El Suprem impedeix que Junqueras surti de la presó per prometre la Constitució i ser eurodiputat

Alerta del risc que vagi a Brussel·les, tot i que el Parlament Europeu es constitueix a Estrasburg

El tribunal del judici del Procés ha denegat aquest divendres un permís a Oriol Junqueras per assistir dilluns al Congrés a la sessió de promesa de la Constitució per ser eurodiputat. Es tracta d'un pas imprescindible per assolir el càrrec de ple dret, de manera que el president d'ERC no podrà recollir les seves credencials ni anar al Parlament Europeu el dia que ho facin la resta d'electes. Amb tot, la sala segona del Suprem puntualitza que aquesta decisió no és "irreversible", sinó un "ajornament temporal" fins que "desapareguin els obstacles que impedeixen l'efecte adquisitiu de la condició parlamentària". Recorda que de la Llei Orgànica del Règim Electoral General i el reglament del Parlament Europeu es desprèn que no és necessari assolir la condició d'eurodiputats a la primera sessió, sinó que queda "vacant" l'escó però la titularitat dels electes no "s'extingeix".   

Aquests obstacles el tribunal especifica que tenen a veure amb el "desenllaç del procés judicial", que recorda que va quedar vist per a sentència dimecres i que està en la "fase inicial de deliberació". Per tant, diu implícitament que si no hi ha una condemna que inhabiliti Junqueras per a càrrec públic podrà ser eurodiputat més endavant. Una altra alternativa seria que s'aixequés la situació de presó preventiva que pesa contra l'encara diputat al Congrés, que és un element fonamental pel qual el Suprem ha decidit no permetre l'assistència a l'acte de promesa de la Constitució. 

L'adquisició de la condició d'eurodiputat i totes les prerrogatives que això suposa, entre elles la immunitat, es produeix en la sessió de dilluns i amb la remissió per part de la JEC al Parlament Europeu de la llista definitiva dels representants que han promès el càrrec. Però els eurodiputats també han de fer uns tràmits que consisteixen en signar uns documents conforme no hi ha cap incompatibilitat per assolir el càrrec, i no està estipulat que necessàriament hagi de ser a Brussel·les, tot i que el Suprem ho dona per fet. Els magistrats també subratllen en la interlocutòria la fase d'acudir a la sessió constitutiva del Parlament Europeu que té lloc a Estrasburg el 2 de juliol, tot i que els jutges han passat per alt la ubicació d'aquest acte i han donat per fet que és a Brussel·les, una de les ciutats de l'exili independentista.

"El desplaçament a Brussel·les del senyor Junqueras posaria en un perill irreversible la fi del procés [judicial]. Brussel·les, a més, és el lloc on un dels processats en rebel·lia [Carles Puigdemont] diu que ha instal·lat la seu del govern de la república catalana a l'exili, la presidència de la qual encarnaria. I així ho publicita a la web i totes les trobades personals que manté amb líders polítics", argumenta el Suprem. Els jutges creuen que l''autorització per anar al Parlament Europeu implicaria una "pèrdua de control jurisdiccional sobre la mesura cautelar que l'afecta des del mateix moment que l'acusat abandonés el territori espanyol". Una situació diferent de la de Joaquim Forn, a qui es va concedir anar a l'Ajuntament de Barcelona aquest divendres i dissabte per ser regidor. 

Amb aquesta decisió el Suprem dona la raó a la Fiscalia, que ja s'oposava a aquest permís adduint que fer-ho suposaria que entrés en vigor la immunitat de Junqueras com a europarlamentari i implicaria demanar un suplicatori al Parlament Europeu per continuar amb la causa judicial. És a dir, el mateix que va rebutjar sol·licitar al Congrés i el Senat en el cas de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, el mateix Junqueras i també Raül Romeva. El Suprem no és tan explícit en aquest sentit i no cita aquesta interrupció en el desenvolupament del procediment judicial, per bé que deixa dit que cal "assegurar la fi del procés penal". 

En canvi, l'Advocacia de l'Estat apostava perquè es permetés a Junqueras acudir a la sessió de dilluns però que se'l suspengués en aplicació de l'article 384bis de la llei d'enjudiciament criminal, amb el qual ja se'l va suspendre com a diputat al Parlament primer i al Congrés després. Ja en aquest últim cas Manuel Marchena i els sis altres jutges del tribunal van preferir no endinsar-se en aquesta fórmula per suspendre els diputats presos, i ara també ha buscat un altre recurs. 

El BOE proclama Puigdemont, Comín i Junqueras com a eurodiputats electes

Els que també es troben amb impediments per recollir l'acta d'eurodiputats són Carles Puigdemont i Toni Comín, que estan obligats a assistir a la sessió de dilluns al Congrés per prometre la Constitució, tal com va refermar aquest dijous la Junta Electoral Central. Els candidats de Lliures per Europa (Junts) van reclamar al Suprem que aixequés l'ordre de detenció en territori espanyol que pesa sobre ells per poder tornar i fer aquest tràmit. De moment, però, el Suprem no s'ha pronunciat. 

Un "cop contra la democràcia"

La resolució del Suprem s'ha entès des de les files d'Esquerra com un "cop contra la democràcia". El president del grup republicà al Parlament, Sergi Sabrià, ha criticat que l'Estat se "salti els resultats electorals i jugui amb el vot de moltíssims ciutadans". "Però ja no ens sorprèn res", ha assegurat, i ha indicat que els independentistes no desapareixeran i que se seguiran presentant a les eleccions. "Malgrat les seves trampes i que la decisió pesarà sobre l'estat espanyol, no defallirem", ha reblat. Sabrià també ha asseverat que Junqueras recorrerà la decisió en súplica al Suprem i que no es descarta que el litigi acabi a la justícia europea, però abans hauria de passar pel Tribunal Constitucional, que caldrà veure si pot emetre algun veredicte abans de dilluns.

Carles Puigdemont també s'ha mostrat escandalitzat per la decisió del Suprem i ha assegurat que és una "demostració descarada de la manipulació i l'arbitrarietat per alterar els resultats electorals". El cap de files del PNB al Congrés, Aitor Esteban, també ha carregat contra la resolució i ha assenyalat que és "increïble i inacceptable en un estat que presumeix ser de dret". 

Més continguts de