Junqueras i la poltrona de Marchena

Denuncia la "cadira buida del diàleg" davant l'interlocutor que li posa l'Estat: el jutge

Segueix el judici al Procés en directe

Oriol Junqueras es posa bé l'americana mentre el personal del Tribunal Suprem ajusta el micròfon pel qual parlarà. Es gira un moment i somriu a la bancada del públic, des d'on el miren, entre d'altres, la seva dona i alguns dels seus col·laboradors, que en la següent hora i mitja el veuran d'esquena. Ell somriu. Està a punt de fer una cosa que li agrada molt i fa temps que té prohibit: parlar. 

Junqueras es presenta com un "pres polític" i recorda que "votar no és un delicte"

Ell mateix ho reconeix, quan porta gairebé una hora d'intervenció i apuja el to: "Si en algun moment poso massa passió en les meves explicacions, perdonin, és que porto un any i mig sense poder parlar i sempre m'ha agradat molt". El públic riu, i davant seu Manuel Marchena, el president del Tribunal, se'l mira hieràtic. Des de la bancada de l'acusació popular, Javier Ortega Smith, advocat de Vox, serra les dents. L'altre controla un badall.

Junqueras ha inaugurat avui el torn d'interrogatoris denunciant la seva situació i oferint una alternativa: el diàleg, que mai ha deixat d'estar sobre la taula.  L'exvicepresident rememora el Procés des del principi, amb una tranquil·litat en el to que, si l'ambient no fos una sala del segle XVIII, qualsevol pensaria que està responent a una entrevista en què li fan recordar qui és, d'on ve i què vol. 

Forn nega ordres als Mossos i els desvincula del seu "compromís polític" amb l'1-O

"La cadira del diàleg" és un dels conceptes clau. Explica, des de la sentència de l'Estatut, que ha estat buida per part de l'Estat. Ho repeteix diverses vegades, però resulta una evidència: l'única cadira que li ha posat davant és la poltrona del jutge Marchena, a pocs metres. 

Marchena ha començat la sessió dient que no permetrà disquisicions ideològiques però permet que Junqueras s'agradi amb expressions que els habituals als seus mítings han escoltat infinites vegades. "Nosaltres no som independentistes, estem independentistes", afirma, abans de detallar per què diferencia entre el verb 'ser' i 'estar'. Té missatges per als espanyols ("Sempre dic que estimo Espanya"), per a l'independentisme i per a tothom: sap perfectament que la càmera l'enfoca, com feia un any i mig que no passava. 

Respondre o no a la Fiscalia: Les diferents estratègies de les defenses en l'arrencada de les declaracions

El jutge se'l mira impertèrrit. Els membres del Tribunal Suprem es debaten entre els que trien el puny per aguantar-se la barbeta i els que ho fan amb el palmell de la mà. El president del tribunal cau poc en l'acomodació: es toca la barba, toca el micròfon, però no deixa de mirar de fit a fit Junqueras, sense cap expressió facial que permeti descobrir si està esperant a la sentència per respondre tot el que diu l'exvicepresident, ja contundent des de la primera afirmació: "Soc un pres polític". 

Després d'una hora anant als bàsics del Procés, el seu advocat, Andreu Van den Eynde, està a punt d'entrar en matèria: entra en els dies d'octubre del 2017. Marchena ha dictat recés, i Junqueras, a gust, lamenta: "Llàstima, ara que anàvem llançats..."

Més continguts de