L’Audiència Nacional avisa Puigdemont que la demanda civil contra Llarena és “frau de llei”

El tribunal no creu, però, que se li pugui imputar cap delicte

L'Audiència Nacional ha advertit a l'expresident de la Generalitat a l'exili Carles Puigdemont, i a quatre exconsellers també a l'exili, que cometen "frau de llei" en  la demanda presentada a Bèlgica contra el jutge instructor de l'1-O, Pablo Llarena, per exigir-li "responsabilitat civil". La demanda, presentada el setembre passat en un jutjat belga, es fonamentava en unes declaracions a la premsa en què el magistrat Llarena va dir que els processats per rebel·lió no eren "presos polítics". La sala ha observat un "frau de llei", perquè considera que es vulnera el seu "dret a la presumpció d'innocència". Considera també que l'advocat que va presentar la demanda, Gonzalo Boye, ho fa per un "subterfugi", cosa que també suposaria "un evident frau de llei".

Tot i així, la sala ha considerat que aquest "frau" no pot concloure que Puigdemont, els exconsellers o la jutge belga que ha tramitat la demanda hagin comès cap delicte, "independentment de les finalitats perseguides". Entre aquestes "finalitats", els magistrats esmenten "inquietar la independència del magistrat demandat" i "menysprear els tribunals espanyols". Els magistrats afegeixen que l'actuació de la jutge belga "no pot de cap manera ser considerada delictiva ni correspondria als tribunals espanyols enjudiciar-la". Per això també van rebutjar ara fa unes setmanes tramitar les querelles presentades per l'extrema dreta contra la jutge belga, que l'acusaven de "rebel·lió, prevaricació i usurpació de funcions públiques".

La sala va assegurar aleshores que els querellants, entre els quals hi havia Vox, pretenien aplicar les normes processals i els criteris establerts en el dret espanyol respecte a la inadmissibilitat de les demandes, "prescindint olímpicament de la regulació que hi pugui haver sobre això en el dret belga, que ni tan sols esmenten". 

Una mala traducció

Els demandants contra Llarena, encapçalats per l'advocat Gonzalo Boye, van cometre un error quan van traduir les declaracions del jutge instructor al francès. Un error que van admetre i corregir poc després. L'Audiència Nacional va concloure al gener que a Boye no se'l podia acusar de falsedat documental o fals testimoni, tal com exigia l'extrema dreta, perquè "la tergiversació" era fruit simplement d'un mal francès.

Concretament, les declaracions de Llarena, relacionades amb la instrucció del procés, afirmaven que es tractava de "comportaments que apareixen recollits en el nostre Codi Penal i que, amb independència de quina hagi pogut ser la motivació que hagi portat les persones a cometre'ls, si és que això ha estat així, han de ser investigats". Mentre que la demanda que va presentar Boye deia: "I si és el que s'ha produït, cal fer una investigació".

Més continguts de