JxCat, ERC i la CUP s'encallen en la resolució al ple per respondre a la sentència

Ara per ara no hi ha prevista cap votació dijous, només la compareixença del president Torra

Q.BERTOMEU / N.ORRIOLS / X.TEDÓ / M.TORO

Segueix en directe totes les mobilitzacions i reaccions a la sentència

Sense acord. La proposta de resolució que estaven negociant JxCat, ERC i la CUP per respondre a la sentència del Tribunal Suprem està encallada. Ara per ara, només hi ha prevista una compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, dijous al ple, en el qual no es preveuen votacions, tal com va avançar El Periódico. Segons diverses fonts coneixedores de la negociació, consultades per l'ARA, el problema rau en el format del ple i en incloure termes com "autodeterminació" i "sobirania", dos conceptes que situarien la mesa i el president del Parlament, Roger Torrent, en el punt de mira del Tribunal Constitucional. La setmana passada, l'alt tribunal va requerir a tots els membres de la mesa que havien de prohibir la tramitació de qualsevol resolució que desenvolupés l'autodeterminació. Els membres de JxCat es van negar a signar la notificació i Torrent va afirmar que "no censurarà" cap proposta. En les properes hores seguiran negociant. 

Fonts de JxCat asseguren que els republicans volen evitar incloure l'autodeterminació en la proposta de resolució i que volen centrar la resolució en rebutjar la condemna als empresonats i el diàleg amb l'Estat. De fet, fonts de JxCat també admeten que la sentència sobre l'1-O, que situa el Parlament en un lloc clau de la "sedició", i l'avís del Tribunal Constitucional compliquen les coses a la mesa.

Des del partit republicà neguen rebutjar una votació sobre l'autodeterminació al ple. Fonts de l'entorn del president del Parlament, Roger Torrent, afirmen que s'han cenyit a convocar el ple que ha demanat Quim Torra. Segons el reglament, el president pot demanar comparèixer a la cambra, però en aquest format no es preveuen votacions. Les mateixes fonts assenyalen que si Torra preferia un altre tipus de ple que inclogués votacions podria haver demanat un debat específic –el reglament el faculta per fer-ho–, però no ho ha fet –remarquen–. . 

Fonts d’Esquerra confirmen que no hi ha acord encara amb la proposta de resolució, però asseguren que s’està "negociant" i confien en que hi pugui haver un pacte, si no és pel ple d’aquest dijous, almenys de cara a la setmana que ve. Malgrat tot, no descarten que, si s’arriba a un pacte "a contrarellotge", es pugui acabar fent alguna votació dijous. ERC no vol entrar en si el problema és que en la resolució hi aparegui un concepte o un altre, però assegura que són partidaris de no assumir "certs riscos si no ha de ser per anar a fer alguna cosa que valgui la pena com ja es va fer fa dos anys".

La setmana passada en la sessió de control al ple, el president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar que la resposta a la sentència es debatria al Parlament i seria el ple el que "prendria una decisió" sobre la "iniciativa política" que ha d'emprendre el Procés. 

El diputat de la CUP Vidal Aragonès ha reclamat aquest dimarts que, al marge de la compareixença de Torra al Parlament, que no considera "central", es puguin votar propostes de resolució a ple. "El moment actual no és perquè comparegui el president, no es tracta d'això", ha explicat, i ha dit que el que cal és una proposta "conjunta" de totes els forces contràries a la sentència –s'ha referit a les formacions independentistes i als comuns– per donar una resposta "a l'altura del país i del que va expressar el poble" a les mobilitzacions.  "Vam tenir un poble absolutament alçat ahir i les forces democràtiques han d'estar alçades també al Parlament", ha demanat. Tot i això, la Mesa del Parlament, reunida aquest dimarts, ja ha rebutjat poder presentar propostes de resolució.

En aquest sentit, avisen que no accepten la "intervenció repressora" de l'Estat i defensen "dir el que es pensa" al Parlament. Tot i això, els cupaires no han volgut detallar quines línies seguiria aquesta proposta de resolució ni la resposta institucional a la sentència perquè no es volen "avançar" a les converses. "És fonamental que es pugui expressar en termes democràtics i parlar d'autodeterminació i sobirania; si s'assumeix que no, que ens expliquin per a què serveix el Parlament", ha insistit.

Iniciativa pròpia d'ERC

De fet, ERC ha fet pública aquest dimarts a iniciativa pròpia una moció de rebuig de la sentència que es votarà en un ple convocat per la setmana que ve, que és ordinari. Asseguren que aquesta moció "en cap cas vol substituir" la resolució conjunta que s’està negociant, però consideren que si que pot ser una "guia". El text que ha presentat el partit d’Oriol Junqueras carrega contra la sentència, el Suprem i el jutge Manuel Marchena, però no expressa cap full de ruta cap a la independència que, a priori, pugui generar un conflicte amb el Constitucional. La moció titlla el judici "d’arbitrari i esbiaixat" i "un autèntic atemptat contra el dret a un procés just i equitatiu", però evita situar les institucions catalanes en conflicte amb la llei vigent. Sobre el futur de Catalunya, la moció aposta per instar el Govern a exigir a l’Estat "reprendre el diàleg entre la Generalitat i el govern central per trobar una solució política a un problema polític".

A la Diputació de Barcelona, sí; als ajuntaments, la CUP es desmarca

La situació al Parlament dista del que passa a la Diputació de Barcelona, on JxCat governa amb el PSC. En aquesta institució, els postconvergents han pactat amb els republicans un text on rebutgen la sentència i mostren el "compromís" amb l'autodeterminació. Precisament el que encalla la negociació al Parlament, que està en el punt de mira del TC. Està previst que es voti la moció en un ple extraordinari dijous, a la mateixa hora que el president de la Generalitat ha de comparèixer al ple del Parlament. En aquest text no hi ha participat la CUP, ja que no té representació a la Diputació de Barcelona. 

El text de l'ens provincial també crida a l'adhesió de la institució a "totes les mobilitzacions" de rebuig a la sentència i referma el "caràcter pacífic i no violent" de l'independentisme. Finalment, també emplaça l'ens a "treballar conjuntament" amb el Parlament i el Govern i a participar en una "assemblea d'electes a favor dels drets polítics i la llibertat". Caldrà veure si la moció té algun efecte en el govern de la Diputació, que comparteixen PSC i JxCat. L'acord entre les dues formacions, però, deixava al marge les qüestions relacionades amb el Procés.

La CUP, segons ha pogut saber l'ARA, ha demanat a les assemblees locals que tenen representació als ajuntaments que votin en contra d'aquest text als plens i que si consideren que la gent no entendrà el seu posicionament s'abstinguin. Els anticapitalistes han aconseguit que s'incorporin algunes esmenes al text, però no han pogut fer que s'elimini del text la referència a l'assemblea de càrrecs electes. 

Es tracta del sisè punt en què s'aprova "posar-se a disposició del Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya, i comprometre'ns a convocar-nos per participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d'electes a favor dels drets polítics i la llibertat". La CUP considera que aquest nou espai presenta moltes ombres perquè no se sap quina és la seva funció o els seus objectius i per tant no el poden validar. Un aval, en qualsevol cas, que els cupaires deixen clar que no pot venir del secretariat nacional, sinó que ha de ser validat per la militància.  

Més continguts de