Sobre com Vox Pot ajudar (sense voler) els acusats

L'argumentari de l'extrema dreta ajudarà a transmetre la idea d'un judici polític

Els judicis tenen un component dramàtic molt important. No en va, als Estats Units són programes molt seguits per la televisió, i des de Perry Mason matèria seriòfila i també cinèfila de primera classe. Els nord-americans són especialistes en detectar els escenaris amb una forta potència narrativa, i les estrades de les sales del tribunal són uns dels seus preferits. Encimbellen els herois i enfonsen els perdedors. Es valora, sobretot, la capacitat de sorprendre, de forçar un gir de guió, de deixar l’altre descol·locat. Com en el futbol, tot pot canviar per un petit detall, un error no forçat o una genialitat. Veurem centenars d’hores de judici. Però en la nostra memòria només retindrem com a màxim un o dos moments. Quins seran? No se sap. Aquesta és la gràcia.

En el cas del judici de l’1-O la incògnita principal és com s’enfronta la maquinària judicial espanyola, acostumada a fer i desfer sense miraments, a un procés amb una forta càrrega política que serà escrutat per mitjans de tot el món. L’obsessió de Marchena i dels fiscals serà circumscriure el judici a una qüestió tècnica, purament jurídica, despullant-lo de qualsevol càrrega ideològica. Però ja podem avançar que aquesta serà una missió impossible. A diferència de qualsevol altre judici anterior, els acusats no es representen a ells sols, sinó que tenen al darrere el suport directe de 2,3 milions de votants catalans i la simpatia de molts més fins a conformar una àmplia majoria social catalana. No és comparable, per posar un exemple recent, amb el cas Otegi.

Quan parli Junqueras, no ho farà com un presumpte delinqüent que intenta defensar-se d’un delicte, sinó com un representant polític que ha actuat d’acord amb els seus ideals i el suport electoral que va obtenir a les eleccions. I ho va fer sense recórrer a la violència i fent servir mecanismes estrictament parlamentaris.

En aquest punt l’acusació popular exercida per Vox ajudarà a transmetre la idea d’un judici polític. L’argumentari de l’extrema dreta no posarà l’accent en els fets sinó en les intencions, i com que la unitat d’Espanya és per a ells, més que un fet legal, un fet natural inqüestionable, conduiran el debat al terreny que més afavoreix els independentistes: el de les creences i les conviccions polítiques. A més, quan Javier Ortega Smith interrogui Mariano Rajoy o Cristóbal Montoro, ho farà com si fos un fiscal, amb la intenció d’acusar-los de traïció per no haver actuat abans: no s’ha de descartar fins i tot que surtin d’allà querellats per l’extrema dreta. En aquell moment, la bola s’haurà fet tan grossa, el procés serà tan immanejable i Europa estarà tan atònita que el tribunal haurà d’acceptar la realitat: que és un judici polític.