Colau: "Si som aquí per l'1-O, hi hauria d'haver milions de persones"

MadridEl judici al Procés, en directe

"Se'm trenca l'ànima de veure el senyor Jordi Cuixart avui aquí en situació de presó preventiva, com la resta d'acusats. Si som avui aquí per l'1-O, hi hauria d'haver milions de persones". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aprofitat la seva declaració com a testimoni en el judici al Procés al Tribunal Suprem per criticar la situació de presó preventiva dels presos i denunciar la presó, les càrregues policials de l'1-O com la situació d'"excepció" i "alarma social" que van generar els escorcolls policials el 20-S. Colau ha defensat que "l'1-O no va ser de cap institució", sinó que va ser de milions de ciutadans "autoorganitzats". Al seu parer, es podia fer un "paral·lelisme" amb la "desobediència civil" que ha practicat durant anys abans d'accedir a les institucions. "Va ser una mobilització pacífica, però determinada per exercir els drets fonamentals", ha dit defensant el referèndum com una protesta social tant d'independentistes com de persones que no ho són, igual que l'aturada de país del 3-O.

Colau ha volgut incidir en tot moment en les càrregues policials i, després de la declaració d'ahir dimecres de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría –en què es van desvincular de l'operatiu policial–, ha assegurat que "no es podien produir per iniciativa espontània", sinó que calia "una instrucció política". "La gent té dret a conèixer la realitat", ha afegit recordant que va trucar al llavors delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, per demanar-li que s'aturessin les càrregues policials. De fet, ha puntualitzat que l'Ajuntament de Barcelona va decidir donar "suport polític" a l'1-O després de la suspensió per part del Tribunal Constitucional però "sense posar en risc cap funcionari" perquè entenien que "no estaven suspesos els drets i llibertats". Ha relatat una reunió amb Carles Puigdemont i ha donat a entendre que l'administració de la Generalitat també ho entenia així.

L'"excepcionalitat" del 20-S

Sobre el 20-S, Colau ha confrontat les "mobilitzacions pacífiques" dels ciutadans enfront de les actuacions "anòmales" per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Ha assegurat així que va fer crides a la "mobilització pacífica i democràtica" durant els escorcolls a la conselleria d'Economia perquè "els drets fonamentals i les institucions" podien "estar en perill".

"La sensació general era d'excepcionalitat i d'alarma social", ha afirmat davant les preguntes de Vox, a qui ha lamentat haver de respondre per tractar-se d'un grup que "atempta contra drets fonamentals", sempre apuntant a la policia. Ha volgut remarcar, especialment, l'intent de la Policia Nacional d'entrar a la seu de la CUP sense un requeriment judicial. És més, ha negat violència per part dels manifestants en les diferents protestes a Barcelona i ha detallat un informe que ha presentat l'Ajuntament de Barcelona en què detalla que no es van registrar desperfectes especials de mobiliari ni alternacions en els serveis de neteja entre el 20 i el 21 de setembre, a part de 80 tanques.

Domènech: "L'Estat havia entrat en una lògica de guerra"

Ja a la tarda ha declarat com a testimoni l'exlíder d'En Comú Podem al Congré. Xavier Domènech ha criticat l'actuació de l'Estat durant el 20-S i ha defensat que va fer crides a la mobilització. "L'Estat havia entrat en una lògica de guerra i el mínim democràtic era mobilitzar-se", ha dit durant la seva declaració. Domènech –proposat de testimoni per Vox- ha dit que ell no hi era però que li van explicar que l'ambient era pacífic i ha posat com a exemple que la seva parella hi va assistir amb el seu fill de 4 anys. "La meva dona hi va anar i no el va convocar ningú dels que estan en aquesta sala", ha remarcat. Domènech ha defensat el referèndum i l'ha definit com l'acte "d'autoorganització" i "d'afirmació de la sobirania nacional més magnífica de la nostra història".