Què va fer el Govern per l'1-O segons el Suprem?

Creu provat que diversos consellers van desviar fons i derogar lleis vigents per la via dels fets

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés]

La sentència del Tribunal Suprem considera que els exconsellers del Govern Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Joaquim Forn van cometre un delicte de sedició. Deixa fora d'aquest tipus penal els extitulars de Justícia Carles Mundó, l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs i l'exconseller de Cultura Santi Vila. Per què considera provat que va ser així? El veredicte judicial declara "raonablement provat" durant el judici que se'ls pot atribuir –també a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell– que van lesionar els béns jurídics protegits per la sedició, que són, segons el Tribunal Suprem, el "compliment de la legalitat" i "l'acatament de les decisions legítimes de l'administració" o el poder judicial. Com? Segons la sala que presideix Manuel Marchena, ho van fer a través de "comportaments tumultuaris", amb "episodis violents" i "en tot cas fora de les vies legals", la qual cosa va comportar una "derogació de la legalitat i una obstrucció del compliment de les ordres jurisdiccionals". 

Pel que fa al comportament dels membres del Govern condemnats per sedició, en concret, la sentència els atribueix la "derogació de fet de lleis vigents i vàlides" per "la substitució d'altres no vàlides i la mobilització de ciutadans amb comportaments tumultuaris obstaculitzadors de l'execució d'ordres judicials". "Els és objectivament imputable com a col·lectiu, com a garants del bé jurídic protegit", diu la sentència, que els considerava responsables, com a membres d'un executiu, de complir amb la legalitat. 

La reunió amb la cúpula dels Mossos del 28 de setembre

El veredicte judicial dona rellevància a la reunió que van mantenir l'expresident Carles Puigdemont, Junqueras, Forn i la cúpula dels Mossos d'Esquadra el 28 de setembre, on la policia catalana va advertir de possibles "enfrontaments" amb els cossos de seguretat l'1 d'octubre del 2017. La sentència remarca que l'executiu va continuar amb el referèndum. "Malgrat conèixer les instruccions contingudes en la interlocutòria de 27 de setembre del 2017 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els mandats del Tribunal Constitucional que hem estat citant, es va transmetre la decisió de seguir endavant amb el referèndum. Això va donar lloc a l'advertència del senyor Josep Lluís Trapero, cap policial dels Mossos, de la possible concurrència a la votació de 2 milions de persones, amb el risc subsegüent greus incidents entre agents policials i ciutadans", diu la sentència. 

Els Mossos no només van permetre l'1-O sinó que hi van "col·laborar", segons el Suprem

En tot cas, matisa que la sedició no implica "la realització personal d'un acte material que suposi l'alçament públic i tumultuari", sinó que es tracta d'un delicte que el que és "rellevant és situar-se en les vies de fet, promoure des de la pròpia responsabilitat l'incompliment de les resolucions administratives i judicials".

Les despeses del referèndum, sufragades pel Govern

També atribueix a Junqueras, Forn, Turull, Romeva i Bassa el delicte de malversació de fons públics –deixa fora Rull, Mundó, Borràs i Vila–. "Les despeses del referèndum relacionades amb la publicitat institucional, organització de l'administració electoral, confecció del registre de catalans a l'exterior, material electoral, pagament d'observadors internacionals i aplicacions informàtiques, són expressius de la conscient i voluntària desviació de destinació dels fons públics [per fer el referèndum]", diu la sentència.

Segons la sala que presideix Marchena, aquestes despeses eren "alienes a qualsevol fi públic lícit" i es van ordenar sense cobertura pressupostària. "Van ser canalitzats a través de l'estructura dels departaments de Vicepresidència i Economia, Presidència, Exteriors, Treball, Salut i Cultura", diu el veredicte judicial.

Per què deixa fora, però, alguns consellers? Afirma que durant el judici "no ha quedat acreditat que els consellers haguessin posat l'estructura dels departaments que dirigien al servei de despeses concretes justificats per a la celebració del referèndum il·legal". Alguns d'ells, segueix el veredicte judicial, van al·legar que van donar ordres específiques per a la no aplicació de partides pressupostàries a la consulta prevista per al dia 1 d'octubre. 

Pel que fa als exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, se'ls atribueix un delicte de desobediència. Consideren que com a consellers, també la resta, van ignorar les peticions del Tribunal Constitucional d'aturar el referèndum. La sentència estableix que el Govern va incórrer en aquest delicte perquè "es van negar obertament a donar el degut compliment a les resolucions judicials". "La principal font de prova per acreditar la contínua desatenció per tots ells als mandats del Tribunal Constitucional està constituïda per fonts d'accés públic, principalment el diari del Parlament i els butlletins oficials de l'Estat i la Generalitat", afirma el veredicte judicial sobre els tres exconsellers fora de la presó. 

Més continguts de