El Suprem considera que la resistència no-violenta també entra dins dels preceptes de la sedició

Marchena afirma que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es van veure "obligades" a fer servir la força

[Segueix l'última hora de la sentència del Tribunal Suprem al Procés amb totes les reaccions]

El referèndum de l'1 d'octubre del 2017 és la peça clau a l'entorn de la qual va girar el judici al Procés. La violència –dels manifestants, segons la policia estatal, i dels agents segons les defenses– va marcar la declaració durant setmanes de testimonis de tot tipus. El tribunal conclou que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil "es van veure obligades a l'ús legítim de la força" davant "l'actitud tàcticament predisposada dels que es van situar a les entrades dels centres" de votació. El delicte de sedició, explica la sentència, queda cobert "quan el simple requeriment als que continuaven aglomerats passa a un necessari intent d'anul·lar la seva oposició". "També quan els agents han de claudicar i desistir de complir l'ordre judicial dels que són portadors davant la constatada actitud de rebel·lia i oposició a la seva execució per un conglomerat de persones en clara superioritat numèrica".

Fins i tot arriba a citar l'apel·lació del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, a la resistència no-violenta. El tribunal considera que encara que s'accepti que les mobilitzacions s'emmarcaven en la no-violència han de ser considerades delicte de sedició. "En aquest escenari, encara que no es faci un pas més, és per si sola apta i idònia per satisfer les expectatives típiques del delicte de sedició".

Pel que fa als testimonis durant el judici –137 policies de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional van passar per la sala segona del Tribunal Suprem i també ho van fer una vuitantena de votants–, ni la versió d'uns ni la dels altres –totalment oposades– s'han pres en consideració per part del tribunal, segons expliquen els magistrats en la sentència.

"La sala ha proclamat el judici històric sense tenir en compte la versió excloent dels testimonis que van declarar al voltant del que va succeir als centres de votació el dia 1 d'octubre. Cap d'ells ha estat pres com a testimoni de referència per construir el judici d'autoria", expressa el tribunal en la sentència. Els centenars de testimonis que van declarar van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional", afegeixen els magistrats.

Així, exclou les "mirades d'odi" que nombrosos policies van dir haver notat per part dels votants de l'1-O i el jutge reconeix que "la versió de molts dels agents va quedar en entredit en observar el contingut dels vídeos", però també les vivències "subjectives" dels votants per la memòria "selectiva". És precisament en el cas de les contradiccions dels votants que el tribunal s'esplaia en la sentència, enumerant el cas, per exemple, de Pere Font, que va afirmar que se li van acostar dos policies, el van agafar pels testicles i el van aixecar fins a deixar-lo caure, tot i que va acabar sent atès per una contusió al genoll.

Més continguts de