El TC desestima la recusació de Forcadell contra Llarena que el Suprem ja havia rebutjat

També declara nul·les les resolucions del Parlament per investir Puigdemont president

El judici al Procés, en directe

El ple del TC ha decidit avui per unanimitat no admetre per prematur el recurs d'empara presentat per l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, contra la interlocutòria del Tribunal Suprem que va rebutjar la recusació del magistrat Pablo Llarena. Al recurs al TC, Forcadell considerava que s'havia vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva, a un procés amb totes les garanties, a la defensa i a un jutge imparcial. 

La defensa de Cuixart, al tribunal del Procés: "No existeix el dret fonamental a la unitat territorial"

El 6 de juny  Llarena va rebutjar de ple –ell mateix– la recusació plantejada per Forcadell per "extemporània" i per "frau processal". El procés no va tenir més recorregut i no es va portar a la sala d'apel·lacions del Suprem perquè el mateix Llarena ho va impedir, tot i l'intent de les defenses. 

El jutge va sostenir llavors que l'incident perseguia la inhabilitació dels integrants de la sala penal del Suprem per al posterior judici del cas, ja que, si s'hagués tramitat la recusació, aquests jutges haurien hagut de revisar prèviament gairebé tota la feina de l'instructor, cosa que hauria compromès la imparcialitat de la majoria del tribunal per a l'enjudiciament del cas. El resultat hauria sigut "una fallida completa de la competència enjudiciadora de la sala", segons recollia la interlocutòria de Llarena.

"Als acusats se'ls ha assimilat a terroristes": les frases destacades dels advocats dels presos

Així mateix, el TC ha declarat inconstitucionals i nul·les les resolucions del Parlament que proposaven investir president Carles Puigdemont. El ple del Parlament va reconèixer el 28 de març el dret de Puigdemont, Jordi Turull i Jordi Sànchez a ser investits després de ser vetats pels tribunals espanyols. Les resolucions, que recorden a l'Estat que l'ONU l'havia instat a respectar els seus drets polítics, van ser presentades conjuntament per JxCat, ERC i la CUP.

El TC va suspendre només un mes més tard definitivament la candidatura de Puigdemont a la investidura anant un pas més enllà, i no només es va limitar a vetar una investidura a distància com va fer al gener, sinó que va barrar el pas perquè fos investit per la via de la reforma de la llei de presidència. Per unanimitat, el ple va assenyalar que actuava per "qüestions d'interès general" i davant la possibilitat que Puigdemont pogués tornar a ser nomenat candidat.

Més continguts de