i que la taxa d'emancipació a Balears és superior a la mitjana estatal "en bona mesura gràcies a l'existència d'un important parc d'habitatge en lloguer que compensa l'esforç que implica l'accés a la propietat de les llars joves, i que se situa en més del 30% dels seus ingressos". La situació del mercat immobiliari balear "converteix en pràcticament inviable l'accés a la propietat", mentre que en el cas del lloguer "la taxa s'aproxima al límit sostenible per a l'economia de les llars joves", diu.

Davant tot aquest panorama, la fecunditat ha baixat i els nivells registrats estan per davall de la mitjana estatal, fet que posa en perill l'estabilitat de tot el sistema de l'estat del benestar. L'estudi conclou que el 2014 el percentatge de joves d'entre 15 i 29 anys ha disminuït 6,5 punts respecte de 1998. Aquest segment de població va ser, l'any passat, el 16,8% del total de la població balear.

Amb aquest document es pretén fer "un toc d'atenció" sobre les "tremendes conseqüències" sobre el conjunt de la societat que tindria no prendre cap mesura per millorar la situació de la joventut, i per això els representants del CJE han fet aquesta aturada a les Illes Balears, en el marc d'una gira arreu de l'Estat per reunir-se amb els responsables polítics autonòmics de tots els territoris. Durant la reunió mantinguda amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, se li ha transmès la necessitat de prendre una sèrie de mesures polítiques per revertir aquesta situació i evitar que s'arribi a un escenari insostenible. Reduir la desocupació juvenil, augmentar la inversió en polítiques d'habitatge i familiars i incrementar la inversió en Educació són els tres requisits bàsics que han de centrar les mesures que beneficiïn la joventut, que permetin a la vegada mantenir el sistema de pensions i també que evitin que es mantingui o s'augmenti el nivell d'emigració. Així, estimen que es reduiria un 2,4% la càrrega en el manteniment de les pensions i que 3.885 persones joves deixaran d'emigrar en 10 anys.

Consell de la Joventut de les Illes Balears

El Govern treballa actualment amb un decret que, previsiblement, estarà aprovat abans de final d'any per recuperar el Consell de la Joventut de les Illes Balears, que el Govern de José Ramón Bauzá va fer desaparèixer. De fet, Àlex Segura, el president de la plataforma que ha mantingut viu el retallat organisme, ha presentat Enrique Hernández durant la presentació de l'informe 'Juventud necesaria' davant els mitjans de comunicació. També hi eren presents el director general d'Esports i Joventut, Carles Gonyalons, i el director de l'Institut Balear de la Joventut, Joan Ferrà. Amb tot, des del perfil de Twitter de la plataforma que ha mantingut viu el Consell de la Joventut de les Illes Balears han lamentat que cap dels seus representants no hagin estat convidats a la reunió entre Enrique Hernández i la presidenta Armengol.