Marchena reivindica la unitat de l'Estat i nega el dret d'autodeterminació de Catalunya
La defensa de Cuixart havia al·legat durant el judici que la protecció de les fronteres no podia passar per sobre dels drets fonamentals
Barcelona[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència]
La defensa del líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, va al·legar durant el judici de l'1-O que "la voluntat de protegir sigui com sigui la indissolubilitat territorial espanyola" no pot comportar "una vulneració massiva de drets fonamentals". En la sentència, el Tribunal Suprem (TS) tracta aquesta qüestió a l'apartat de fonaments jurídics. "La defensa no té raó", respon el tribunal presidit per Manuel Marchena, que argumenta l'empara de la unitat territorial de l'Estat basant-se en una quinzena de Constitucions i insisteix en la "inexistència" del dret d'autodeterminació i el dret a decidir que durant el judici van reivindicar els acusats.
"La protecció de la unitat territorial d'Espanya no és una extravagància que singularitzi el nostre sistema constitucional", assegura l'escrit de la sentència: "La pràctica totalitat de les Constitucions europees inclou preceptes encaminats a reforçar la integritat del territori sobre el qual s'assenten els respectius estats". Així, destaca que la Constitució alemanya declara inconstitucionals els "partits" que busquin "minvar o eliminar l'ordre constitucional democràtic i la llibertat, o posin en perill l'existència de la República Federal Alemanya", mentre que la francesa del 1958 s'obre amb un precepte que proclama que "França és una República indivisible" i el president de la República "vigila pel respecte de la Constitució i assegura [...] la continuïtat de l'Estat".
També cita la Constitució italiana del 1947, que declara que "la República, una i indivisible, reconeix i promou les autonomies locals". Pel que fa a la portuguesa, en cita la Constitució del 1976, que assenyala que "l'Estat és unitari, si bé s'assenta en els principis de subsidiarietat, autonomia dels poders locals i descentralització de l'Administració Pública. El president de la República "garanteix la independència nacional i la unitat de l’Estat". També insisteix que els partits concorren a les eleccions amb respecte als "principis d'independència nacional, unitat de l’Estat i democràcia política". Amb tot, l’article set de la constitució portuguesa (que no és citat a la sentència) afirma, en l'apartat de les relacions internacionals, que es regirà pels principis d'"independència nacional, el dret dels pobles a l'autodeterminació i a la independència", així com a la "no intromissió en els assumptes interns dels altres estats".
Els magistrats del TS enumeren també les lleis fonamentals de Luxemburg, que estableix que és "indivisible", Eslovàquia (que proclama que el territori és "indestructible i indivisible" i "les fronteres només podran modificar-se mitjançant llei constitucional"), Eslovènia ("estat territorialment unificat i indivisible") i Estònia ("La independència i la sobirania d'Estònia són inalienables i intemporals. La terra, les aigües territorials i l'espai aeri d'Estònia formen un tot indestructible i indivisible". La constitució finlandesa també afirma que el seu territori és "indivisible". Amb tot, obre la porta a modificar "les fronteres nacionals" quan diu que aquest procediment requereix el "consentiment del Parlament". En el mateix sentit, Marchena cita la carta magna d'Hongria ("Només existeix una nació hongaresa, que pertany a tots conjuntament"), Letònia ("El territori de l'Estat és indestructible"), Polònia ("es constitueix com un estat unitari"), Romania ("pàtria comuna i indivisible"), i les constitucions de Bèlgica i Grècia.
"El que Cuixart denomina una sobreprotecció de la unitat territorial no va ser sinó la legítima actuació de dos òrgans jurisdiccionals (jutjat d’instrucció 13 i TSJC) per la investigació i enjudiciament d’uns fets que [...] presentaven caràcter de delicte", argumenta el tribunal: "Les ordres impartides pel Fiscal o un òrgan jurisdiccional a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat mai poden ser enteses com l’expressió patològica d’una política repressiva", conclou l'apartat.
La democràcia suposa el dret a votar, però és més que això
En l'apartat de fonaments de dret de la sentència, Marchena dedica nombroses pàgines a refutar les reivindicacions dels acusats sobre el dret a decidir, un dret "imaginari". "L'expressió 'dret a decidir' no apareix reflectida a la Constitució Espanyola ni a l'Estatut d'Autonomia, i tampoc als textos internacionals subscrits per Espanya", assevera.
"El 'dret a decidir' no té cobertura normativa", insisteix el tribunal, ni tan sols "eixamplant al màxim les possibilitats". Així, al·lega que "bona part" dels textos legals que reivindicava l'independentisme estan vinculats a "una situació de preexistència colonial".
En el mateix sentit, Marchena insisteix en la sobirania de l'Estat i assegura que "no queda neutralitzada mitjançant una carcassa jurídica construïda a partir de contumaços actes de desobediència al TC". "La construcció d'una república independent exigeix l'alteració forçada del subjecte de sobirania", ha dit.
"No existeix un dret a decidir que es pugui exercir fora dels límits jurídics definits per la pròpia societat", assegura l'escrit. "El 'dret a decidir', quan la definició del 'què' es decideix, 'qui' ho decideix i 'com' ho decideix es construeix mitjançant un conglomerat normatiu que dinamita les bases constitucionals del sistema, entra de ple en el dret penal –conclou–. Tot moviment de secessió unilateral és antidemocràtic".
