Rastres 'sediciosos' en el relat del Suprem

Eleva el 'cas Junqueras' al TJUE descrivint el 20-S i l'1-O com a incidents d'ordre públic

La resolució del tribunal del Procés per la qual s'eleva al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 'cas Junqueras' –la prohibició d'acudir a jurar o prometre l'acta d'eurodiputat el 17 de juny del 2019 davant la Junta Electoral Central– conté set línies suggerents. 

En altres termes, com si es tractés d'una novel·la d'Arthur Conan Doyle –el creador del famós detectiu Sherlock Holmes–, aquestes línies potser aporten pistes de per on van les deliberacions en curs dels set magistrats del tribunal. Perquè reunions sobre la sentència, com les 'meigas', 'haberlas haylas'. 

La importància d'aquestes línies és que són descripcions de collita pròpia, és a dir, no són atribuïdes a la interlocutòria a les acusacions.

En efecte, a la pàgina 5 de la interlocutòria es poden llegir aquests dos paràgrafs sobre l'1-O i el 20-S: "La celebració del referèndum va estar presidida per una àmplia mobilització ciutadana. Es van produir incidents dels quals es van derivar lesions patides per ciutadans i agents de l'autoritat que tractaven de complir l'expressa prohibició judicial de celebració d'aquest referèndum", assenyala sobre l'1-O. 

I a continuació, sobre la concentració del 20-S davant la seu de la conselleria d'Economia, rambla de Catalunya 19-21, la resolució descriu així el que va passar: "Amb anterioritat a aquestes dates, el 20 de setembre del mateix any es van succeir mobilitzacions de milers de persones que volien obstaculitzar la pràctica de detencions i escorcolls que havien estat acordats per l'autoritat judicial". 

Rastres que il·lustren, com qui no vol la cosa, sobre el camí que segueixen les deliberacions en curs, ¿sobre les qualificacions jurídiques de sedició i rebel·lió? 

I, per cert, les paraules 'violència' o 'fets violents' brillen per la seva total absència en la resolució, si més no de manera obliqua o lateral.

La interlocutòria deixa clar que no es tracta d'una consulta sobre la totalitat del procediment del Procés.

"L'objecte de la qüestió prejudicial se suscita a la peça de situació de privació de llibertat. El tractament processat és autònom, tot i que sempre en relació de dependència amb la causa principal", assenyala. I raona: "Està relacionada amb la concessió d'un concret permís penitenciari de sortida de naturalesa extraordinària. D'aquí que no condicioni el contingut del nostre pronunciament a l'hora de donar resposta a la pretensió acusatòria que s'exerceix".

Però restringir el cas Junqueras a la denegació del "permís penitenciari" –decisió adoptada pel tribunal– és fomentar una certa confusió. 

Perquè en la remota possibilitat –certament molt remota però possibilitat teòrica– que el TJUE considerés que Junqueras va adquirir la immunitat parlamentària al ser elegit el 26 de maig del 2019 i que no podia ser enjudiciat, condemnat i executada la sentència per fets anteriors a la seva elecció sense sol·licitud de suplicatori al Parlament Europeu, què passaria? Ja ha sigut enjudiciat. Per tant, això és un fet. Però, en canvi, no se'l podria condemnar. Per tant, reduir la qüestió a la denegació del "permís penitenciari" és arranjar el problema de la immunitat i els seus efectes potencials, encara que teòrics, sobre el procediment.

La interlocutòria justifica la presó preventiva en el perill de fuga i consagra "l'absència de tota voluntat per al senyor Junqueras per romandre a disposició d'aquesta sala".

No obstant, és un fet que Junqueras no s'ha sostret a l'acció de la justícia espanyola i, com demostra el cas de Carles Puigdemont i altres exconsellers, podria haver-ho fet.

El tribunal del Procés vincula el perill de fuga amb el rebuig d'Alemanya a l'entrega de Puigdemont i la decisió de Bèlgica de considerar invàlida l'euroordre per la falta d'una ordre de detenció nacional.

En el primer cas, el magistrat instructor Pablo Llarena va desistir de l'entrega de Puigdemont només pel delicte de malversació i, en el segon cas, va defugir –ni tan sols va desestimar– la petició de la Fiscalia de reenviar la sol·licitud a Bèlgica un cop es dictés l'ordre de detenció nacional.

Pel que fa a l'aspecte tècnic de la qüestió prejudicial, experts consultats assenyalen que la interlocutòria dictada pel Suprem s'aparta del model de preguntes que el TJUE espera en una qüestió prejudicial.

"Al TJUE l'irriten especialment aquest tipus de preguntes laberíntiques, plenes d'arguments subordinats i hipòtesis alternatives, que busquen condicionar el pronunciament", va assenyalar un dels experts consultats per l'ARA.

Més continguts de